Arxiu de Febrer, 2010

HIPÀTIA D’ALEXANDRIA

Dijous 25 Febrer 2010 12:23
Escrit per MVR

hipatia_portada_blogEl 9 d’octubre de 2009 es va estrenar Ágora, la pel·lícula d’Alejandro Amenábar sobre Hipàtia d’Alexandria, filòsofa, matemàtica i astrònoma, precursora de la revolució copernicana, assassinada un dia de març del 415 dC per fanàtics cristians. Aprofitant l’esdeveniment cinematogràfic, i per contrarestar els errors del film, quatre estudioses catalanes –Carme Garcia, Laura Ruiz, Lídia Puigvert i Lourdes Rué han publicat, sota el segell editorial Hipatia, un llibre titulat Hipatia de Alejandría. L’obra matisa l’esquematisme de bons i dolents.

Les autores reconeixen que gràcies a Amenábar molta gent tindrà per primer cop notícies d’aquesta científica egípcia de finals de l’Imperi Romà. Elogien la bellesa de la pel·lícula, però alhora alerten dels errors que conté, a causa que “l’argument s’ha basat en un dels pitjors materials sobre Hipàtia, el del divulgador de la ciència Carl Sagan”. Quins són els errors de Sagan dels quals ha begut Amenábar? Que va morir als 45 anys, quan les recerques més rigoroses indiquen que devia tenir 60 anys o més quan un grup liderat per un tal Pere van saquejar el carruatge on viatjava, la van arrossegar a l’església del Cesarion, allí la van matar amb fragments de ceràmica i després van cremar les seves restes als afores de la ciutat.

Segona confusió. Sagan la presenta enfrontada al cristianisme. Hipàtia no era cristiana, però, com a bona neoplatònica i pitagòrica, sí que era partidària de la convivència de religions i cultures pròpia del món bizantí. Gairebé tot el que se sap d’ella és a través dels escrits dels seus deixebles, especialment l’epistolari de Sinesi de Cirene, que era cristià i va arribar a bisbe de Ptolemaida el 409 o 410.  A més, Orestes –prefecte d’Alexandria i, com a tal, representant de l’autoritat imperial–, que va donar suport a Hipàtia contra els atacs de Ciril, bisbe d’Alexandria i inductor del crim, també era cristià. El tercer error és afirmar que Hipàtia va ser l’última científica de la Biblioteca d’Alexandria i que aquesta va ser destruïda després de la seva mort. De fet, no se sap gaire res del perquè de la desaparició de la biblioteca. Conclusió: abans o després de la pel·li cal llegir-se el llibre de la Carme, la Laura, la Lourdes i la Lídia.

Ignasi Aragay

Publicat al Suplement CULTURA de  l’AVUI 08/09/2009

PRESENTACIÓ AL MVR: Hipàtia d’Alexandira es presentarà al Museu de la Vida Rural el proper divendres 26 de febrer a les 19.00 h. L’acte comptarà amb la presència de les autores i serà presentat per l’escriptor i periodista Jordi Llavina.

Salomó Torres: “A Barcelona i al monogràfic del Parlament anem a preguntar què collons en volen fer dels pagesos de Catalunya”

Dissabte 20 Febrer 2010 11:18
Escrit per Carme Marti Canti

Entrevista a Salomó Torres (Unió de Pagesos)

n262719538578_9358Unió de Pagesos ha convocat una manifestació de la pagesia catalana a Barcelona per avui 20 de febrer per reclamar mesures urgents al Govern català, central i a la Unió Europea per fer front a una de les majors crisis del sector agrari. L’anunci de mobilització per uns ‘Preus justos al camp i a la ciutat’ coincideix amb la celebració imminent d’un debat  monogràfic al Parlament de Catalunya sobre la situació del sector, tal i com el sindicat va demanar a les forces polítiques catalanes.

