Arxiu de ‘Activitats’ Category

Una musa molt poètica: un museu per llegir

Divendres 3 Febrer 2012 12:42
Escrit per Albert Carreras Ballart

musa_1_v1_red
La comprensió vertical és comprendre en el sentit ple de la paraula. És aquella que ens permet entendre qualsevol missatge del nostre món lingüístic i simbòlic en tota la seva complexitat, al mateix temps que ens fa capaços per assajar respostes creatives i crítiques sobre el món que ens envolta. Llegir poesia genera aquest tipus de comprensió, tanmateix no és gens fàcil iniciar als infants en aquesta. Per això, la possibilitat de treballar la poesia a través d’un espai històric com el Museu de la Vida Rural permet restablir un dels sentits originals de la paraula cultiu: cultiu a la terra, cultiu a les paraules, cultiu a l’ànima. Perquè llegir poesia a dins del museu cultiva la comprensió. Perquè hi ha un lloc on la poesia i els objectes sempre es troben i és l’espai de sensibilitat que obre la seva respectiva lectura.

Una musa molt poètica: un museu per llegir és una activitat destinada a escolars. L’objectiu d’aquesta experiència pedagògica és aconseguir que l’alumnat desenvolupi habilitats de comprensió vertical a través de cercar analogies, paral·lelismes i projeccions entre determinats poemes i alguns dels espais i objectes que s’exposen al Museu de la Vida Rural.

Col·laboració mútua entre el Museu de la Vida Rural i el Pla Educatiu d’Entorn de l’Espluga de Francolí

Idea i direcció: Montse Bosch

Dues videocreacions pel Museu de la Vida Rural

Dimecres 30 Novembre 2011 15:36
Escrit per Albert Carreras Ballart

El passat divendres 25 de novembre, s’estrenaren les dues últimes produccions del Museu, els audiovisuals La força de la mà de l’home i Absències de Ruth Somalo i Ivana Larrosa.

Absències i La força de la mà de l’home són dos curtmetratges  que reflexionen sobre el pas del temps, la relació de l’home amb la vida i la mort, la importància de l’entorn natural, el lligam a la terra… Exactament sobre tot allò de què parla, d’una manera o altra, el Museu mateix. Curtmetratge un, La força de la mà de l’home, micrometratge l’altre, Absències, condensen en ben poc temps els valors que transmet el Museu

Les dues peces han estat realitzades per la cineasta Ruth Somalo i la fotògrafa Ivana Larrosa. El músic Ferran Martínez n’ha creat la partitura i l’escriptor Jordi Llavina ha proposat el recull de fragments poètics que hi ressonen gràcies a la veu de Joan Margarit. La selecció es composa de versos dels següents poemes: La noche de San Juan de Jorge Luis Borges, Dies al camp de Joan Vinyoli, Capvespre i Crepuscle precisament de Margarit i Memory of my father de Patrick Kavanagh.

La força de la mà de l’home

Absències

Els autors

Ruth Somalo és fundadora de Horns and Tails Productions, una productora audiovisual arrelada a Nova York.  Ha dirigit diversos documentals i curtmetratges, ha fet anuncis per a la televisió i va treballar com a corresponsal per a TVE i Canal+ a Londres. És autora del documental 200Km (com a membre del col·lectiu Discusión 14), que narrava el cas dels treballadors de l’empresa Sintel i que va rebre múltiples guardons com el de Millor Guió al Golden Gate Fiction and Documentary Festival de San Francisco. També va dirigir Till you’re told to stop sobre el cantant James Blunt.

Ivana Larrosa, originària de Logroño, és fotògrafa i ha col·laborat amb el Museu en altres projectes com la seva exposició Seny, que va inaugurar el setembre de 2010 i que versava sobre dues sagues d’artesans espluguins. Tot i que atresora una extensa formació en el camp audiovisual i en la fotografia en particular, el seu amor per la càmera és vocacional. En la seva obra, la manera d’aproximar-se a les persones no és abordant-les directament sinó familiaritzant-se primer amb els objectes que utilitzen, teixint una trama entre l’eina, la memòria que hi ha quedat gravada i la persona que hi ha deixat la seva empremta.

Ferran Martínez ha musicat, entre d’altres, espectacles de Comediants, de Pep Bou i de la Companyia l’Estaquirot. Ha composat per a cantants com Jaume Arnella i Josep Tero, per qui va fer la música de la cançó “Lladre d’amor”. L’any 1989 va ser un dels fundadors del festival “Tradicionàrius”.

Imitador del foc

Dilluns 28 Novembre 2011 18:57
Escrit per Albert Carreras Ballart

00 Targeto 20x10.indd

S’inaugura al Col·legi Major Ramon Llull (antiga Residència d’Estudiants) l’exposició Imitador del foc. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i la Residència d’estudiants de Catalunya (1930-1938) una retrospectiva del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) que s’hostatjà a la Residència d’Estudiants mentre cursava estudis universitaris fins a la seva mort. Va ser el responsable de la biblioteca i de les “Edicions de la Residència d’Estudiants”. L’exposició, que s’avança al centenari del naixement d’aquest poeta, tan desconegut com fascinant, ha comptat amb la col·laboració del Museu de la Vida Rural, que n’han treballat en la producció i en els audiovisuals. També té la col·laboració del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu d’Arenys de Mar.

