Avui 22 de juny acaben les classes milers d’alumnes de Catalunya; una de les alumnes que ens ha visitat aquest any ens ha fet arribar aquest dibuix del Museu. A tots bon estiu!
El Museu de la Vida Rural vist per la Blanca Amigó, 8 anys, l'Espluga de Francolí
El Museu de la Vida Rural viurà el proper dissabte 26 de juny, a partir de dos quarts de set, un doble acte. Per començar es presentarà el darrer número de la revista Cultura i Paisatge, en el que el Museu hi té un paper destacat. Seguidament al jardí del Museu es podrà escoltar el conjunt Cambra 712, un grup format per joves músics, d’entre 14 i 16 anys, del Conservatori de Música de Granollers. Entre els dos actes es podrà gaudir d’uns canapès i una copa de cava.
Tot i ser un grup jove, el conjunt de cambra Cambra 712, té una àmplia trajectòria concertística, ja que ha fet des de la seva creació, l’any 2009, més d’una dotzena d’actuacions. Dirigits per la batuta de Josep Maria Sauret, aquest grup de joves, que actualment estudien el tercer curs de Grau Mitjà del Conservatori de Música de Granollers, tocarà al jardí del MVR a partir de les vuit del vespre. Entre d’altres, interpretaran peces de Johann Sebastian Bach, Andrew Lloyd Webber o Simon and Garfunkel. A tall de curiositat, cal dir que el nom del grup va sorgir durant una visita del conjunt al castell de Cardona (Bages) en motiu d‘un concert i fa referència a l’habitació 712 d’aquest actual parador, suposadament habitada per esperits.
Abans del concert es presentarà el cinquè número de la revista Cultura i Paisatge, el magazín oficial de la Ruta del Cister, que va néixer i creix a l’empara dels Consells Comarcals de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, on es troben els tres monestirs més importants d’aquesta ordre que hi ha a Catalunya: el de Santa Maria de Poblet, el de Santes Creus i el de Vallbona de les Monges. El número que es presenta aquest dissabte, corresponent a l’any 2010, conté una àmplia secció, amb reportatge fotogràfic inclòs, dedicada al Museu de la Vida Rural.
La Ruta del Cister va néixer l’any 1989 com a frontissa entre l’oferta turística de les tres comarques i els visitants que es poden sentir atrets pels tres monestirs i per la diferent oferta cultural i turística de la zona. Disset anys després del naixement de la Ruta, els seus encarregats van creure idoni ampliar els seus canals de comunicació creant una plataforma que els fes d’altaveu: aquesta idea es va concretar en la revista Cultura i Paisatge, de periodicitat anual, que amb profusió de fotografies i reportatges de profunditat difón aquells racons i aquelles històries que convé conèixer de les tres comarques.
El prolífic autor lleidatà Josep Vallverdú presentarà el proper divendres 18 de juny, a les 19.30 h., al Museu de la Vida Rural una de les seves darreres novel·les, Blai Joncar. L’acte, que no serà una presentació a l’ús sinó un col·loqui entorn de l’obra, serà moderat per l’escriptor i poeta Jordi Llavina i hi participaran, juntament a l’autor del llibre, Carme Calderó, professora de l’IES Josep Vallverdú de les Borges Blanques i Josep Maria Aloy, filòleg i crític especialitzat en literatura infantil i juvenil.
Novel·la en dos temps i dos veus, Blai Joncar comença presentant la Guerra Civil des dels ulls d’un nen a punt d’entrar en l’adolescència i acaba convertint-se en la biografia d’aquest nen narrada per la seva cosina. L’obra comença en la Barcelona víctima dels bombardejos, en la que el jove Blai ha perdut la mare, segueix en una masia on el noi és enviat per allunyar-se, teòricament, del conflicte i acaba en la dècada dels 80, en què els ulls de la cosina ens narren les peripècies que viu el jove durant i després del conflicte.
Aquesta dicotomia de personatges permet a Vallverdú allunyar-nos de la veu adulta de Blai, per tal que uns records massa personals no interfereixin en l’objectivitat de la història. Un punt de vista extern que permet al lector reconèixer com la vida d’en Blai, a cavall entre la infantesa i l’adolescència, no es veu privada de les emocions i decepcions pròpies de la seva edat tot i estar emmarcada en un conflicte bèl·lic.
La comparació de l’obra amb la vida de Vallverdú és inevitable, doncs l’autor era un adolescent quan va esclatar el conflicte fratricida. El seu despertar a la vida es realitzà de manera abrupta, com el d’en Blai, en un país bombardejat per on passaren els republicans en desbandada i arribaren, victorioses, les tropes franquistes. Vallverdú fa un retrat cru de la guerra describint les barbaritats comeses tant per un bàndol com per l’altre.
