Una musa molt poètica: un museu per llegir és una activitat destinada a escolars. L’objectiu d’aquesta experiència pedagògica és aconseguir que l’alumnat desenvolupi habilitats de comprensió vertical a través de cercar analogies, paral·lelismes i projeccions entre determinats poemes i alguns dels espais i objectes que s’exposen al Museu de la Vida Rural.

Col·laboració mútua entre el Museu de la Vida Rural i el Pla Educatiu d’Entorn de l’Espluga de Francolí

Idea i direcció: Montse Bosch

Absències i La força de la mà de l’home són dos curtmetratges  que reflexionen sobre el pas del temps, la relació de l’home amb la vida i la mort, la importància de l’entorn natural, el lligam a la terra… Exactament sobre tot allò de què parla, d’una manera o altra, el Museu mateix. Curtmetratge un, La força de la mà de l’home, micrometratge l’altre, Absències, condensen en ben poc temps els valors que transmet el Museu

Les dues peces han estat realitzades per la cineasta Ruth Somalo i la fotògrafa Ivana Larrosa. El músic Ferran Martínez n’ha creat la partitura i l’escriptor Jordi Llavina ha proposat el recull de fragments poètics que hi ressonen gràcies a la veu de Joan Margarit. La selecció es composa de versos dels següents poemes: La noche de San Juan de Jorge Luis Borges, Dies al camp de Joan Vinyoli, Capvespre i Crepuscle precisament de Margarit i Memory of my father de Patrick Kavanagh.

La força de la mà de l’home

Absències

Els autors

Ruth Somalo és fundadora de Horns and Tails Productions, una productora audiovisual arrelada a Nova York.  Ha dirigit diversos documentals i curtmetratges, ha fet anuncis per a la televisió i va treballar com a corresponsal per a TVE i Canal+ a Londres. És autora del documental 200Km (com a membre del col·lectiu Discusión 14), que narrava el cas dels treballadors de l’empresa Sintel i que va rebre múltiples guardons com el de Millor Guió al Golden Gate Fiction and Documentary Festival de San Francisco. També va dirigir Till you’re told to stop sobre el cantant James Blunt.

Ivana Larrosa, originària de Logroño, és fotògrafa i ha col·laborat amb el Museu en altres projectes com la seva exposició Seny, que va inaugurar el setembre de 2010 i que versava sobre dues sagues d’artesans espluguins. Tot i que atresora una extensa formació en el camp audiovisual i en la fotografia en particular, el seu amor per la càmera és vocacional. En la seva obra, la manera d’aproximar-se a les persones no és abordant-les directament sinó familiaritzant-se primer amb els objectes que utilitzen, teixint una trama entre l’eina, la memòria que hi ha quedat gravada i la persona que hi ha deixat la seva empremta.

Ferran Martínez ha musicat, entre d’altres, espectacles de Comediants, de Pep Bou i de la Companyia l’Estaquirot. Ha composat per a cantants com Jaume Arnella i Josep Tero, per qui va fer la música de la cançó “Lladre d’amor”. L’any 1989 va ser un dels fundadors del festival “Tradicionàrius”.

S’inaugura al Col·legi Major Ramon Llull (antiga Residència d’Estudiants) l’exposició Imitador del foc. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i la Residència d’estudiants de Catalunya (1930-1938) una retrospectiva del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) que s’hostatjà a la Residència d’Estudiants mentre cursava estudis universitaris fins a la seva mort. Va ser el responsable de la biblioteca i de les “Edicions de la Residència d’Estudiants”. L’exposició, que s’avança al centenari del naixement d’aquest poeta, tan desconegut com fascinant, ha comptat amb la col·laboració del Museu de la Vida Rural, que n’han treballat en la producció i en els audiovisuals. També té la col·laboració del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu d’Arenys de Mar.

