Fullejo l’exemplar del 2011 del Calendari dels Pagesos, a primer cop d’ull ja remarca una edició excepcional, més gruixuda tal i com toca al celebrar el 150è aniversari de la seva publicació ininterrompuda. Passarà a les hemeroteques així, amb un “2011″ en vermell llampant, i amb aquella portada que es repeteix i s’espera anualment. Quina publicació actual podria repetir 150 anys amb una portada similar? Ho fa El calendari dels pagesos perquè s’ha convertit en tradició; i aquest fet és realment molt complicat d’assolir.

Les llars que tenien el Calendari dels pagesos fa 10, 20, 40 o 50 anys el tornen a tenir enguany. Apareix sobre la taula, sobre la llar de foc o en algun racó de la cuina al mateix temps que truca a la porta el tió, es prepara el pessebre o algú es queixa del fred que fa. Per això segueix sent un referent en moltes cases quan s’acosta l’any nou. Com bé explica en Norbert Tomàs, qui se’n ocupa actualment, les persones el compren perquè sempre s’ha comprat, l’avi el tenia, i el pare, i segueix endavant. En l’actual societat de la informació sobreviu molt valentament un almanac de paper grogós, de mida mitjana, amb il·lustracions procedents de gravats, sense cap fotografia, cap enllaç web, cap referència a twitter o facebook i editat en monocrom (amb la llicència del toc vermell aniversari de la portada de l’edició d’enguany). És agradable al tacte, interessant de fullejar i eina de consulta si s’ha de menester alguna referència agrícola, festiva o lunar.

El Calendari dels pagesos és precís, basat en l’astronomia, amb la seva conegudíssima Roda perpètua del principat de Catalunya a la portada, amb referències astrològiques i on, dia a dia, el sol i la lluna són la referència obligada. Hi apareixen fires i festes majors i les diades o festivitats movibles, encara basades en el calendari religiós que ha bastit la nostra societat i que poc a poc es va bandejant. Incorpora un fort pes agrícola on, a part del Calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions (amb referència, mes a mes, al camp, l’horta, els fruiters, els jardins i l’avicultura), en destaquen articles com el d’enguany dedicat a l’agricultura catalana de fa 150 anys. La lectura d’aquesta part és clau si volem recuperar el coneixement dels productes de temporada. En un món que ens permet menjar taronges a mig juliol, comprar maduixes per Nadal i que ens empeny a la pèrdua d’aquest coneixement, el calendari dels pagesos ofereix en una secció de només 3 pàgines el cicle anual dels treballs agrícoles i els productes que pertoquen a cada temps, i així ens dóna una eina per recuperar el coneixement que diu que per Nadal és temps de cols, bròquils, espinacs, bledes, enciams i escaroles; temps de collir olives i que si volem degustar bons préssecs, maduixots i cireres haurem d’esperar, com a mínim, a que el maig tregui el nas.

De venta en quioscs i llibreries el trobareu també al Museu amb el cartell commemoratiu que diu:

Aquesta entrada fou escrita el Dimecres, Decembre 15th, 2010 i arxivada a Articles, publicacions. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0. Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.