El comissari de l’exposició, Josep Camprubí, la defineix com un itinerari per la biografia del poeta, amb la qual es pretén atiar el foc d’aquell jove apressat, vitalista, màgic dominador del llenguatge, que ens va deixar autèntiques “paraules revelades”.

L’exposició “Imitador del foc. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i la Residència d’estudiants de Catalunya (1930-1938)” s’inaugurarà aquest dimarts 29 de novembre de 2011 a les 7 de la tarda a la capella Rubió i Bellver del CMU Ramon Llull, situat al carrer Urgell 187, de Barcelona. L’acte estarà presidit pel magnífic Rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i comptarà amb la presència del director de promoció i coordinació cultural de la Generalitat de Catalunya, Jordi Cabré, i el director del CMU Ramon Llull, José Manuel Bermudo Ávila. Hi participaran també Maria del Mar Bonet, Rosa Delor i Carles Duarte. Després de l’acte d’inauguració, els assistents podran fer un recorregut per l’exposició, situada al passadís que queda a l’esquerra del vestíbul.

Descàrrega invitació.

Passola: “A Hollywood volen que els il·lusionis i també els interessa la Guerra Civil”

Dimarts 22 Novembre 2011 09:59
Escrit per Albert Carreras Ballart

RP PREMIS HONOR FUNDACIO 1957_0114“A Amèrica, el que volen és que els il·lusionis i que els donis espectacle”. Isona Passola, guionista, directora de cine i productora de pel·lícules com Pa negre ha desvetllat algunes de les claus de la seva estratègia davant Hollywood a la recerca d’uns vots que possibilitin que una pel·lícula catalana i en català pugui rebre l’Òscar. Passola ha fet aquestes declaracions durant una roda de premsa a la Fundació Lluís Carulla amb motiu de la concessió del Premi d’Honor que atorga aquesta institució.

“Tenia moltes ganes d’explicar el meu país des de la meva generació” ha dit Passola, tot afegint que “la nostra guerra va ser més que una guerra ideològica, es va negar una col·lectivitat”. Per això ha rodat aquesta pel·lícula i en continuarà fent més sobre el drama de la guerra civil i les seves seqüeles, aspecte que ha detectat que interessa els Estats Units.

Com a punts forts del film, que opta a l’Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa, en aquest cas el català, la flamant guanyadora del Premi d’Honor Lluís Carulla en destaca el paper dels nens actors Francesc i Marina i els sentiments, emocions i voluntats que se’n desprenen, com la humiliació del perdedor o l’ascens social. Precisament Francesc Colomer és un dels protagonistes del llibre Cròniques rurals, segon volum de la Col·lecció Museu Vida Rural que es va presenta el passat divendres a l’Espluga. (més…)

Terra i vida

Divendres 11 Novembre 2011 09:50
Escrit per MVR

Hi ha un raig de sort que acompanya a qui escriu l’entrada a un catàleg artístic sense ser crític d’art. Paradoxa? no pas gens: un ocasional visitador d’exposicions similars a aquesta hi entra sense cap prejudici, amb ulls d’infant, que són ulls en perpetu descobriment. A l’altre extrem, el crític d’art, que ja en duu l’estrella de xèrif, té l’existència complicada perquè, amb tota l’excel·lència de preparació que li cal reconèixer, pot ser que escrigui el pròleg “dins del gremi”, i “per al gremi”, o que s’embranqui en giragonses conceptuals que finalitzem amb un cabdell.

18red

Fem, doncs, la primera passa, donant la mà al nen que som. Cada exposició ha de contemplar-se com si fos la primera que observem.
Sabem, perquè els catàlegs ho han de portar, les carreres formatives que van seguir els dos hospitalencs, agermanats des de molt aviat en quelcom importantíssim, que és la freqüentació de l’artesanat, l’educació del traç, de la mà, de la mirada, el joc i contrajoc de l’espai ple i dels buits que s’hi deixen. Doncs, s’han acostumat a exposar plegats. L’un dues dimensions, l’altre tres. Pintura i escultura.
De debò? Hi ha quadres de Ferrà que es corporeïtzen i vénen cap a nosaltres, una qualitat escultòrica, i algunes corbes en les figures de Jaume Vallverdú demanen quedar signades en l’espai com una rúbrica sola i sense pes. Jo no parlaria de dues o de tres o de quatre dimensions, si no era com a punt de partida. Parlaria de resultats, impacte o escalforeta comunicativa a partir d’aquelles palanques de sortida. Molt de camí fet tenen al seu darrere, i sense haver estat dels artistes de marxant i súplica de dictàmens altíssims, sinó que, sortits del poble, esperen del poble una connexió, una comunió amb la seva obra. L’artista és un educador del poble, un suscitador d’aquiescències i un guardià de fidelitats. (més…)