Escrit per MVR
Baster era l’ofici del qui confeccionava, adobava i venia guarniments de cuir i pell. Un baster de poble, tradicionalment, feia des de davantals per als ferrers fins a peces per a subjeccions i guarniments dels cavalls, matxos, mules i, en general, qualsevol bèstia de càrrega que havia d’estirar alguna cosa. El treball del cuir té certa herència musulmana. Al principi el practicaven els mateixos pastors, pagesos, carreters, traginers i propietaris d’animals. També, en menor mesura, els guerrers i cavallers catalans d’antany per impressionar els seus enemics. Però a partir del S.XIII, amb el desenvolupament del comerç (i, per tant, amb l’augment del número de carros i de bestiar), l’ofici de baster va professionalitzar-se.
Els basters treballaven bàsicament el cuir. Primer, agafaven la pell, que es tornava cuir per mitjà de l’adobat. Quan el cuir era adequat per al treball, el tallaven i després li donaven forma i el cosien. No només feien els elements indispensables per a subjectar els animals de tir a carruatges o arades, també feien i reparaven selles, alforges, baüls, sarrons, morralles, ronsals, brides, bridons i cabeçades, collars, pitrals, regnes, morrions i un llarg etcètera. Molts cops, l’artesania vorejava l’art per a la realització de guarniments únics amb filigranes amb motius florals o geomètrics, clavejats metàl·lics i repunts complexos que conformaven peces per a ocasions especials, com en el cas de la magnífica sella de núvia que es pot veure al Museu.
Amb l’aparició dels cotxes i els tractors, molts basters es van veure obligats a evolucionar cap a la construcció de tendals, lones o veles i poc a poc anaren desapareixent deixant darrere seu les tècniques artesanals, les eines amb multitud de noms i una herència de grans peces treballades. No obstant, les festes populars com la Festa dels Tres Tombs, en honor de Sant Antoni Abat, o les empreses que utilitzen cavalls per al lleure, estan mantenint la professió tot i que cada cop és més complicat trobar basters que dominin la immensa quantitat d’eines que s’utilitzaven en el treball de la pell.
El proper divendres 11 de juny, a les vuit de la tarda, tindrà lloc a la Sala d’actes del Museu de la Vida Rural la presentació del llibre S’acosta el mar. Poesia 1984-2009, recull de l’obra poètica de Carles Duarte i Montserrat. L’encarregat d’introduir el llibre, publicat per l’editorial valenciana 3i4, serà el poeta i escriptor Jordi Llavina.
Últims Comentaris