Arxiu de Abril, 2010

La portadora

Dijous 29 Abril 2010 13:51
Escrit per admin

Lportadora’economia de Catalunya va tenir durant segles unes sòlides bases provinents de la producció agrícola. Els tres productes bàsics que s’han conreat des de sempre al camp català són la vinya, l’olivera i el blat. D’entre ells, el que segurament ha influenciat de manera més decisiva la cultura del nostre país ha estat el conreu de la vinya i la producció de vins i aiguardents.

La verema és, des de fa molt temps, un eix clau de la nostra cultura popular. Produir vins i aiguardents requereix un treball intens. La collita del raïm i el trasllat als cellers on hi ha les premses, tant en cases particulars com en cooperatives, implica multitud de tasques, estris i feines.

Entre els estris protagonistes de la verema trobem la portadora, un recipient de fusta, específic per al transport de raïm entre el cep i el carro. Les portadores permeten carregar grans quantitats de raïm, que s’aixafa amb al pisot per tal d’encabir-ni més sense perdre’n ni gota. Poden arribar a contenir fins a 70 kg. i posseeixen dos banyots, formats de peça única amb les seves dogues corresponents, per poder agafar la portadora entre dues persones mitjançant els semalers.

La verema és un bon exemple de treball comunitari al camp i de com la pagesia i les societats agrícoles resolien, i resolen encara, enginyosament els seus reptes.

“Raïms de sant Jaume, raïms aigualits, raïms de setembre, te’n llepes els dits”.

El càvec

Dimarts 27 Abril 2010 09:57
Escrit per MVR

cavec1El treball de la terra era la base de la subsistència en les comunitats tradicionals. Cal una dedicació constant i persistent per optimitzar el fruit que produeix la terra. Quan els humans vam descobrir que de les llavors silvestres i les arrels en podien sorgir nous brots si les plantàvem i regàvem, la humanitat va iniciar un procés de milers d’anys de millora i aprenentatge anomenat Revolució Neolítica, una de les primeres conseqüències del qual va ser l’abandonament del nomadisme i l’establiment de poblats permanents.

L’ús d’instruments per treballar la terra i els regs ha permès que la producció d’aliments millorés i, a la vegada, la millora de l’alimentació ha permès l’increment de mà d’obra per treballar els camps i buscar mètodes que permetin una explotació més idònia. Gran part de les eines indispensables per al progrés humà neixen de les necessitats a l’hora de treballar la terra.

Entre els estris necessaris per preparar la terra, destaquen l’arada i l’aixada. L’experiència i l’esforç constants han fet que cadascun d’ells es diversifiqués per respondre a les necessitats de cada pagès. El càvec és un tipus d’aixada més prima, acabada en punta i idònia per remenar, desfer grumolls i afinar.

Eines com el càvec van ser transcendentals perquè la societat agrícola catalana es pogués desenvolupar. El treball del camp és molt dur i eines que ajudessin a fer-lo una mica millor sempre eren benvingudes.

Oficis: El pagès

Dilluns 26 Abril 2010 09:24
Escrit per MVR

Pagesos

En l’estructura social d’una comunitat rural i tradicional era molt important el pes de la producció alimentària. Els sectors secundaris eren febles, i la subsistència determinava la major part del temps i de l’esforç. La pagesia era el col·lectiu més important i és per això que és imperatiu dedicar-li una atenció especial.

Les dues grans branques de la subsistència eren la ramaderia i l’agricultura, però pels territoris amb afluents hídrics, la segona, esdevenia predominant. Per aquest motiu l’agricultura intensiva i productiva ha estat molt arrelada a Catalunya, permetent un desenvolupament vigorós i sostenible durant segles.

Parlar de pagesia és redescobrir molts elements importants pel nostre territori: la terra, l’aigua, les eines, el treball, el menjar… La terra és un element transcendental que ha d’ésser treballat, defensat i estimat. De la terra neix tot, i per fer-la fèrtil cal adobar-la mitjançant les eines i les tècniques adequades. L’entorn, l’experiència i la tradició marquen la supervivència de cada indret i són la clau per explicar la vida i la cultura.

Possiblement, un dels elements que més marca el futur de qualsevol societat és l’aigua. Catalunya ha necessitat d’una cultura de l’aigua arrelada al seu territori, al reciclatge i a l’estalvi. Els pous estan presents a gairebé totes les viles i són un eix pel poble. Gràcies a la unió de tot plegat, tenim la producció d’hortalisses, raïm i blat imprescindibles per a sobreviure en un entorn ecològic amable i dur a la vegada.

Com podem veure, l’ofici i treball del pagès ha estat un dels element que més ha contribuït a construir el nostre paisatge i, per tant, el nostre país.

