Arxiu de Març, 2010

Arriba el març, torna la vida al camp

Dijous 18 Març 2010 12:28
Escrit per MVR

ametller_florit

Quan arribem al mes de març abandonem el silenci hivernal i la natura tendeix a despertar-se. Durant els mesos previs els agricultors han hagut de treballar els camps enfront de les condicions adverses. Ara les condicions climàtiques milloren però la intensitat de les feines augmenta.

Si el treball de preparació dels camps durant el fred s’ha pogut realitzar, la terra estarà llesta per començar les sembres de primavera quan faci bon temps. Si l’hivern ha estat dur es poden allargar les tasques el març per arribar a òptimes condicions a l’abril.

Març és dels mesos que registra una major activitat agrícola. Cal vigilar que el bon temps no porti males herbes i altres paràsits. Mentre cereals i altres cultius es desenvolupen s’hauran d’aplicar desherbants i pesticides. Al mateix temps aplicarem adobs superficials que fertilitzin les capes superiors.

Amb la millora del clima a finals de mes se sembra el blat de moro, la remolatxa i els cigrons. A les explotacions més reduïdes com els horts s’intensifiquen també els treballs de sembra per les bones condicions. Hi destaquen tomàquets primerencs, fesols o mongetes, pastanagues, i nombroses llavors hortícoles.

Totes les tasques de poda dels arbrers i vinyers haurien d’estar acabades per evitar que proliferin paràsits a les ferides, i estar atents a les males herbes que rodegin els arbres. Tot i que fruiters, olivers i vinyers no demanin excessiu treball, s’aprofita aquesta “calma” per netejar i arreglar els estris necessaris per la feinada que s’acosta.

Si cada mes té les seves instruccions, el març ofereix un trànsit cap a la primavera que implica alerta per l’excitació natural que ve. No val a badar, i el pagès atent com sempre, dirigirà el camí dels seus cultius que comencen a sorgir perquè donin els seus fruits. Tot i l’aparença que amb la primavera la natura va sola, la saviesa agrícola és fonamental per prevenir i crear els fruits que necessitem.

Presentem “Els convidats”

Dissabte 13 Març 2010 11:59
Escrit per Jordi Puig Coll

emili_teixidorEl Museu de la Vida Rural presenta el proper divendres, 19 de març, la darrera novel·la de l’escriptor osonenc Emili Teixidor. L’acte tindrà lloc a les set de la tarda i serà introduït pel periodista, narrador i poeta Jordi Llavina.
Els convidats és un relat de les misèries de la postguerra i de les diferents actituds que es van prendre davant la pobresa, física, econòmica i cultural, que va fer estralls després del conflicte bèl·lic. Situada en un poble de la Plana de Vic, l’any 1940, es tracta d’una narració coral articulada al voltant del casament de la filla d’un cacic local. És el pretext que utilitza Emili Teixidor per desemmascarar l’opressió generalitzada i la imposició del totalitarisme que protagonitzaren els agents franquistes, en connivència amb gent del país i col·laboradors convençuts, vers els perdedors de la Guerra Civil.

Teixidor presenta, en un ampli ventall de personatges, les diferents opcions que va prendre la població civil després del conflicte. Hi trobem homes depurats pel règim, col·laboracionistes entusiastes, arribistes, pragmàtics resignats… En el seu conjunt, el que s’albira és una fresc general de la situació de l’època en què després de la desgràcia del conflicte militar n’arribà una altra, en forma de repressió social i cultural, encarnada per dos dels pilars del règim: el poder polític i l’eclesiàstic.

Després de Pa negre,  Els convidats és una nova aproximació d’Emili Teixidor al món de la postguerra. Nascut l’any 1933, l’escriptor era tot just un nen quan es va acabar la guerra, motiu pel qual té coneixement de causa sobre els fets narrats. Tot i això Teixidor recomana, per començar, una lectura ingènua de l’obra més que no pas una de simbòlica en què es busqui identificar els protagonistes de la novel·la amb els seus referents, que de ben segur hi són, a la vida real.

Fill de Roda de Ter, el narrador s’inicià en la literatura durant la dècada dels 60, compaginant l’ofici de mestre amb el d’escriptor. Potser per aquest motiu entre els seus títols més reconeguts hi figuren diversos llibres que han esdevingut clàssics juvenils, com Les rates malaltes o L’ocell de foc. D’entre la seva novel·lística per adults destaquen El llibre de les mosques, premi Sant Jordi de novel·la i la ja mencionada Pa negre, guanyadora d’infinitud de guardons literaris. L’any 1992, la Generalitat de Catalunya va reconèixer la seva trajectòria guardonant-lo amb la Creu de Sant Jordi.

