Arxiu de Novembre, 2010

“Retrospectiva Joan Solé. 1970-2010″ al MVR

Dimarts 30 Novembre 2010 13:22
Escrit per Jordi Puig Coll

PA170104El proper divendres, 3 de desembre, a les set de la tarda el Museu inaugurarà la seva nova exposició temporal Retrospectiva Joan Solé. 1970-2010 una mirada global a l’evolució que ha viscut l’obra d’aquest artista durant els seus quaranta anys de carrera. L’acte, que comptarà amb la presència de l’artista, serà presentat per Ramon Rosich, director del Museu. La mostra serà visitable fins el dia 9 de gener de 2011.

Artista multidisciplinari per excel·lència, l’obra de Joan Solé evoluciona en forma, estil, materials i intencionalitat en aquests quaranta anys de carrera. La seva experiència com a esgrafiador i el seu domini d’aquest art, que mai ha deixat de practicar i que li arriba com a herència familiar, es tradueixen, en els seus quadres matèrics, en unes textures suggestives alhora que inquietants. Matèria sobre fusta, treballada amb l’experiència que li dóna conèixer les tècniques murals, el seu domini dels materials i les eines, adquireix en les seves “textures matèriques” una amalgama de la seva experiència i la seva joventut.

Des de la força d’aquests primeres quadres, pintura matèrica experimental, de traç gruixut i textures contundents, l’obra de Joan Solé passa per diferents estadis, tècniques, disciplines i materials. De la matèria a l’acrílic, de la pintura a l’escultura, dels treballs murals a la ironia suggestiva de les seves poesies visuals. Tot i que seria impossible mostrar pas per pas aquesta evolució, la tria que proposa el Museu compendia el més significatiu de la carrera de Solé. S’hi podran veure els seus treballs de matèria sobre fusta, d’acrílic sobre fusta, els seus poemes visuals i les seves làmpades fetes d’estris de cuina. A més es podrà  admirar la seva obra mural a les parets del Museu, ja que els esgrafiats que l’adornen són obra del mateix autor seguint dibuixos de Llucià Navarro.

PA190334_red

Biografia
Joan Solé neix a Barcelona l’any 1947 en el si d’una família d’estucadors. El seu coneixement i la seva naturalització amb les tècniques murals clàssiques li venen, per tant, per via familiar. Tot i això enriqueix la seva vocació a l’escola Massana estudiant pintura, mosaic, procediments murals i interiorisme. D’entre els professors amb qui es forma destaquen Pau Macià, Vidal Gomà, Jordi Vila Rufas i el montblanquí Ismael Balanyà. Treballa, entre d’altres llocs, en la restauració i execució de frescos, mosaics i esgrafiats del monestir de Montserrat, l’Hospital de Sant Pau, el Parlament de Catalunya, el Palau de la Música… La seva pintura, per altra banda, és un exemple de l’evolució i les maneres d’aplicar la matèria. Entra en contacte amb Joan Brossa després d’esgrafiar-ne un poema a Barcelona i guanya el primer Premi de Poesia Visual Joan Brossa, l’any 2001, tres anys després de la mort del mestre.

Concurs MVR: classificació setmana 18

Dilluns 29 Novembre 2010 10:19
Escrit per MVR
4224518885_a0a498a41a

Nou edifici del MVR

Iniciem l’ultima setmana de novembre amb la classificació del concurs corresponent a la passada setmana. La pregunta què os vàrem plantejar era la següent: [Qui va ser l'arquitecte del renovat MVR i com es diu el col·lectiu d'arquitectes del que forma part?]

La resposta correcte era Dani Freixes amb la col·laboració de l’estudi Varis d’Arquitectes SL. Va guanyar el Premio Nacional de Diseño 2001 i la Medalla de Santiago Marco l’any 2004 atorgada pel Col·legi Oficial de Dissenyadors i Decoradors d’Interiors de Catalunya. Dani Freixes ha estat immers en l’àmbit de l’arquitectura, el disseny d’interiors i objectes, els muntatges efímers, les implantacions museogràfiques i el disseny d’escenografies.

Dels nostres participants  ja habituals, els  guanyadors han estat la Gemma et Pep, la Raquel Ferreira Ortiz, l’Enric Mercade i el Rafel Moll. Tots ells sumen +10 punts per haver contestat correctament una pregunta fàcil. La part alta de la taula és queda molt ajustada entre els 4 primers classificats.

