Escrit per Albert Carreras Ballart
Fa unes setmanes vaig poder seguir la xerrada de Marta Dahó, historiadora de l’art i comissaria d’exposicions, sobre la concepció i variació del paisatge. La conferencia, titutlada “El pasiateg que ve” va mostrar diferents treballs contemporanis de fotògrafs com Guido Guidi, Salva López, Ezio d’Agostino o, el que més em cridà l’atenció, d’Ignasi López.
Precisament Ignasi López està en plena campanya a través de verkami, de captació de finançament a través de micro-mecenatge, per a la publicació del llibre del projecte Agroperifèrics
“Agroperifèrics” és un projecte articulat a partir de l’arxiu d’un treball de camp fotogràfic realitzat en hortes periurbanes de la segona corona metropolitana de Barcelona entre 2006 i 2012. La conceptualització d’aquest projecte ha comptat amb la col·laboració de Marta Dahó i de Carles Marcos, i compta amb un text de Joan Nogué. Ha tingut molt bona acceptació i ha estat citat en diferents webs, blogs i revistes especialitzades de fotografia. El fotògraf ens diu: “Vaig créixer en un lloc agrònom i perifèric que, poc a poc, es va anar tornant impermeable i urbà. 30 anys més tard vaig començar a furgar entre els rastres de gent que, per altres raons, havien canviat terra per asfalt. La major part d’aquesta gent van marxar fa molts anys d’àrees rurals cap a grans zones urbanes per participar en la construcció i transformació de nous territoris. Van participar en el canvi del paisatge i de l’imaginari identitari dels seus fills. Amb el temps, alguns d’ells tornaven a reconstruir en terrenys permeables sobrants, creant nous llocs agroperifèrics. Aquests llocs són alhora, memòria, representació i transposició d’una idea de paisatge que porten dins de fa molts anys”.
Joan Nogué, catedràtic de Geografia humana i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, parla, en text pel llibre, de l’horta perifèrica, periurbana, la que aprofita de manera espontània els espais intersticials buits i dispersos que generen els processos contemporanis de metropolització i urbanització difusa i dispersa pel territori, és un laboratori excel·lent per entendre com es pot crear un lloc partint del no-res. I com es pot omplir de memòria un receptacle espacial que no la tenia.
Seguirem de prop el projecte el qual us recomanem per la vesant del paisatge projectat i executat de nou, i per l’acció agrícola sobre terrenys no ideats per aquesta activitat però necessària en diferents aspectes.