Oficis i treballs tradicionals

Dimecres 10 Març 2010 11:50
Escrit per MVR

sembra_blogDonada la pèrdua, dia rere dia, del coneixement tradicional, dels treballs artesanals i de la vinculació de l’home amb la terra, creiem oportú presentar, durant els propers mesos, un calendari d’oficis tradicionals. Oficis que un dia van ser imprescindibles, però que avui només existeixen residualment, en fires d’artesans o bé han desaparegut per sempre.
L’evolució i la modernització de la nostra societat ens ha aportat innovacions que han revolucionat la nostra forma de viure. Al neolític  els homes aprenen a cuidar i domesticar plantes i animals, durant la industrialització mecanitzen els processos productius i a l’era digital tot és automàtic i virtual.

Potser aquest progrés és imparable i estem destinats a tecnificar indefinidament tots els aspectes de les nostres vides, però cada dia es fa més necessari reflexionar sobre l’ús i abús que fem dels recursos, les comoditats i les noves tecnologies.

Un país i un paisatge es construeixen amb molt d’esforç. La suma d’energies col·lectives que fan les societats per arribar a superar els seus reptes transforma el seu entorn, però si oblidem els orígens de tot canvi, perdem l’orientació del què fem, la identitat i el sentit de tot plegat.

En l’origen hi ha la resposta a molts dels problemes que afrontem avui dia. La rehabilitació i restauració dels valors més humans i tradicionals ens dóna l’explicació de molts dels processos que estem vivint. Rescatar velles tradicions ens permet veure què es feia i per què.

En dotze mesos us donarem una pinzellada de dotze oficis diferents que han format part de la vida i la tradició i han permès la subsistència de les comunitats humanes al llarg de la hisòria. Amb aquesta iniciativa potser entendrem la importància dels recursos, el medi ambient, l’esforç i el sacrifici. El temps no és infinit per ningú, sempre ens falta, per això cal fer una mirada temporal a l’experiència.

Les eines del camp

Dimarts 9 Març 2010 17:45
Escrit per MVR

arada_catalana

Al llarg dels segles, la humanitat ha elaborat instruments i objectes per tal de sobreviure. Gràcies a l’ús d’eines, els nostres avantpassats van poder-se adaptar a qualsevol tipus de territori i adaptar aquest a les seves necessitats. L’home és l’únic ésser que ha transformat el seu entorn a la seva voluntat.

Quan parlem de societats antigues, necessitem investigar la seva cultura material. Tots els estris, objectes i eines que rescatem formen part d’aquesta cultura material. Gràcies al seu estudi podem entendre moltes coses del nostre passat i reconstruir gran part de les accions que feien quotidianament els nostres avantpassats. Això, ens serveix, moltes vegades, per entendre els nostres actes, les nostres maneres d’actuar i les nostres rutines.

Entendre el nostre passat ens ajuda a qüestionar-nos i a respondre per què vivim com vivim. Un poble que ignora el seu passat està condemnat a repetir els seus errors en el futur. És per això que la nostra cultura material és tan important per a nosaltres. Volem entendre per què hem arribat fins on som ara i les dificultats que hem hagut de passar per arribar-hi.

Per poder viure el nostre dia a dia i ser conscients del país que heretem, hem d’entendre el paisatge que hem heretat. Si entenem el nostre paisatge construïm país. Donant rellevància als estris del nostre passat podem conèixer la cultura que ens ha dut fins al dia d’avui per poder decidir i construir el nostre futur.

Dia de la dona treballadora

Dilluns 8 Març 2010 12:07
Escrit per admin

dona-641

Homes i dones hem anat construint la nostra societat amb el temps. Tots som responsables dels èxits però també dels errors. La capacitat de reflexionar i transformar les injustícies que vivim és una part molt important per tal que les societats avancin.

El dia 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora i no està escollit aquest dia a l’atzar. Des de l’antiga Grècia, passant per la Revolució Francesa a la Revolució Industrial les dones han protagonitzat moviments i estratègies per fer-se un lloc en el món dominat per homes.

Els antecedents històrics són antics però des del segle XIX aquesta reivindicació ha pres forma i ja a finals d’aquest segle i principis del XX trobem moviments de caràcter feminista. Les reivindicacions per una igualtat de drets i la participació en la vida pública s’acompanyaven de condicions de vida i treball duríssimes.

Les dones han ocupat un paper fonamental però subaltern per a la humanitat. Les dones sempre han treballat sigui al camp, al món domèstic a la indústria o en els serveis. Però no han rebut ni el reconeixement dels seus companys ni han tingut poder de decisió.

En el Dia de la Dona Treballadora es denúncia aquesta injustícia i es posa de manifest les desigualtats que encara existeixen avui dia en ple segle XXI.