Recordeu que els nostre concurs està apunt de finalitzar i què en breus publicarem la nova pregunta d’aquesta setmana. Os animem a tots a col·laborar en aquestes ultimes preguntes per poder guanyar un cap de setmana als apartaments rurals Ca la Pauleta .

La classificació actualitzada per aquesta setmana és la següent:

1a: Ignasi Moreras 340 punts

2a: Rafael Moll 300 punts

3a: Raquel Ferreira 270 punts

4a:  Meritxell Baño 260 punts

5a: Gemma et Pep 140 punts

6a: Joan Inglada 60 punts

7a: Rafael Roig 50 punts

8a: Carles Folch 40 punts

9a: Sílvia Jané 30 punts

10a: Maria Antonia Padros Giralt 10 punts

11a: Ana M. Mestres Pena 10 punts

12a: Can Turro 10 punts

13a: Joan Claparols 10 punts

15a: Enric Mercade 10 punts

14a: Marta Contreras 0 punts

15a: Sònia Gomà-Camps 0 punts

16a: Mamen Ramírez 0 punts

17a: Mari Carmen Fernández 0 punts

A l’oliva 2.0

Divendres 26 Novembre 2010 16:48
Escrit per Albert Carreras Ballart

Si les TIC no ens fallen, avui dissabte 27 de novembre podeu seguir en directe durant tot el dia, via twitter i facebook, la campanya de recollida de l’oliva. L’equip del Museu seguirà a peu de tros la collida d’olives amb borrassa i grapes.

Per a fer-ho podeu connectar-vos a través del facebook del MVR i de twitter (el qual encaixem aquí sota) amb el hashtag #olives20

arbequina

Com llegir una etiqueta d’oli d’oliva

Dimecres 24 Novembre 2010 15:50
Escrit per Albert Carreras Ballart

L’aparició de la notícia de la localització (i no per primer cop) d’un frau en l’etiquetatge d’ampolles d’oli d’oliva verge extra fa que esdevingui un tema prou important per a parar-hi atenció. L’etiquetatge dels diferents tipus d’oli que es comercialitzen ha estat de sempre un tema polèmic fins a la regulació per legislació de les característiques necessàries per a la seva correcta diferenciació. En tot cas, l’existència de diferents classes i qualitats d’oli al mercat ens fa esforçar-nos per diferenciar-los bé i saber en qualsevol moment què estem comprant.

Quins tipus d’oli procedents de l’oliva es comercialitzen?
Bàsicament són 4:

- Oli d’oliva verge extra: realitzat amb procediments estrictament mecànics, en fred (amb temperatura no superior als 27º) i sense cap més manipulació que la clarificació mecànica.

- Oli d’oliva: obtingut després d’un procés de refinació de l’oli d’oliva verge.

- Oli pur d’oliva: obtingut per una barreja d’oli verge i d’oli refinat d’oliva.

- Oli de pinyola, de pinyolada o de sansa (en castellà aceite de orujo): obtingut a partir de la pinyola amb procediments químics (dissolvents i refinants). En aquest cas podríem afirmar que no es tracta estrictament d’un oli d’oliva, sinó d’un oli que s’obté a partir de la pinyola, que és el sòlid que resta després d’extreure’n l’oli d’oliva.

Què ha d’aparèixer en una ampolla d’oli d’oliva verge extra?

Sens dubte l’oli d’oliva verge extra és el que presenta majors propietats organolèptiques però, ¿què ha de contenir l’etiqueta d’una ampolla d’oli d’oliva verge extra? Us en posem a continuació un exemple i la descripció de les diferents indicacions de l’etiqueta.

etiqueta_oli_rd

1 Denominació
La denominació d’aquest tipus d’oli sempre ha de contenir la frase “Oli d’oliva verge extra“. La mateixa etiqueta també ha de reflectir el procés d’extracció que s’identifica amb la inscripció “oli d’oliva de categoria (superior) obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics“. Aquesta puntualització és necessària per a diferenciar-lo d’altres olis d’oliva refinats que han estat sotmesos a procediments diversos, alguns químics. El concepte “extracció en fred” assenyala que la temperatura de batut ha estat inferior a 27º C i, per tant, no ha provocat un canvi de densitat de l’oli degut a un sobreescalfament, cosa que faria variar les seves propietats.

2 Marca de l’oli
La marca de l’oli fa referència a l’empresa que el distribueix o en fa la venda, no té perquè ser ni el molí on es fa l’extraccció, ni el lloc d’envasat.