Josep Vallverdú i Aixalà, nascut a Lleida l’any 1923, ha conreat tots els gèneres literaris, des de la narrativa a la poesia, passant per l’assaig, el teatre i la traducció. Ha alternat la seva vocació literària amb la docència durant més de seixanta anys i és internacionalment conegut per la seva narrativa per a joves. Part de la seva obra ha estat traduïda al basc, al castellà, al francès, a l’italià i al rus. Ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000).
Records, blocs, manuscrits, fotografies, transmesos pels fills de Joana Vidal a llurs fills atapeïen carpetes. Fa més de cent anys, “l’àvia Juanita” anava per aquests mons de déu amb bloc i llapis, recollint refranys, cançons, oracions, llegendes i rondalles, que lliurava obedient al seu mestre, Rossend Serra i Pagès (1863-1929). Els néts sabien que l’àvia era una dona cultivada i que una de les seves dèries era el folklore, sobretot la rondallística aràbiga, però la seva valoració no anava gaire enllà del cercle familiar. Fins que l’autor d’aquesta obra biogràfica, Joan Solé i Amigó, nét de la Joana Vidal i molt lligat també al ram del folklore i l’etnologia, es va adonar que, potser per haver-ho viscut tot massa d’aprop, no acabaven de reconèixer la importància que tot plegat tenia. Fins que especialistes com Carme Oriol o Josefina Roma van remarcar-ne l’interès. Llavors, redactar aquest llibre va ser una tasca fàcil, agradable i, fins i tot, agraïda.
Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), escriptor, pedagog i Premi Nacional de Cultura Popular 2006. Ha publicat, entre d’altres, Festes tradicionals de Catalunya (Premi Crítica Serra d’Or, 1979), Maig major. Història de les Festes de Maig a Badalona. (Premi Josep Ametller de la revista Recull de Blanes, 1985), Mitologia catalana (1990), Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (1998), D’on vénen els nens i com es fan, segons la tradició popular (Premi Joan Amades de Cultura Popular, 2003).Tradicionari del Nadal català (2008). Ha dirigit Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya (2005-2008). Amb Joana Vidal, folklorista, ha volgut aportar el testimoni de la seva àvia, deixeble i col·laboradora, en la seva joventut, de Rossend Serra i Pagès, i un recull de la seva tasca, treball de camp, publicacions, conferències, i part de la seva correspondència amb el mestre. Contribuint a cobrir un buit en la història dels folkloristes catalans, el de les dones folkloristes.
El llibre, editat per Cossetània dins la col·lecció “Perfils”, es presenta el proper dijous 17 de juny al Palau Marc de Barcelona (Rambla de Santa Mònica 8). L’editorial ens cedeix un tast del llibre que trobareu seguint el següent enllaç: Joana Vidal, folklorista.
La calor ja és aquí. En el mes de juny les temperatures diürnes ja es comencen a enfilar, sobretot, a les terres de ponent i a l’interior de Catalunya. Tot i això, el sisè mes de l’any és possiblement un dels mesos més intensos pel que fa a feina, i la calor no atemoira pas. Prosseguien les dures feines de la sega, les de la batuda i l’empacat de la palla i l’aixecament dels rostolls, que és bo que s’efectuï ràpidament, afegint 50 kg. de sulfat amònic per cada tona de palla obtinguda. Se sembren el sorgo i els blats de moro de rostoll a les zones càlides que ho permetin. A les comarques remolatxeres s’entrecava l’arrel.
Convé aplicar adobs nitrogenats de cobertora als conreus sembrats el mes anterior, principalment als blats de moro. A l’horta l‘activitat també és molt intensa. Es planten tomàquets tardans, se sembren fesols d’enramar i cogombres. A més, es generalitza la collita de les espècies pròpies de l’estiu.
Pel que fa als fruiters es generalitza la collita de préssecs i prunes i s’inicia la de peres i s’incrementa la poda en verd.
La vitalitat dels mesos d’estiu és un fet clarament destacable en totes les facetes de la pagesia. La terra desperta després d’haver estat uns mesos patint les inclemències del temps. Com un pastor a la muntanya, la terra ha de refugiar-se del fred, ha de descansar per poder reaparèixer amb més força que mai en els mesos que la calor i la bonança tornen a ser presents.
El pagès no pot acotar el cap i esperar les hores del dia que fa menys calor. Treballar sota el sol a temperatures cada cop més altes és una necessitat que no pot obviar. Vénen mesos durs, de sol a sol, però la terra necessita les seves cures a diari. Aigua ben fresca dins el càntir i a passar la calor de la millor manera possible. No hi ha cap més remei.
Últims Comentaris