Arxiu de ‘Articles’ Category

Encara duc gravada a les neurones l’aroma del raïm que es traginava de la vinya al celler

Dilluns 12 Novembre 2012 11:06
Escrit per Jordi Llavina Murgadas

Massague.informal2Entrevista a Joan Massagué, científic i investigador XXXVI Premi d’Honor Lluís Carulla. L’entrevista a en Joan Massagué, un dels principals investigadors mundials del càncer, obeeix a unes clàusules diferents de les que han regit les altres entrevistes del llibre Cròniques Rurals. No el tenim cara a cara: la nostra relació ha estat estrictament epistolar (en aquest cas, el carter, tan eficaç, ha estat internàutic: cal reconèixer que fa més via que el carter ordinari).

Aquesta entrevista, però, amaga per a nosaltres una història entranyable. En Massagué és una eminència internacional, tothom ho sap. Ens feia molta il·lusió que formés part d’aquesta obra, que recull el testimoniatge de personalitats de camps molt diversos que reflexionen sobre la seva relació amb el camp. O amb el mar, posem per cas. Per l’escriptora Núria Esponellà i el seu marit, en Pere Puigbert, pagès il·lustrat, empordanesos tots dos, sabíem de l’afició d’en Massagué per la mar i la navegació. I així mateix ens ho confirma ell: “El mar em meravella, però la veritat és que, de petit, hi tenia poc accés. Els anys seixanta, em duien a la platja de Castelldefels, però d’allò no se’n pot dir ben bé el mar. Hi ha la platja, això sí, amb tots els tràfecs, sorolls, empentes, suors, cremades de sol i altres iniquitats que envoltaven l’experiència. En canvi, les poques vegades que vaig poder copsar el mar de debò és quan anàvem a les costes de Tarragona i a les del Garraf alguns diumenges fora d’estiu, des del Catllar”.

Vam contactar amb en Joan Massagué el dia 31 de març del 2011. Escrivíem a una adreça que ens havien facilitat els amics Puigbert i Esponellà. El nostre mail va sortir cap a Amèrica a quarts de cinc de la tarda. La sorpresa va ser que, una hora i quart més tard, el nostre destinatari ja ens responia. Poques vegades havíem vist una celeritat semblant, a l’hora de respondre. Tant més tenint en compte que aquell home a qui adreçàvem una petició d’entrevista deu ser un dels científics més sol·licitats del món. En aquest primer correu, en Massagué ens feia saber que havia estat diverses vegades a l’Espluga, i que en conservava el record de les neules i els vanos. Vam convidar-lo a visitar el museu i, si en tenia ganes, a arribar-nos, tot seguit, a una de les fàbriques principals d’aquestes llepolies tan trencadisses com delicioses.

En Joan Massagué va néixer a Barcelona l’any 1953. Però ens ve de gust saber si, en la memòria de la seva infantesa, hi ha algun poble que ocupés els dies de vacances. “I tant que sí! La memòria d’infantesa està absolutament dominada per un poble molt concret: el Catllar, un poble del Tarragonès en què, aleshores, hi vivien unes mil ànimes, entre elles els meus avis-oncles, Lluís i Andrea. Eren padrins de mon pare, que era natural de Vallmoll.  Nosaltres som sis germans. A fi d’escampar tantes criatures durant l’estiu, els meus pares ens enviaven a dos de nosaltres —en concret, a mon germà Toni i a mi— cap al Catllar, amb els padrins. Les estades d’estiu a ca Fusteret, que és com es deia aquella casa, eren ben bé la glòria. D’aquells estius mantinc records lligats a tota mena de coses: els carrers del poble, la seva gent, les botigues —ca Fortuny i ca la Rita—, l’església (del més bell barroc rural de Catalunya), la bassa de l’hort i el riu, el Gaià.  Però sobretot conservo el record dels camps i les tasques agrícoles, és a dir, el record del defora.“

(més…)

30 anys del CRBMC

Dimarts 12 Juny 2012 15:53
Escrit per MVR

El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC) és un centre dedicat a la conservació i restauració dels béns que conformen el patrimoni cultural moble català, com són els materials arqueològics i etnològics, les escultures en pedra o fusta, la pintura mural i la pintura sobre taula o sobre tela, entre d’altres.