El comissari de l’exposició, Josep Camprubí, la defineix com un itinerari per la biografia del poeta, amb la qual es pretén atiar el foc d’aquell jove apressat, vitalista, màgic dominador del llenguatge, que ens va deixar autèntiques “paraules revelades”.

L’exposició “Imitador del foc. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i la Residència d’estudiants de Catalunya (1930-1938)” s’inaugurarà aquest dimarts 29 de novembre de 2011 a les 7 de la tarda a la capella Rubió i Bellver del CMU Ramon Llull, situat al carrer Urgell 187, de Barcelona. L’acte estarà presidit pel magnífic Rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i comptarà amb la presència del director de promoció i coordinació cultural de la Generalitat de Catalunya, Jordi Cabré, i el director del CMU Ramon Llull, José Manuel Bermudo Ávila. Hi participaran també Maria del Mar Bonet, Rosa Delor i Carles Duarte. Després de l’acte d’inauguració, els assistents podran fer un recorregut per l’exposició, situada al passadís que queda a l’esquerra del vestíbul.

Descàrrega invitació.

“Tenia moltes ganes d’explicar el meu país des de la meva generació” ha dit Passola, tot afegint que “la nostra guerra va ser més que una guerra ideològica, es va negar una col·lectivitat”. Per això ha rodat aquesta pel·lícula i en continuarà fent més sobre el drama de la guerra civil i les seves seqüeles, aspecte que ha detectat que interessa els Estats Units.

Com a punts forts del film, que opta a l’Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa, en aquest cas el català, la flamant guanyadora del Premi d’Honor Lluís Carulla en destaca el paper dels nens actors Francesc i Marina i els sentiments, emocions i voluntats que se’n desprenen, com la humiliació del perdedor o l’ascens social. Precisament Francesc Colomer és un dels protagonistes del llibre Cròniques rurals, segon volum de la Col·lecció Museu Vida Rural que es va presenta el passat divendres a l’Espluga.

Francesc Colomer, en una fotografia de "Cròniques rurals".

Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, ha definit Passola com membre d’una generació “de compromís, d’entusiasme pel país, d’exigència, de compromís de construir amb altres un projecte col·lectiu”.

En representació dels sis guardonats amb els Premis d’Actuació Cívica ha intervingut Joaquim Arenas, un dels impulsors de la immersió lingüística, que ha evocat el seu esforç per fer que els alumnes, independentment de la seva llengua d’origen, “s’arrelin, integrin i portin el nom de Catalunya arreu del món en aquesta època de globalització”.

Isona Passola projecta el cine i la literatura al món

El jurat del Premi d’Honor ha valorat la promoció que Isona Passola ha fet del cinema en català. L’acta reflecteix que Passola “productora, guionista i directora de cinema, ha dirigit el documental Cataluña-España, i ha produït, entre d’altres pel·lícules, Despertaferro, El mar, Mirant el cel, De nens i Pa negre. Amb aquesta darrera producció, dirigida per Agustí Villaronga i basada en la novel·la homònima d’Emili Teixidor, ha obtingut un gran èxit de públic i de crítica. Pa negre ha rebut catorze premis Gaudí 2011 i nou premis Goya 2011, i ha esdevingut la primera pel·lícula amb versió original catalana que hi obté el guardó al millor film. Nominada a millor pel·lícula europea de 2011, ha estat escollida per representar Espanya als Òscar, essent el primer cop que l’Acadèmia espanyola selecciona un film en català. A més a més, s’ha estrenat als cinemes francesos i se’n prepara l’estrena a la Xina, al Japó i als Estats Units. Pa negre ha contribuït decisivament a projectar el cinema en català i, de retruc, la nostra literatura al nostre país i al món”.

El jurat estava format per Salvador Cardús, Muriel Casals, Àngel Castiñeira, Vicent Partal, Marta Pessarrodona, Ramon Pla i Arxé, Joaquim Triadú, Carme Valls i Vicenç Villatoro. El Premi d’Honor Lluís Carulla, dotat amb 50.000 euros, es concedeix a persones o entitats que, amb la qualitat de la seva activitat científica, cultural o cívica, hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.

