Escrit per Jordi Puig Coll
Divendres, 1 d’octubre, el Museu inaugura la seva nova exposició temporal a partir de les 19.30. Es tracta d’una retrospectiva sobre la figura del poeta, metge i músic Màrius Torres, en l’any del centenari del seu naixement. La mostra romandrà al Museu fins el dia 24 d’octubre. El mateix dia 1, una estona abans de la presentació, la Sala d’actes del Museu acollirà la xerrada “L’educació del segle XXI”, preàmbul a l’exposició L’educació infantil, que serà al Museu fins el 12 d’octubre.
Màrius Torres. Poeta, metge, músic (1910-1942), ens acosta a la poesia simbolista de l’autor lleidatà mitjançant un recull de la seva obra complementada amb pintures de Montserrat Gudiol. Englobada dins els actes d’homenatge que se li estan retent al poeta en motiu del seu centenari, especialment a la seva Lleida natal, podrem comprovar en aquesta mostra com la força dels versos de Torres no ha perdut, malgrat els gairebé vuitanta que han passat des de la seva mort, força ni vigència.
Nascut en el si d’una família benestant lleidatana, Màrius Torres encaminà els seus passos, seguint la tradició familiar, cap a la medicina. L’any 1935 una tuberculosi l’obligà a ser internat al sanatori de Puig d’Olena, a Sant Quirze Safaja. És precisament l’enfermetat, que fa de Torres un poeta en majúscules, ja que és durant els últims anys de la seva vida que escriu el gruix de la seva obra. Alenat per figures com Carles Riba o Joan Sales, i sense abstreure’s ni de la convulsió del període en què est immers el país, ni de la seva complicada situació personal, la poesia cada cop més simbòlica i perfeccionista de Torres gira al voltant dels grans temes: mort, religió i amor. A l’edat de 32 anys, l’any 1942, Màrius Torres expira al sanatori, allunyat de la seva família i dels seus amics, però acompanyat per les amistats cultivades al llarg de la seva estança a la institució.
L’educació infantil
El mateix dia, a més de presentar l’exposició sobre el poeta lleidatà, el Museu aprofitarà per fer una xerrada i obrir una mostra sobre L’educació infanitil. Per commemorar el quinzè aniversari de la Llar d’Infants Municipal de l’Espluga de Francolí l’Ajuntament del poble presenta la xerrada “L’educació del segle XXI” a càrrec d’Enric Queralt, inspector del Departament d’Educació. Serà el tret de sortida per a l’exposició sobre l’educació infantil, que ha creat el Centre de Recursos Pedagògics de la Conca de Barberà i l’Associació de Mestres Rosa Sensat Xarxa Territorial d’Educació Infantil de Catalunya. Es tracta d’una mostra sobre la feina pedagògica feta durant els darrers anys per la mateixa xarxa.20100928_caretll_marius_torres
Sàpiens celebra el seu vuitè aniversari i ha volgut, per commemmorar l’efemèride, convidar a tots els seus lectors a passar una jornada cultural a l’Espluga de Francolí. Serà un dia, el 2 d’octubre d’enguany, que inclourà visites als diferents museus qus hi ha al poble, conferències d’historiadors i diversos tallers per a nens. Es tracta de passar un matí distret, en família, gaudint de totes les activitats culturals que ofereix l’Espluga fins a l’hora de dinar, que s’oferirà a les 14.30 al Pavelló d’Esports. Després del dinar els representants de la revista faran entrega dels Premis d’Història Sàpiens 2010, que s’atorgaran per diferents aspectes vinculats a la història: premis a la trajectòria, a la investigació, a la recerca…
“Qui parlarà ara?”, preguntava una senyora als organitzadors de la presentació dels Amics d’Els Clàssics poc abans de començar l’acte. No en tenia ni idea i segur que, com els alumnes del Joan Santanach, el coordinador d’Editorial Barcino, tampoc no s’havia llegit l’Oda a la Pàtria d’Aribau. No és per culpar-la. La majoria som així. Coneixem Shakespeare però Joan Roís de Corella no ens sona de res. Per sort hi ha gent que treballa des de fa molt de temps per recuperar els nostres clàssics i donar-los el valor que es mereixen, com la Barcino. “Volem trencar la imatge que els clàssics són per a un públic d’edat avançada, per a gent avorrida i polsosa”, deia el coordinador de l’editorial al públic. I mentre deia aquest “polsosa” l’escriptor Màrius Serra somreia, qui sap si pensant en un nou anagrama o sentint-se lleugerament “polsós” per haver de llegir tot seguit un poema de Roís de Corella.
Últims Comentaris