Salomó Torres (Blancafort, 1960) és membre de la Comissió Permanent Nacional, responsable d’organització, formació, transferència tecnològica i innovació en els sectors d’agricultura i ramaderia ecològiques.

¿Com s’ha arribat a aquesta situació?

Han confluït diverses coses. D’una banda hi ha el cansament dels pagesos, que no veuen solucions, de l’altra, la crisi transversal. Ja teníem una crisi estructural de fons anys enrere, però  els anys de bonança sempre hi havia un conreu que era rendible:  vi, oli o horta, i així ho anàvem compensant. Ara que tot trontolla la nostra crisi es fa més evident, i a més tenim tots els sectors tocats pels  baixos preus.

L’altre problema és el mercat. Les grans distribuïdores ofeguen el mercat. La capacitat de compra, en un 60%, se la reparteixen Carrefour, Mercadona i Eroski. Les pràctiques comercials són irregulars i els marges econòmics abusius.

A tot això cal afegir-hi l’augment dels productes de marca blanca, uns productes que no garanteixen l’origen ni traçabilitat i, també, el fet que hi ha una agroindústria potent fora de la UE que elabora productes de marca blanca que estan en els lineals dels grans centres comercials, contra els quals no podem competir.

I una altra cosa encara, el PDR (Programa de Desenvolupament Rural) és de les poques eines amb les quals compta l’administració per fer política agrària, és de pressupost europeu i està regionalitzat. La nostra administració, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, no l’està executant (portem tant sols un 28% d’inversió al sector i hauria d’haver gestionat el 47%). Per tant, podem dir que la gestió d’aquests recursos per part de l’administració no és àgil ni eficient.

El PDR gestiona, entre altres coses, la modernització d’explotacions, els recursos als joves, els finançaments agroalimentaris, etc. Un bon exemple és la promoció dels nostres productes. Des de l’administració, amb aquests recursos, van optar per donar 600.000 euros a Caprabo per tal que exposés una línia de productes amb marca catalana sense garantir-ne l’origen . ¿És aquesta la manera? Actualment s’emet un espot de poma provinent d’Itàlia amb recursos europeus, en canvi nosaltres no tenim recursos per fer-ho amb els nostres productes.

(més…)

Presentació Calendari Agrícola

Dimecres 17 Febrer 2010 12:34
Escrit per MVR

agricultura-2

La vida a ciutat incorpora per tot arreu dispositius altament sofisticats per controlar el nostre temps. El món rural, en canvi, no necessitava tants aparells per marcar el seu, ja que disposava d’un pas del temps diferent, directament relacionat amb la meteorologia.

El camp exigia saber en quin moment s’hi havia de treballar i encara avui exigeix saber com fer-ho. Possiblement el món agrícola tenia un sistema de control del temps molt més realista que els mitjans que utilitzem en la nostra habitual vida frenètica.

El calendari de pagès va sorgir per sistematitzar el pas d’un temps que anava (i en molts casos encara va) a una velocitat diferent a la del món urbà. Es tracta d’un recull de les feines, costums, tradicions i consells, adaptats a la vida en un entorn rural. Camp, terra, aigua, recursos naturals i esforç, marcaven la diferència entre sobreviure o no.

En un món on el treball t’ho dóna tot, fins i tot el pas del temps està determinat per la meteorologia i l’entorn. Així, el calendari rural és una de les expressions que millor ens parlen de la vida al camp.

Per entendre el lligam amb la terra, la vinculació amb la natura i l’entorn, per entendre la necessitat de conservar i salvar el medi ambient. El calendari ens ensenya com el temps i les feines a pagès sempre estan estretament relacionats amb les condicions meteorològiques.

La saviesa que ha aportat la pagesia a la societat ha estat i continuarà sent elemental per saber d’on venim i on volem anar.

