Escrit per MVR
El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC) és un centre dedicat a la conservació i restauració dels béns que conformen el patrimoni cultural moble català, com són els materials arqueològics i etnològics, les escultures en pedra o fusta, la pintura mural i la pintura sobre taula o sobre tela, entre d’altres.
Aquest centre es troba ubicat molt a prop de l’estació de Valldoreix, entitat de població que pertany al municipi de Sant Cugat del Vallès El seu ús està obert als professionals independents.
Durant el 2012, el CRBMC celebra els seus primers 30 anys, per fer-ho s’han editat uns opuscles amb una selecció de peces claus del patrimoni cultural català que han passat pel centre, es tracta d’obres escampades pel territori, de diferent matèria fent una bona síntesi de l’àmplia variabilitat de materials i tècniques que s’han tractat a nivell de restauració, consolidació i conservació. En destquen per exemple el Baptisteri paleocristià de Bolavar (Seròs), la Majestat de Beget, les pintures murals de Santa Maria d’Arties, el Retaule Major de Santa Maria de Poblet o la pintura “Tarda de pluja” de Santiago Rusiñol.
Per celebrar aquests primers 30 anys del Centre de Restauració de Béns Monbles de Catalunya, hem col·locat el dòlium del Museu de la Vida Rural com a peça destacada a la Sala Wataru del museu, una peça restaurada pel CRBMC l’any 2009.
El dòlium del MVR
Un dòlium (o dòlia, en singular) és un recipient ceràmic romà de grans dimensions, utilitzat per transportar i emmagatzemar aliments. Tot i que el seu nom referencia l’ús per a l’emmagatzematge d’oli, no es descarta que s’utilitzéssin també per altres productes com per exemple els diferents tipus de cereals. A diferència de les àmfores, que formaven part del producte, o sigui que l’envàs es venia, els dòlium, per les seves grans dimensions, eren estàtics.
La restauració al CRBMC
El dòlium del MVR (peça MVR366) és d’epòca iberoromana, medeix 1 metre d’alçada que coincideix amb el seu diàmetre major, també d’un metre. Es conservava als fons del museu tal i com havia arribat, apedaçat amb grapes i consolidacions antigues (com per exemple una sèrie d’adhesius no indicats), fins que el 2009 va entrar al CRBMC de Valldoreix a través d’un programa de restauració promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’encarregada de la seva restauració va ser l’especialitsa en ceràmiques Mireia Borgoñoz.
El dòlium va ser desmuntat completament, enretirant les grapes, eliminant la terra, la brutícia, el guix i les restes de concrecions calcàries que recobrien la ceràmica realitzant una neteja mecànica en sec.
Posteriorment va ser consolidat amb pinzell i es va muntar de nou començant per les peces petites, adherides amb nitrocel·lulòsic i continuant pels fragments grans. Durant tot el muntatge es va requerir l’ajuda d’altres restauradors ja que la manipulació d’una peça d’aquestes dimensions era molt dificultosa Es van reintegrar les parts perdudes i finalment es va tractar pictòricament.