Aquest centre es troba ubicat molt a prop de l’estació de Valldoreix, entitat de població que pertany al municipi de Sant Cugat del Vallès El seu ús està obert als professionals independents.

Durant el 2012, el CRBMC celebra els seus primers 30 anys, per fer-ho s’han editat uns opuscles amb una selecció de peces claus del patrimoni cultural català que han passat pel centre, es tracta d’obres escampades pel territori, de diferent matèria fent una bona síntesi de l’àmplia variabilitat de materials i tècniques que s’han tractat a nivell de restauració, consolidació i conservació. En destquen per exemple el Baptisteri paleocristià de Bolavar (Seròs), la Majestat de Beget, les pintures murals de Santa Maria d’Arties, el Retaule Major de Santa Maria de Poblet o la pintura “Tarda de pluja” de Santiago Rusiñol.

Per celebrar aquests primers 30 anys del Centre de Restauració de Béns Monbles de Catalunya, hem col·locat el dòlium del Museu de la Vida Rural com a peça destacada a la Sala Wataru del museu, una peça restaurada pel CRBMC l’any 2009.

El dòlium del MVR

Un dòlium (o dòlia, en singular) és un recipient ceràmic romà de grans dimensions, utilitzat per transportar i emmagatzemar aliments. Tot i que el seu nom referencia l’ús per a l’emmagatzematge d’oli, no es descarta que s’utilitzéssin també per altres productes com per exemple els diferents tipus de cereals. A diferència de les àmfores, que formaven part del producte, o sigui que l’envàs es venia, els dòlium, per les seves grans dimensions, eren estàtics.

_MG_5798

La restauració al CRBMC

El dòlium del MVR (peça MVR366) és d’epòca iberoromana, medeix 1 metre d’alçada que coincideix amb el seu diàmetre major, també d’un metre. Es conservava als fons del museu tal i com havia arribat, apedaçat amb grapes i consolidacions antigues (com per exemple una sèrie d’adhesius no indicats), fins que el 2009 va entrar al CRBMC de Valldoreix a través d’un programa de restauració promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’encarregada de la seva restauració va ser l’especialitsa en ceràmiques Mireia Borgoñoz.

El dòlium va ser desmuntat completament, enretirant les grapes, eliminant la terra, la brutícia, el guix i les restes de concrecions calcàries que recobrien la ceràmica realitzant una neteja mecànica en sec.

Posteriorment va ser consolidat amb pinzell i es va muntar de nou començant per les peces petites, adherides amb nitrocel·lulòsic i continuant pels fragments grans. Durant tot el muntatge es va requerir l’ajuda d’altres restauradors ja que la manipulació d’una peça d’aquestes dimensions era molt dificultosa Es van reintegrar les parts perdudes i finalment es va tractar pictòricament.

Agroperifèrics

Divendres 25 Maig 2012 13:02
Escrit per Albert Carreras Ballart

Agroperiferics07_600

Fa unes setmanes vaig poder seguir la xerrada de Marta Dahó, historiadora de l’art i comissaria d’exposicions, sobre la concepció i variació del paisatge. La conferencia, titutlada “El pasiateg que ve” va mostrar diferents treballs contemporanis de fotògrafs com Guido Guidi, Salva López, Ezio d’Agostino o, el que més em cridà l’atenció, d’Ignasi López.

Precisament Ignasi López està en plena campanya a través de verkami, de captació de finançament a través de micro-mecenatge, per a la publicació del llibre del projecte Agroperifèrics

