Escrit per Jordi Puig Coll
El Museu presentarà el proper dijous, 22 d’abril, a les set de la tarda, el llibre Joves i grans parlem del camp… i de la cuina. Es tracta d’una publicació d’Aprodisca i a la presentació hi intervindran Anna Mas, coordinadora del projecte, els autors del llibre, Marc Badal, Joan Domènech i Raquel Puente, i tres joves pagesos que fan agricultura ecològica, Joan Vallès, Cesc Vidal i Jacint Baltà.
Aprodisca (Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà) és una entitat que es va crear l’any 1976-77 a Montblanc per tal d’afavorir la màxima integració social i educativa de les persones amb discapacitat intel.lectual i/o malaltia mental. L’entitat va anar creixent i l’any 2005 es va crear HORTUS APRODISCAe, un projecte agroalimentari dedicat al conreu, elaboració i venda de productes ecològics (verdures, olivera, avellaners, plantes aromàtiques…). Però no es tracta només de conrear ecològic, sinó de salvaguardar un patrimoni i sensibilitzar els consumidors envers la cultura verda.
L’arribada de la industrialització al camp va portar coses positives, però, fonamentalment, va fer canviar costums mil·lenaris. L’arribada del fred industrial, la possibilitat d’escollir entre una oferta més àmplia de productes… van implicar un canvi en la vida del pagès i també un canvi en els costums alimentaris de la població. El fred industrial i la revolució dels transports permeten al consumidor no dependre dels productes de temporada ni de les conserves. Es poden consumir fruites i hortalisses d’altres èpoques de l’any que venen de llocs remots, amb altres climes. Però això ens fa perdre la noció de com han estat tractats aquests aliments, dels processos químics que han patit per tal de conservar-se més temps, de les condicions en què es conreen… és a dir, de tots els processos que ara es coneixen amb el nom de traçabilitat. Davant d’aquesta proliferació són molts els pagesos i els consumidors que han optat per tornar a l’agricultura ecològica, a menjar productes de temporada… en fi, a tornar, amb mètodes i coneixements contemporanis, a la racionalitat que exigia abans el dependre de les estacions. És la manera més fàcil que tenim, actualment, d’assegurar-nos que mengem productes sans, segurs i de qualitat.
Aquest llibre vol apropar les experiències i vivències de la pagesia tradicional als més joves i pretén ser, alhora, una memòria de la saviesa ancestral que ha passat durant segles de pares a fills i d’avis a néts. Aquests coneixements poden resultar especialment apropiats per a la producció agrària ecològica, però alhora, com es diu al llibre, “seria molt ingenu pensar que als coneixements tradicionals poden ser la solució als problemes de l’agricultura actual, però cada cop són més les persones que es mostren convençudes que sí que poden resoldre bastants dels petits problemes que sorgeixen en la pràctica quotidiana. Cal, doncs, aprofundir en l’estudi i la divulgació d’aquest tresor cultural”.
Recuperar tradicions i coneixements, però no en un sentit etnològic i romàntic de la paraula sinó fonamentalment pràctic, és el que promou HORTUS APRODISCAe i és sobre el que vol fer reflexionar aquest llibre.