Dijous Gras

Dijous 11 Febrer 2010 17:27
Escrit per Montse Cabal Blanch

Recepta coca de llardons:

Ingredients

75 gr. de llard de porc
150gr de llardons premsats
100gr de sucre
300gr de farina
Raspadura de llimona
2 ous
Canyella en pols
1 copeta d’anís

Elaboració

Barregem bé tots els ingredients i els amassem, afegim l’anís i tornem a amassar fins que ens quedi una massa homogènia. Després tallem la massa en trossos, els aixafem fins que tinguin un gruix de mig centímetre. Col·loquem les coques en una safata de forn amb llard de porc (hi ha qui posa mantega a la safata, però s’ha de tenir en conte que el gust serà bastant diferent) i espolsem farina. Per damunt la coca i espolsem el sucre i la canyella en pols, ho deixem coure al forn a temperatura mitja, i les traurem quan estiguin daurades.

Dijous Gras o Llarder és el tret de sortida de les festes de Carnaval. Ve marcat pels àpats protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn de porc. Així trobem les tradicionals botifarres d’ou i la coca de llardons.

Aquesta festa dura una setmana, fins el Dimecres de Cendra.

“Per dijous Llarder botifarra menjaré” i “Per Dijous Gras, botifarra fins al nas”.

llardons

La setmana de la cuina al MVR

Dimecres 3 Febrer 2010 13:44
Escrit per MVR

20100202_logo_setmama_cuina_5El MVR us proposa una setmana temàtica, del 8 al 14 de febrer, dedicada a la cuina. La setmana de la cuina comptarà amb múltiples actes, tan presencials com a través d’Internet, relacionats amb el món dels fogons d’ahir i d’avui. L’objectiu és compartir amb els usuaris de les xarxes socials del Museu (facebook, twitter, flickr, YouTube, formspringme i el blog) i amb tots els que hi vulguin participar, experiències, fotografies, contes gastonòmics, receptes i textos literaris que parlin de qualsevol vessant relativa a la cuina, ja sigui gastronòmica, dels atuells antics i moderns, del parament, de textos literaris…

Carme Ruscalleda al Museu

L’acte que obrirà aquestes jornades serà una taula rodona dedicada a La cuina ahir i avui, el dilluns, 8 de febrer, a les set de la tarda. En ella hi participaran dos grans xefs, que encarnen el present i el futur de la cuina catalana, un periodista especialitzat en la cultura culinària del país i una dietista. Es tracta de Carme Ruscalleda, la cuinera més guardonada del món, ja que els seus dos restaurants, el Sant Pau, de Sant Pol de Mar, i el Sant Pau, de Tòquio, posseeixen cinc estrelles de la prestigiosa Guia Michelin. També participarà a la taula rodona el jove i prometedor Oriol Llavina, propietari dels restaurants El Cigró d’Or, de Gelida, i MerCat, de Vilafranca del Penedès i que l’any passat va ser reconegut com a Cuiner de l’any 2009 al Fòrum Gastronòmic de Girona. El tercer ponent en la xerrada serà el director de la revista Descobrir Cuina, Josep Sucarrats, especialista en periodisme gastronòmica. L’acte serà presentat i moderat per la farmacèutica i dietista Ana Sánchez.

Activitat a les xarxes socials del MVR

El programa de la Setmana de la cuina es completarà amb activitats a les xarxes socials del Museu que demanaran la participació activa de l’audiència. En primer lloc es crearà un espai mitjançant el qual els internautes podran adreçar preguntes als ponents de la taula rodona, accessible a través d’un blog generat exclusivament per la Setmana de la cuina. Les respostes es podran consultar durant el transcurs de la setmana.

També es podrà participar, aquest cop durant tot el mes de febrer, en el concurs de receptes que proposa el Museu, en associació amb l’Hostal del Senglar i el web de TV3 Club de cuines. La recepta més votada guanyarà un cap de setmana a l’Espluga de Francolí, que inclourà una visita al MVR i una nit a règim de mitja pensió a l’Hostal del Senglar.

(més…)