Fotografies: © Jordi Vidal, © Albert Carreras

Fem, doncs, la primera passa, donant la mà al nen que som. Cada exposició ha de contemplar-se com si fos la primera que observem.
Sabem, perquè els catàlegs ho han de portar, les carreres formatives que van seguir els dos hospitalencs, agermanats des de molt aviat en quelcom importantíssim, que és la freqüentació de l’artesanat, l’educació del traç, de la mà, de la mirada, el joc i contrajoc de l’espai ple i dels buits que s’hi deixen. Doncs, s’han acostumat a exposar plegats. L’un dues dimensions, l’altre tres. Pintura i escultura.
De debò? Hi ha quadres de Ferrà que es corporeïtzen i vénen cap a nosaltres, una qualitat escultòrica, i algunes corbes en les figures de Jaume Vallverdú demanen quedar signades en l’espai com una rúbrica sola i sense pes. Jo no parlaria de dues o de tres o de quatre dimensions, si no era com a punt de partida. Parlaria de resultats, impacte o escalforeta comunicativa a partir d’aquelles palanques de sortida. Molt de camí fet tenen al seu darrere, i sense haver estat dels artistes de marxant i súplica de dictàmens altíssims, sinó que, sortits del poble, esperen del poble una connexió, una comunió amb la seva obra. L’artista és un educador del poble, un suscitador d’aquiescències i un guardià de fidelitats.

Jaume Vallverdú ha fet escultures de gran volum i figures més xiques, aplicant la tècnica adequada, i transgredint de vegades allò que estava prescrit als pergamins. Ha hagut de combinar la creació amb la docència a la Facultat de Belles Arts, Barcelona. Darrerament ha deixat un xic de banda el marbre i la caliça o l’eben per treballar el fang, rebaixar-ne el grumoll per fer-ne brollar vida i, sobretot, harmonies i lliscaments. Fa temps que figures semblants, amb volums precilíndrics, les hi havíem vistes en pedra polida: ara el polit, o el corrugat, o el granellut és el fang, els diversos fangs, matèria mínima per a expressió màxima.

Miquel Ferrà, potser perquè a la pintura no li ve tan costa amunt variar l’enfocament i propòsit del quadre, pot desvetllar, a cada exposició, un propòsit; aquest cop, un pintor total com és ell, se cenyeix majorment al paisatge proper, a la branca abastadora, el fullam multivariat de les alberedes primes. A un projecte que li demana gran cromatisme, ell aplica a la superfície la delicada ala de papallona d’un toc enaiguat i no esclatant. Això afegeix misteri al conjunt, i ens convida a descobrir, amb l’alè contingut, aquell cabirol que, tímid, camina a poc a poc entre les fulles o s’ajeu a l’ombra d’un arbrissó.

Avancem, doncs, deixats enrere els mots. L’art és silenci creador i silenci comunicatiu.

Josep Vallverdú i Aixalà

El MVR serà la primera institució del país a apostar per aquest aplicació, una eina per geolocalitzar i situar cronològicament fotografia històrica, que treballa sobre Google Maps i que té la possibilitat de recollir informació produïda col·laborativament; a més treballa també sobre dispositius mòbils a través de realitat augmentada. Us adjuntem un petit audiovisual (en anglès) que us explica com funciona aquesta aplicació en la qual podeu participar només amb un simple registre gratuït.

www.historypin.com

Una de les fotografies del Museu Vida Rural a historypin

Col·lecció del Museu de la Vida Rural a historypin

Creat pel Museu de la Vida Rural i amb ànima participativa el seu objectiu és donar visibilitat als fons fotogràfics rurals, valorar les col·leccions particulars de fotografia familiar i crear un xarxa d’informació que afavoreixi el coneixement que emana de la fotografia. Un projecte que s’emmarca amb el procés, de llarg abast, de patrimonialització d’imatges que du a terme el Museu de la Vida Rural.