Agroperifèrics” és un projecte articulat a partir de l’arxiu d’un treball de camp fotogràfic realitzat en hortes periurbanes de la segona corona metropolitana de Barcelona entre 2006 i 2012. La conceptualització d’aquest projecte ha comptat amb la col·laboració de Marta Dahó i de Carles Marcos, i compta amb un text de Joan Nogué. Ha tingut molt bona acceptació i ha estat citat en diferents webs, blogs i revistes especialitzades de fotografia. El fotògraf ens diu: “Vaig créixer en un lloc agrònom i perifèric que, poc a poc, es va anar tornant impermeable i urbà. 30 anys més tard vaig començar a furgar entre els rastres de gent que, per altres raons, havien canviat terra per asfalt. La major part d’aquesta gent van marxar fa molts anys d’àrees rurals cap a grans zones urbanes per participar en la construcció i transformació de nous territoris. Van participar en el canvi del paisatge i de l’imaginari identitari dels seus fills. Amb el temps, alguns d’ells tornaven a reconstruir en terrenys permeables sobrants, creant nous llocs agroperifèrics. Aquests llocs són alhora, memòria, representació i transposició d’una idea de paisatge que porten dins de fa molts anys”.

pag23

pag11

Joan Nogué, catedràtic de Geografia humana i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, parla, en text pel llibre, de l’horta perifèrica, periurbana, la que aprofita de manera espontània els espais intersticials buits i dispersos que generen els processos contemporanis de metropolització i urbanització difusa i dispersa pel territori, és un laboratori excel·lent per entendre com es pot crear un lloc partint del no-res. I com es pot omplir de memòria un receptacle espacial que no la tenia.

Seguirem de prop el projecte el qual us recomanem per la vesant del paisatge projectat i executat de nou, i per l’acció agrícola sobre terrenys no ideats per aquesta activitat però necessària en diferents aspectes.

Prorrogada fins el dia 3 de juny l’exposició de Rusiñol

Dimecres 23 Maig 2012 11:11
Escrit per Jordi Puig Coll

L’exposició “Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889″, que havia d’acabar el 22 de maig, ha estat prorrogada fins el diumenge 3 de juny. Després de l’èxit de públic que ha viscut l’exposició des de la seva inauguració el 27 de gener, amb gairebé 9.000 visites, la comissària de l’exposició, Vinyet Panyella, el Museu i els prestadors de les obres es van posar d’acord en allargar l’exposició dues setmanes més.

RUSI_OL_I_LA_PINTURA_EUROP3_RED_OMB

Tombes de Poblet

“Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889″ és una exposició de caràcter molt singular que agrupa obra del pintor barceloní que difícilment es podrà tornar a veure junta. En primer lloc per la procedència dels quadres. La majoria d’ell són d’origen particular, cosa que fa difícil que es donin les condicions o les casualitats per poder-los tornar a reunir. En segon lloc, perquè parla d’una època molt breu però molt important en la vida de Rusiñol. Una època que tot just comrpèn uns mesos de l’any 1889. I d’aquests mesos, especialment quinze o vint dies que l’artista passa al costat de Ramon Casas pels volts del monestir de Poblet assentant les bases de la seva pintura i definint-se, irremeiablement, com a artista. En tercer lloc, per motiu de proximitat. Pocs llocs com el Museu poden tenir una relació tan directa i propera amb aquest període formatiu en la vida de Rusiñol (Poblet a part, evidentment) i en pocs llocs com la Conca de Barberà seria més interessant i més apropiat fer la mostra d’aquesta exposició.

El Museu de la Vida Rural vol agrair especialment a tots els prestadors, tant entitats públiques i galeries privades, com particulars, l’amabilitat en cedir les obres i l’amabilitat i les facilitats per prorrogar l’exposició.

“Stefan Cools: l’artista” de Daniel Ferrer

Dilluns 7 Maig 2012 13:45
Escrit per Jordi Puig Coll

El proper divendres 11 de maig presentarem al Museu el darrer documental de Daniel Ferrer, Stefan Cools: l’artista, que reflexiona, a partir de l’experiència creativa de Cools, sobre les possibilitats i les limitacions de la creació artística. Després de la projecció se celebrarà un debat al voltant del documental en el que hi paticiparan, a més de Daniel Ferrer, Darío Olaortua, president i director de la Fundació Setba, que acull una exposició de Cools, Cristina Sampere, responsable de projecetes culturals de la mateixa fundació, i Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla.

Us deixem aquí un tast de la primera obra de Daniel Ferrer, El rostre de les oliveres, un projecte a tres mans que buscava i trobava figures realistes en els troncs de les oliveres de la serra de Tramuntana.