Si abans el concepte d’estiuejar no era freqüent, ara ja fa uns anys que, gràcies al fet que els temps han canviat, sí que s’escolta. I molt! Quan arriba el mes de juny la gent ja pregunta: “On aniràs aquest estiu?”. Avui en dia són moltes les famílies que gaudeixen d’una segona residència, bé sigui perquè l’han pogut comprar o la poden llogar cada any, també perquè els avis tenen una casa a tal poble o a tal altre, o probablement perquè en aquella casa s’hi havien criat o hi havien nascut. El cert és que és freqüent trobar gent que, tot i viure en una ciutat, té un poble que el fa seu. Quantes vegades s’ha escoltat allò de “Sí, perquè jo cada estiu passo pel meu poble”.

Estiuejar al poble té moltes coses en comú amb els temps de llavors: tots els seus carrers estan plens de gent que surt al carrer a prendre la fresca, però així com abans es feia amb una cadira de boga, ara el que està ple són les terrasses del bars. Molts jovenets i jovenetes segueixen esperant a veure aquell noi o aquella noia que l’any passat ja havien fitxat, a la festa major del poble segueix havent l’escenari on hi ha la música en directe, els bars munten la parada a peu del carrer…

Què hi ha de diferent? Potser que hi ha més cares noves, que el treball que abans hi havia al camp a l’estiu ara és més portable gràcies a la maquinària. Hi ha més cotxes i per tant més facilitat en traslladar-se als pobles de les rodalies i a les seves festes. En definitiva, els temps canvien.

I una cosa potser difícil d’apreciar a nivell físic és les ganes dels pares de tornar als seus orígens, orígens que tenen a veure amb allà on han passat la infància. Però, en definitiva, sigui per recordar vells temps o simplement pel fet d’estiuejar, la intenció de passar aquesta època de l’any al poble és la mateixa. I aquesta és passar-ho bé, gaudint del bon temps i envoltat dels teus.

Imatge estival