El projecte treballa principalment contra l’aplicació historypin i es suporta també sobre flickr i altres xarxes socials. Està pensat de forma participativa perquè qualsevol persona pugui aportar-hi qualsevol fotografia històrica compresa entre finals del segle XIX i finals del XX. Setmanalment el Museu de la Vida Rural publicarà una fotografia, geogràfica i cronològicament situada i amb la màxima informació que s’en desprengui. D’altra banda es publicarà també de forma periòdica les fotografies històriques que ens feu arribar a fi efecte de situar-les i dotar-les de la importància testimonial i històrica que tenen. En una segona fase el Museu de la Vida Rural crearà una exposició comissariada per un fotògraf.

Historypin i la realitat augmentada

FOTOSCÒPIA actua en diferents fronts, el més innovador d’ells és Historypin, una aplicació de recent implantació que treballa contra Google maps i que permet la situació de fotografies en l’espai i el temps. Actualment algunes institucions museístiques del món anglosaxó ja estan treballant a Historypin conformant els pilars bàsics d’una xarxa col·laborativa de fotografia històrica. A través de la fotografia es pot crear una mapa interactiu de reconstrucció històrica, comparable amb l’actualitat, tot de forma molt didàctica i amb diferents nivells d’aprofundiment d’informació.

El Museu de la Vida Rural serà una de les primeres institucions del país en treballar sobre Historypin situant les fotografies que conformaran FOTOSCÒPIA. A més, l’app per a dispositius mòbils permet mitjançant realitat augmentada explorar l’espai proper on es troba un usuari, fer noves fotografies de comparació i aprofundir en les històries de les col·leccions que s’hi troben.

Participació

FOTOSCÒPIA neix com un procés participatiu, on qualsevol persona pot aportar-hi fotografies històriques i englobades en un període que transcorre des de finals del segle XIX a finals del XX. FOTOSCÒPIA es centralitza en un blog, on es pot trobar informació i on es destacarà setmanalment una de les fotografies del projecte: www.museuvidarural.tumblr.com

El MVR ha apostat fortament en l’aportació de continguts i experiències que permet l’ús de les xarxes socials. El desplegament fet en aquest sector (el podeu veure resumit a l’estem en xarxa) és una de les accions més que el museu posa a disposició del seu públic vers la dinamització cultural i del territori.

Ara, un acord amb el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Conca de Barberà, ens ha permès conjuntament crear una nova iniciativa puntera tant en el món 2.0 com en el sector vinícola. vins&twitts és el primer tast de vins 2.0, creat per produir feedback sobre una experiència física: un tast conjunt de vins de la DO guiat per un enòleg i extrapolat al mateix temps a la xarxa.

vins&twitts parteix del treball sobre la plataforma twitter, hem creat un compte (@vinsandtwitts) i també un blog per aplegar la informació, propostes i aportacions que se’n derivin. El podeu consultar seguint aquest enllaç: www.vinsandtwitts.wordpress.com

La proposta, que s’iniciarà en un primer tast al Museu de la Vida Rural el proper 26 d’agost dins el programa d’activitats de la Festa de la Verema d’enguany, està concebut per convertir-se en permanent, proposant noves trobades per a fer tasts dels vins produïts a la Conca de Barberà i per aprofundir en l’experiència social de les opinions dels participants, siguin físiques o on-line, siguin twitts, posts a blogs, opinions a facebook, fotografies, vídeos… un diàleg compartit per parlar i aprendre de vi i mesurar qualitativament l’excel·lència dels nostres productes.

Amb aquesta iniciativa us proposem endinsar-vos dins el món del vi, participant a través de vins&twitts de la meravella de vins i caves que es fan a la Conca de Barberà, proposant-nos possibilitats de tastos o maridatges i, sobretot, fent-nos saber què us interessa, us agrada, què us motiva.

