Escrit per Albert Carreras Ballart
PVP: 3,00 € Comandes a info@museuvidarural.cat
PVP: 3,00 € Comandes a info@museuvidarural.cat
Una notícia excepcional saltava ahir a mig matí. Fou gràcies a les xarxes socials (sobretot a twitter i facebook) per on, com ja resulta ser habitual, s’escampà la notícia abans que els mitjans de comunicació tradicionals ho incloguessin a les seves webs. Ben aviat ens en vam fer ressò al MVR i vàrem rebotar la notícia a les nostres xarxes. El descobriment del cos sense profanar i en evident magnífic estat de conservació del rei Pere II a Santes Creus, seu juntament amb Poblet del repòs de la dinastia catalana, és la notícia històrica de l’any. Que Pere II estava enterrat al monestir de Santes Creus era una dada ben coneguda i els indicis que la tomba no havia estat oberta ( a causa la seva duresa) també eren prou clars. Però trobar el cos en les condicions en què s’ha pogut veure a través de l’endoscòpia és sens dubte una troballa excepcional. La descoberta és magnífica i, deixant de banda la curiositat mediàtica que sempre desperta la paraula “mòmia”, pot aportar una quantitat d’informació que ni de ben lluny ens imaginem.
En primer lloc s’ha de felicitar l’equip del Museu d’Història de Catalunya, encapçalat per Marina Miquel, per l’excel·lent tractament que ha fet del projecte. Quants cops es perden per sempre detalls per no anar amb cura. L’endoscòpia no invasiva del sepulcre (meravellós sepulcre per cert) ha obert la llauna del coneixement i ens ha mostrat el cos del rei embalsamat. A més, s’ha pogut tenir accés a un punt realment interessantíssim: l’atmosfera interior de la tomba. L’anàlisi d’aquesta atmosfera ha estat el primer element a estudiar ja que serà impossible mantenir-la un cop s’obri. Amb una prova de cromatografia de gasos s’ha pogut saber com es va embalsamar el cos (amb brea, betums i herbes aromàtiques) i evidenciar que l’enterrament del rei va ser amb honors d’emperador. Tot això només amb una mínima intervenció no invasiva.
L’estudi de les restes dels cossos de la monarquia catalana ha estat sempre de gran complexitat a causa dels assalts i saquejos de les tombes a posteriori de les desamortitzacions eclesiàstiques. El fet que els cossos es moguessin i separessin en parts i una posterior conservació d’urgència (poc científica però totalment necessària) va fer que els dubtes sempre sobrevolessin l’autenticitat de les tombes. Certificant l’ADN de Pere II es podrà eliminar definitivament les ombres sobre, per exemple, els dos cranis que es troben dins la tomba del seu pare, el rei Jaume I, a Poblet i successivament amb els diferents monarques de la dinastia.
L’inici, l’estiu de 2005, per part del Museu de la Vida Rural i el Centre d’Estudis Locals del Projecte de la Memòria Gràfica de l’Espluga de Francolí va endinsar els responsables del Museu en una tasca de llarg recorregut per recollir, catalogar, conservar i donar a conèixer un patrimoni documental fins avui invisible que es trobava encapsat en les calaixeres més antigues del poble. Poc a poc el projecte feu que el Museu s’anés dotant de les infraestructures materials i humanes per a fer possible aquesta tasca. Aquesta feina, que es desenvolupa paral•lelament a les activitats del Museu, es va transformar en una comesa per a convertir en documentació patrimonial les fotografies que conservaven els espluguins conformant actualment una eina d’estudi molt rellevant tant per a investigadors com per a usuaris del Museu.
La presa de consciència de la fotografia com a testimoni material de la memòria històrica no aparegué a Catalunya fins a mitjans dels anys 80. Ho feu de forma molt tardana als posicionaments científics creats i desenvolupats a països com França, Anglaterra, els Estats Units o Xile, capdavanters en aquesta concepció científica del valor de la imatge i pioners en estratègies de conservació i explotació dels fons fotogràfics. En els últims anys s’ha estès a Catalunya una xarxa de centres especialitzats no del tot connectats però sí prou representatius del territori que, posant-se al dia dels procediments tècnics per a la seva gestió, realitzen una doble tasca de conservació i conscienciació de la gran rellevància dels fons fotogràfics. Actualment són referents institucions com el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona (CRDI) la Secció de fotografia del MNAC a Barcelona, l’arxiu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) o el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR).
Últims Comentaris