La Guerra Civil va significar un cop molt dur per a la progressió que l’art català d’avantguarda havia assolit durant la Segona República. En els primers anys de la postguerra, uns joves Joan Ponç, Joan Brossa, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats van reprendre el fil que havia quedat romput pel conflicte bèl·lic i l’any 1948 van iniciar la publicació de Dau al Set, revista on va confluir i va esclatar la creativitat plàstica, filosòfica i poètica dels seus integrants. Marcada pel surrealisme, el magnicisme i l’interès per la cultura popular, Dau al Set meravellà els seus contemporanis i encara ens meravella avui. Tàpies, com Brossa i Ponç, en fou ànima insigne en els primers moments, fins que poc a poc se n’anà desvinculant.

Un dau objectivament té sis cares i cercar la setena implica una jugada impossible, heus aquí la intenció manifesta del sentit profund del nom de la publicació. Des d’un dadaisme inicial en contra de tot el sistema de valors establerts, la intenció que transmetia el grup, format per acusades personalitats individuals que s’havien aplegat per fer front al desert sensible i a la mansuetud intel•lectual que el franquisme, règim representatiu de l’Espanya més retrògrada i intolerant, imposava, va provocar una forta reacció creativa alliberadora. Amb una edició d’uns 100 exemplars per número, la revista, que era entesa com un clam a la llibertat tant pels que l’elaboraven com pels seus escassos adquiridors, fou tramesa, i acceptada, a museus i institucions d’arreu del món com a intercanvi. L’exemple plàstic i mental que se’n desprenia va generar, no només a Catalunya, altres actituds d’expressió lliure.

La Nadala 2011 de la Fundació Lluís Carulla, presentada només fa unes setmanes a La Seca, Espai Brossa, gira a l’entorn de Dau al Set: Alèxia Sinoble, estudiant d’art, literatura comparada i mística a la Universitat Pompeu Fabra, és l’encarregada del capítol que obre la Nadala, amb el títol Dau al Set i les avantguardes anteriors a la Guerra Civil; Arnau Puig, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i un dels creadors del Dau al Set, s’encarrega de fer una Introducció a l’esperit de Dau al Set; Daniel Giralt-Miracle, crític i historiador de l’art, escriu Dau al Set, un repte i una aventura; Glòria Bordons, doctora en Filologia Catalana i professora titular de la Universitat de Barcelona, parla sobre El Dau al Set literari; Pilar Parcerisas, crítica d’art i comissària d’exposicions, escriu Tabula rasa. El dau del progrés; i, per últim, Sol Enjuanes Puyol, historiadora de l’art i professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona, tanca la Nadala amb una Cronologia de la revista Dau al Set.