Sigueu benvinguts a vins&twitts us animem a participar-hi, trobareu com fer-ho aquí.

Un espectacle creat i dirigit per Lídia Pujol i amb la direcció musical de Dani Espasa que porta el pes d’un seguit de virtuosos d’instruments com el clavicèmbal, el saltiri, la viola de roda, l’arpa, les violes de gamba, els llaüts i alguns instruments més mai vistos per aplegar una sonoritat única, on l’espectador s’hi sent identificat reiteradament, mentre s’esborrona amb la crisital·lina veu de la Lídia a La Nina i son germà o amb el contrapès de la veu de Mohamed Bout Ayoub a Cuncti Simus Concanentes.

La Cerimònia és llum i llenguatge, reunint a l’escenari música de procedència diversa amb estils i veus meravelloses. Transcorre de la foscor a una penombra d’esperança i acaba enlluernant bellesa en comunió en un espai patrimonial de primer ordre. Una experiència que es viu des de l’escenari i des de la platea.

Llum contra l’infern de la incomunicació> article de Bel Olid a el Diari Ara (9/8/2011)

La Cerimònia de la Llum és un espectacle d’arrel mediterrània que proposa una reflexió sobre el miracle de la creació, comú a les tres grans religions monoteistes, i la convivència entre cultures. El discurs de la representació s’articula des de dos vessants. Per una banda les cançons dedicades a la Mare de Déu que es troben al Llibre vermell de Montserrat. Per una altra cançons de bressol de tots els racons de la Mediterrània: catalanes, marroquines, napolitanes, gregues, dels sefardites…En paraules de la seva creadora, Lídia Pujol, “el nostre espectacle reivindica la llum i el misteri constant de la creació, transportant l’espectador a un univers místic on les tradicions culturals conviuen i es comuniquen i troben el cel. El camí, integrador, el farem amb cançons de fe i de pensament crític. D’arrel jiddisch, cristiana, musulmana i d’autor”.

Per tirar endavant el seu projecte Lídia Pujol s’ha envoltat d’un equip de músics de talent, amb una trajectòria consolidada, que dominen instruments de les dues ribes de la Mediterrània com la viola de gamba, el llaüt, el kamanjé… Encapçala el repartiment Dani Espasa que s’encarrega de la direcció musical. Recolzant Lídia Pujol en la interpretació hi trobem la veu de Mohamed Bout Ayoub, compositor i multiinstrumentista marroquí, i entre la resta de l’orquestra ressonen noms com el de Xavi Lozano, Míriam Encinas, Efrén López i Mohamed Soulimane.

Es tracta d’un espectacle que intervé artísticament sobre el patrimoni, concebut per a la seva representació dins d’esglésies, teatres i espais simbòlics, llocs on s’escenifiquen els punts de trobada i les contradiccions entre les religions i les persones, entre passat, present i futur; entre orient i occident. Sent així, la gira estival de l’actuació, que arrenca el diumenge 7 d’agost a Poblet, recorrerà durant un mes indrets emblemàtics del patrimoni cultural català. Després de l’actuació a la Conca de Barberà La cerimònia de la llum passarà per la cartoixa de Santa Maria d’Escaladei (10 d’agost), pel monestir de Sant Pere de Rodes (12 d’agost), pel monestir de Santes Creus (17 de setembre) i acabarà les representacions a la Seu Vella de Lleida el dia 29 de setembre.

La representació de La cerimònia de la llum a Poblet ha estat possible gràcies als esforços del monestir de Poblet, de la Fundació Lluís Carulla, de La Caixa, de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i de l’ajuntament de Vimbodí i Poblet.

La Cerimònia de la Llum
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Diumenge 7 d’agost de 2011 a les 22.00 h.
Més informació i venda d’entrades a:
http://www.museuvidarural.com/caagenda_int/cerimoniallum
Web de l’espectacle: www.iterluminis.org

Fotografies 1- © David Ruano, 2/3- © GrupoEstudio