El MVR present a les jornades FORJA VIVA 2010

Dimecres 21 Abril 2010 15:57
Escrit per Albert Carreras Ballart

untitledEls propers  22, 23, 24 i 25 d’abril es duran a terme al Museu Marítim de Barcelona, les II Jornades de Forja de Barcelona Forja Viva 2010. Les jornades tenen la intenció de donar a conèixer l’estat de la forja al segle XXI, definir la perspectiva dels forjadors catalans dins la xarxa internacional, potenciar el reconeixement i la cura de l‘ofici i, per extensió, del patrimoni que engloba i consolidar un espai que afavoreixi el diàleg entre els diferents àmbits. S’inclouen en les jornades xerrades, conferències l’exposició internacional “Forja Viva” i l’exposició d’obres actuals de forjador acompanyades per peces de la col·lecció del Cau Ferrat i dels fons del Museu de la Vida Rural que es podrà visitar fins el 2 de maig.

Les activitats inclouen també un espai dedicat a la literatura sobre el tema, actuacions artístiques com la performance VINFERRATO de Lucio Pari i Aldo Blasi i demostracions de forja dels mestres Claudio Bottero, Vladimir Sokhonevich, Gabriele Curtolo i Valentí Martí de la ferreria Biel de l’Espluga.

Les Jornades Forja Viva 2010 estan organitzades per l’Associació de Forjadors de Catalunya i talleforja.net; i tenen la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Cau Ferrat, El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, la Universitat de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Museu de la Vida Rural.

Forja Viva 2010

Del 22 al 25 d’abril de 2010

Museu Marítim de Barcelona

Més informació www.tallerforja.net

Agricultura ecològica i cuina en el darrer llibre d’APRODISCA

Dimarts 20 Abril 2010 11:37
Escrit per Jordi Puig Coll

Joves i grans parlem_b

El Museu presentarà el proper dijous, 22 d’abril, a les set de la tarda, el llibre Joves i grans parlem del camp… i de la cuina.  Es tracta d’una publicació d’Aprodisca i a la presentació hi intervindran Anna Mas, coordinadora del projecte, els autors del llibre, Marc Badal, Joan Domènech i Raquel Puente, i tres joves pagesos que fan agricultura ecològica, Joan Vallès, Cesc Vidal i Jacint Baltà.

Aprodisca (Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà) és una entitat que es va crear l’any 1976-77 a Montblanc per tal d’afavorir la màxima integració social i educativa de les persones amb discapacitat intel.lectual i/o malaltia mental. L’entitat va anar creixent i l’any 2005 es va crear HORTUS APRODISCAe, un projecte agroalimentari dedicat al conreu, elaboració i venda de productes ecològics (verdures, olivera, avellaners, plantes aromàtiques…). Però no es tracta només de conrear ecològic, sinó de salvaguardar un patrimoni i sensibilitzar els consumidors envers la cultura verda.

L’arribada de la industrialització al camp va portar coses positives, però, fonamentalment, va fer canviar costums mil·lenaris. L’arribada del fred industrial, la possibilitat d’escollir entre una oferta més àmplia de productes… van implicar un canvi en la vida del pagès i també un canvi en els costums alimentaris de la població. El fred industrial i la revolució dels transports permeten al consumidor no dependre dels productes de temporada ni de les conserves. Es poden consumir fruites i hortalisses d’altres èpoques de l’any que venen de llocs remots, amb altres climes. Però això ens fa perdre la noció de com han estat tractats aquests aliments, dels processos químics que han patit per tal de conservar-se més temps, de les condicions en què es conreen… és a dir, de tots els processos que ara es coneixen amb el nom de traçabilitat. Davant d’aquesta proliferació són molts els pagesos i els consumidors que han optat per tornar a l’agricultura ecològica, a menjar productes de temporada… en fi, a tornar, amb mètodes i coneixements contemporanis, a la racionalitat que exigia abans el dependre de les estacions. És la manera més fàcil que tenim, actualment, d’assegurar-nos que mengem productes sans, segurs i de qualitat.

Aquest llibre vol apropar les experiències i vivències de la pagesia tradicional als més joves i pretén ser, alhora, una memòria de la saviesa ancestral que ha passat durant segles de pares a fills i d’avis a néts. Aquests coneixements poden resultar especialment apropiats per a la producció agrària ecològica, però alhora, com es diu al llibre, “seria molt ingenu pensar que als coneixements tradicionals poden ser la solució als problemes de l’agricultura actual, però cada cop són més les persones que es mostren convençudes que sí que poden resoldre bastants dels petits problemes que sorgeixen en la pràctica quotidiana. Cal, doncs, aprofundir en l’estudi i la divulgació d’aquest tresor cultural”.

Recuperar tradicions i coneixements, però no en un sentit etnològic i romàntic de la paraula sinó fonamentalment pràctic, és el que promou HORTUS APRODISCAe i és sobre el que vol fer reflexionar aquest llibre.