Escrit per MVR
La població més emprenedora es troba a les zones rurals. Aquesta és una de les conclusions de la cinquena entrega de “l’Enquesta de percepció del món rural” de 2010, impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR), presentada avui, a Girona, pel secretari general del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Xavier Castella, i el director de la Fundació del Món Rural, Francesc Cribillers.
El percentatge de població que ha considerat posar un negoci o que ja en té un de propi és més elevat a les zones rurals, que no pas a les urbanes. Tot i així, més de la meitat dels enquestats creuen que a les zones urbanes és on hi ha més possibilitats d’èxit a l’hora d’obrir un negoci. D’altra banda, els joves són, per grups d’edat, els que més han intentat crear un negoci al seu municipi (26,5%), tot i que el 88% de la població catalana creu que els joves abandonen els pobles per motius de feina i oportunitats laborals. El món rural és més emprenedor, “tot i que la percepció és que resulta més fàcil crear una empresa al món rural, la realitat és que hi ha més esperit emprenedor i gent que té el seu propi negoci en el món rural”, afirma el secretari general Xavier Castella. En aquesta matèria, el director de la Fundació del Món Rural, Francesc Cribillers, ha assenyalat que aquesta entitat treballa per dinamitzar l’emprenedoria al món rural i adaptar les polítiques que l’impulsen al seu fet diferencial, així com d’altres estudis sobre els valors en aquest àmbit o de la perspectiva rural de la pobresa o les polítiques de comunicació dels seus agents.
Xavier Castella ha remarcat que el 67% dels enquestats consideren que la crisi ha afectat més al sector agrari que a altres sectors. Segons ha manifestat, “ha hagut una pressió per reduir preus que ha afectat al pagès”. En aquest sentit, ha recordat la feina del DAR amb el Pla de Xoc que compta amb 25 mesures per donar resposta a les necessitats del sector. “S’ha treballat per garantir la liquiditat de les explotacions agràries i en inversions productives per a l’activitat del sector primari”, ha indicat Castella, que també ha posat de relleu la creació de la Unitat de Suport a l’Empresari Agrari al territori i el Contracte Global d’Explotació, totes dues iniciatives destinades a impulsar la incorporació de joves pagesos. A més, el secretari ha remarcat també la importància de la diversificació de la economia rural, “a partir del Programa de Desenvolupament Rural amb línies de diversificació econòmica que poden arribar a crear 400 llocs de treball directes i 2.500 indirectes”, ha assenyalat.
Altres resultats de la enquesta, relacionats amb l’àrea econòmica, indiquen que el 80% considera que costa més arribar a final de mes a les zones urbanes que a les rurals, tot i això el 72% sosté que els salaris són més baixos al món rural. L’habitatge és la principal despesa dels catalans (33,8%) i l’alimentació la segona (25,7%), mentre que en l’àmbit rural, en concret, aquesta situació s’inverteix i és l’alimentació (29,4%) la principal despesa de la llar, mentre que l’habitatge passa a un segon lloc (27,5%).
Pel que fa als valors, el 78,8% observa diferències entre els valors de la població rural i urbana que es manifesten en més vincles entre les persones, més companyonia i sentit col·lectiu, més respecte pel medi ambient i per les persones, i un estil de vida diferent i més tranquil. En aquest sentit, associen món rural amb vida sana, tranquil·litat, natura, medi ambient, i agricultura.
Precisament, el món rural és molt ben valorat. Diferents resultats porten a aquesta conclusió com ara la percepció genèrica de la qualitat de vida: un 55,7% dels catalans creuen que la qualitat de vida al món rural ha millorat respecte al 2009, enfront d’un 27,2% que creu que ha empitjorat.
També és remarcable la bona valoració de l’accessibilitat i de la qualitat dels serveis que hi ha al món rural ja que prop del 60% els valora com a molt bons o bons; excepte el transport públic i la seguretat. L’oferta cultural i la sanitat són els més ben valorats en relació a la qualitat. Per àmbits, els residents al món rural són els que es mostren més satisfets amb el tipus de vida que porten: un 78,6% d’habitants del món rural estan molt o bastant satisfets, enfront al 73,8% que ho estan a les zones urbanes. De fet, fins a un 31,4% ha considerat l’opció de canviar de municipi, i d’aquests un 70% aniria a un municipi més petit (quan al 2009 era el 58%) i la principal motivació (en un 58%) és la millora de la qualitat de vida. Per contra, el principal motiu per a què no es canviï de municipi de residència és la feina (36%).
Polítiques per al món rural
Gairebé el 97% de la població està d’acord amb què tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i ens ha de preocupar a tots. Igualment, el 95% dels catalans està d’acord amb què la Generalitat destini més recursos al món rural.
Respecte a les polítiques a desenvolupar en el món rural, el 48,3% creu que s’ha de posar per davant la protecció del medi ambient, al desenvolupament econòmic, un -3% respecte a 2009, i un -1,5% respecte a 2008. L’opció que més creix en els darrers dos anys és la dels que aposten per prioritzar el creixement econòmic a la preservació del medi ambient, que passa d’un 20,3% el 2008 a un 30,4% el 2010. La que ha patit un descens més fort és l’opció que cerca l’equilibri entre desenvolupament i protecció que en dos anys ha passat del 28% al 20,3%.
En aquest sentit, i dins de la preocupació per mantenir el medi, la majoria de la població catalana creu que el sector agrari és necessari per a conservar el territori i el paisatge (79,2%), per a la producció d’aliments (79%), per al desenvolupament econòmic de bona part del país (65,5%), i per a evitar el despoblament de les zones rurals (73,4%). Malgrat la funció que acompleix, el 54% dels catalans creu que la pagesia té poc o cap futur, proporcions que s’agreugen en l’àmbit rural (59,3%) i rural dens (64%).
Aigua, gestió forestal i mitjans
La meitat de la població (50,4%) considera, erròniament, que el sector industrial és el que gasta més aigua, en segon lloc se situa l’ús domèstic (26%), i en darrer l’agricultura, que empra prop del 75% de l’aigua que es consumeix al nostre país. En l’enquesta de l’any 2007, era el 57% de la població que considerava que el sector que utilitzava més aigua era l’industrial. A més, gairebé el 50% no creu que el sector agrari malgasti l’aigua utilitzada, i més del 80% de la població considera que l’aigua utilitzada no es malgasta ja que s’utilitza per a produir aliments que la societat es menja.
Més del 83% de la població considera beneficiós per a la conservació de boscos i paisatges: obrir tallafocs, arreglar camins forestals, i el pasturatge. Són considerades com a poc o gens beneficioses pels boscos i el paisatge, l’explotació de la fusta (40%), la qual cosa és errònia, i no intervenir-hi (68%).
Finalment, segons dades de l’enquesta, un 69,3% creu que els mitjans de comunicació informen poc o gens sobre el món rural. Preguntats sobre programes concrets, tot i que més de la meitat dels catalans no ha vist algun d’aquests programes, els que informen de forma més actual i adequada són els informatius España Directo i Espai Terra, i el que el presenta de forma més estereotipada, Granjero busca esposa.
L’“Enquesta de percepció del món rural” està impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR), entitat vinculada al DAR, i aporta dades al voltant de l’opinió que es té sobre el món rural per part de la societat catalana, unes dades que són el resultat de 1.400 entrevistes telefòniques. La FMR promou el debat, la reflexió i la recerca per posar en valor el món rural a la societat catalana.
Font i fotografia: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