3 Indicador de procedència i origen.
També sol aparèixer la varietat d’olives i el percentatge utilitzat, per exemple “100% arbequina”.

4 Segell del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida (DOP).
La Denominació d’Origen Protegida (DOP) és la denominació emprada per designar els productes agroalimentaris que procedeixen d’un lloc o una zona geogràfica determinats, o excepcionalment d’un país, que deguin exclusivament o fonamentalment les seves característiques al medi geogràfic, tenint en compte els factors naturals i humans, i que siguin produïts, transformats i elaborats en el lloc o la zona geogràfica que dóna nom a la denominació.

5 Referència de segell numerat de la DOP
En l’exemple és la DOP Siurana. A més, cada envàs porta una numeració única que certifica el producte com a propi d’una DOP. També és necessari que aparegui la data de caducitat. En el cas d’un oli d’oliva verge extra es pot allargar fins als 3 anys des de la seva obtenció sense cap pèrdua de qualitat, sempre i quan estigui conservat en un lloc fresc, allunyat de l’aire i la humitat i, sobretot, de la llum del sol.

6 Molí o envasadora
Lloc físic on s’ha produït l’oli

7 En cas de ser ecològic ha d’aparèixer el segell certificador
CCPAE – Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

8 Grau d’acidesa de l’oli
Indica la quantitat d’àcids grassos lliures presents a l’oli expressada en tant per cent de l’àcid oleic.

Presentem la Primera Beca Josep Reig

Dimecres 24 Novembre 2010 10:49
Escrit per Albert Carreras Ballart

j_reig_4El Paratge Natural de Poblet, la Fundació Lluís Carulla i el Museu de la Vida Rural de L’Espluga de Francolí convoquen una beca per a la realització d’un treball de recerca, amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’àmbit de les ciències naturals i socials de les muntanyes de Prades. Aquesta es destina a treballs relacionats amb el medi natural i social, amb especial atenció a la secular interacció entre les comunitats humanes i el medi. La beca està dotada econòmicament amb 3.000 euros i podran optar-hi totes les persones que a títol individual o col·lectiu presentin un projecte d’acord amb les seves bases.

La beca porta el títol de Josep Reig, enginyer de forests impulsor dels treballs de recuperació del bosc de Poblet entre 1901 i 1917.

Podeu accedir a les bases de la convocatòria de la I Beca Josep Reig per a la realització d’un treball de recerca 2010 seguint aquest enllaç: Bases

Josep Reig i la repoblació del bosc de Poblet

Josep Reig i Palau (Vilabertran (Alt Empordà), 1863-Barcelona, 1917), fou l’artífex de la repoblació del bosc de Poblet, iniciada a principis del segle XX. De professió enginyer de monts, Reig va treballar tota la seva vida per l’estat espanyol, enquadrat des de 1901 en la 1ª División Hidrológico-Forestal, organisme que s’encarregà de l’estudi de les conques fluvials i els boscos més importants d’Espanya. L’any 1904 se li encarregà un estudi per a la reforestació del que aleshores es coneixia com a “Monte Poblet”. En el seu treball, Reig aconsellà la suspensió de la pastura de cabres, ovelles i vaques i l’aprofitament de llenya morta únicament per als veïns de Rojals, Montblanc i Vimbodí (pels drets històrics atorgats pel monestir). Després d’aprovar-se el projecte es procedí a la repoblació forestal de 1.600 hectàrees de la zona (d’un total de 2.135) amb pinastre, pi pinyer i pi blanc; la construcció d’una xarxa de 36 kilòmetres de camins forestals (els que es conserven actualment) i set kilòmetres de senders i la construcció de tres cases forestals i set refugis. Josep Reig projectà l’actual casa de la Pena, d’estil modernista, i en fou el seu primer ocupant. Abans de la seva construcció vivia en l’antic pou de glaç, que fou reformat per tal de fer-lo habitable. A la casa de la Pena, ubicada on antigament hi havia una granja del monestir, hi arribava gran quantitat d’aigua de les fonts del terme, cosa que s’aprofità per fer-hi un viver de plantes forestals. Les altres dues cases es construïren al Titllar i a Castellfollit. Un cop feta la repoblació del bosc, per tal de facilitar la regeneració completa del terme s’imposà un vedat de vint anys i no s’hi deixà entrar bèsties de pastura fins l’any 1919. El bosc de Poblet, que depengué fins 1980 dels diversos organismes creats per l’estat per a la cura dels boscos, passà en aquest any a ser responsabilitat de la Generalitat de Catalunya, que el declarà Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1984.