Entrevista a Joan Massagué, científic i investigador XXXVI Premi d’Honor Lluís Carulla. L’entrevista a en Joan Massagué, un dels principals investigadors mundials del càncer, obeeix a unes clàusules diferents de les que han regit les altres entrevistes del llibre Cròniques Rurals. No el tenim cara a cara: la nostra relació ha estat estrictament epistolar (en aquest cas, el carter, tan eficaç, ha estat internàutic: cal reconèixer que fa més via que el carter ordinari).

Aquesta entrevista, però, amaga per a nosaltres una història entranyable. En Massagué és una eminència internacional, tothom ho sap. Ens feia molta il·lusió que formés part d’aquesta obra, que recull el testimoniatge de personalitats de camps molt diversos que reflexionen sobre la seva relació amb el camp. O amb el mar, posem per cas. Per l’escriptora Núria Esponellà i el seu marit, en Pere Puigbert, pagès il·lustrat, empordanesos tots dos, sabíem de l’afició d’en Massagué per la mar i la navegació. I així mateix ens ho confirma ell: “El mar em meravella, però la veritat és que, de petit, hi tenia poc accés. Els anys seixanta, em duien a la platja de Castelldefels, però d’allò no se’n pot dir ben bé el mar. Hi ha la platja, això sí, amb tots els tràfecs, sorolls, empentes, suors, cremades de sol i altres iniquitats que envoltaven l’experiència. En canvi, les poques vegades que vaig poder copsar el mar de debò és quan anàvem a les costes de Tarragona i a les del Garraf alguns diumenges fora d’estiu, des del Catllar”.

Vam contactar amb en Joan Massagué el dia 31 de març del 2011. Escrivíem a una adreça que ens havien facilitat els amics Puigbert i Esponellà. El nostre mail va sortir cap a Amèrica a quarts de cinc de la tarda. La sorpresa va ser que, una hora i quart més tard, el nostre destinatari ja ens responia. Poques vegades havíem vist una celeritat semblant, a l’hora de respondre. Tant més tenint en compte que aquell home a qui adreçàvem una petició d’entrevista deu ser un dels científics més sol·licitats del món. En aquest primer correu, en Massagué ens feia saber que havia estat diverses vegades a l’Espluga, i que en conservava el record de les neules i els vanos. Vam convidar-lo a visitar el museu i, si en tenia ganes, a arribar-nos, tot seguit, a una de les fàbriques principals d’aquestes llepolies tan trencadisses com delicioses.

En Joan Massagué va néixer a Barcelona l’any 1953. Però ens ve de gust saber si, en la memòria de la seva infantesa, hi ha algun poble que ocupés els dies de vacances. “I tant que sí! La memòria d’infantesa està absolutament dominada per un poble molt concret: el Catllar, un poble del Tarragonès en què, aleshores, hi vivien unes mil ànimes, entre elles els meus avis-oncles, Lluís i Andrea. Eren padrins de mon pare, que era natural de Vallmoll.  Nosaltres som sis germans. A fi d’escampar tantes criatures durant l’estiu, els meus pares ens enviaven a dos de nosaltres —en concret, a mon germà Toni i a mi— cap al Catllar, amb els padrins. Les estades d’estiu a ca Fusteret, que és com es deia aquella casa, eren ben bé la glòria. D’aquells estius mantinc records lligats a tota mena de coses: els carrers del poble, la seva gent, les botigues —ca Fortuny i ca la Rita—, l’església (del més bell barroc rural de Catalunya), la bassa de l’hort i el riu, el Gaià.  Però sobretot conservo el record dels camps i les tasques agrícoles, és a dir, el record del defora.“

(més…)