Escrit per Jordi Puig Coll
El proper divendres, 3 de desembre, a les set de la tarda el Museu inaugurarà la seva nova exposició temporal Retrospectiva Joan Solé. 1970-2010 una mirada global a l’evolució que ha viscut l’obra d’aquest artista durant els seus quaranta anys de carrera. L’acte, que comptarà amb la presència de l’artista, serà presentat per Ramon Rosich, director del Museu. La mostra serà visitable fins el dia 9 de gener de 2011.
Artista multidisciplinari per excel·lència, l’obra de Joan Solé evoluciona en forma, estil, materials i intencionalitat en aquests quaranta anys de carrera. La seva experiència com a esgrafiador i el seu domini d’aquest art, que mai ha deixat de practicar i que li arriba com a herència familiar, es tradueixen, en els seus quadres matèrics, en unes textures suggestives alhora que inquietants. Matèria sobre fusta, treballada amb l’experiència que li dóna conèixer les tècniques murals, el seu domini dels materials i les eines, adquireix en les seves “textures matèriques” una amalgama de la seva experiència i la seva joventut.
Des de la força d’aquests primeres quadres, pintura matèrica experimental, de traç gruixut i textures contundents, l’obra de Joan Solé passa per diferents estadis, tècniques, disciplines i materials. De la matèria a l’acrílic, de la pintura a l’escultura, dels treballs murals a la ironia suggestiva de les seves poesies visuals. Tot i que seria impossible mostrar pas per pas aquesta evolució, la tria que proposa el Museu compendia el més significatiu de la carrera de Solé. S’hi podran veure els seus treballs de matèria sobre fusta, d’acrílic sobre fusta, els seus poemes visuals i les seves làmpades fetes d’estris de cuina. A més es podrà admirar la seva obra mural a les parets del Museu, ja que els esgrafiats que l’adornen són obra del mateix autor seguint dibuixos de Llucià Navarro.
Biografia
Joan Solé neix a Barcelona l’any 1947 en el si d’una família d’estucadors. El seu coneixement i la seva naturalització amb les tècniques murals clàssiques li venen, per tant, per via familiar. Tot i això enriqueix la seva vocació a l’escola Massana estudiant pintura, mosaic, procediments murals i interiorisme. D’entre els professors amb qui es forma destaquen Pau Macià, Vidal Gomà, Jordi Vila Rufas i el montblanquí Ismael Balanyà. Treballa, entre d’altres llocs, en la restauració i execució de frescos, mosaics i esgrafiats del monestir de Montserrat, l’Hospital de Sant Pau, el Parlament de Catalunya, el Palau de la Música… La seva pintura, per altra banda, és un exemple de l’evolució i les maneres d’aplicar la matèria. Entra en contacte amb Joan Brossa després d’esgrafiar-ne un poema a Barcelona i guanya el primer Premi de Poesia Visual Joan Brossa, l’any 2001, tres anys després de la mort del mestre.
Últims Comentaris