Josep Bou ens explica els objectius de la seva última fotointervenció TRANSLATICI [5+5] que es pot verue al MVR fins el 29 d’agost de 2010.
Canal del MVR a YouTube www.youtube.com/museuvidarural
La setmana passada apareixien a la premsa els resultats d’un estudi realitzat a nivell català que apuntava que a les zones rurals hi ha més emprenedors que a les ciutats. “Quin remei!!” ens comentaven a través de les xarxes socials del MVR. Us adjuntem a aquest post una de les noves imatges publicitàries de la DO Conca de Barberà, es tracta d’una evidència que l’emprenedoria en el món vinícola ha estat una de les grans puntes quant a diversificació i aposta per la qualitat que s’ha desenvolupat en els últims anys a la Conca de Barberà. Lligats a la DO Conca de Barberà més d’una vintena de cellers, que inclouen cooperatives i petits propietaris, han sabut treballar per ajustar poc a poc la qualitat amb la innovació empresarial. Aquesta aposta és a tots els nivells i també s’extrapola al disseny i a la idea de presentar una marca consolidada: la Denominació d’Origen Conca de Barberà. El montblanquí Isaac Ballesté ha creat aquesta obra, que engloba imatges i llocs en clara referència a la cultura vinícola en el contorn de la comarca de la Conca de Barberà. Trobareu aquest disseny donant-vos la benvinguda a l’entrada de cada poble productor de vins i caves DO Conca de Barberà.
Coincidint amb el començament de la Festa Major de l’Espluga de Francolí, el proper dijous 29 de juliol, l’Ajuntament i el Museu de la Vida Rural inauguraran una nova exposició temporal, Translatici [5+5] del fotògraf Josep Bou, que serà al MVR fins el dia 29 d’agost. L’acte començarà a les set de la tarda i anirà seguit d’una cercavila dels bastoners, grallers i gegants del poble. Durant el mes que l’exposició romandrà al Museu, l’autor oferirà, en un dia encara per concretar, una visita comentada per la mostra.
Translatici [5+5] és un projecte que Josep Bou va començar fa aproximadament un any. Mitjançant una desacostumada tècnica fotogràfica, l’autor va retratar sense càmera centenars de mans. Després va convertir aquestes fotografies en diferents fotoescultures, integrant-ne unes amb altres, introduint-hi suports metàl·lics… donant, en definitiva, un nou valor material a les fotografies, una nova dimensió que ultrapassa el vocabulari propi d’aquest llenguatge artístic.
El treball sobre les mans no és casual. Les mans són dadores de bones noves, són símbol de pau i de germandat, d’altruisme… són, en aquest cas, metàfora de la donació. D’una doble donació. Primer, la donació a l’artista, que rep del públic col·laborador la matèria per fer l’obra. Segon, la donació de l’artista, que permet al públic jugar un paper decisiu en el projecte.
En el procés de creació artística han intervingut, bàsicament, tres factors cabdals: el públic, la matèria i la intervenció de l’artista. Després d’obtenir, en festes i esdeveniments lúdics i culturals, la impressió de les mans sobre paper baritat, l’artista crea l’obra, ja sigui afegint-hi detalls, ja sigui integrant-la en un conjunt escultòric amb d’altres mans… Finalment, com a recompensa pels serveis prestats, el públic que va intervenir en el procés rebrà, quan acabi el projecte, una de les obres creades.
Que el públic ha estat una peça cabdal en tot el procés de creació ho demostra el paper protagonista que el fotògraf li atorgarà en aquesta mostra al Museu. Si al principi del projecte va ser important per captar les fotografies, oferint les seves mans, Josep Bou també vol que ho sigui al final. Per això ha ideat una obra, una peça única, perquè el públic hi intervingui, perquè hi interactuï, perquè se senti també creador. Una obra que tothom qui visiti la instal·lació podrà modificar amb les seves pròpies mans.
L’autor
Josep Bou, nascut a Igualada l’any 1950, ha dedicat tota la seva carrera al món de la fotografia, acostant-s’hi des de diferents angles. Ha estat fotògraf per a premsa, ha fet fotografia de moda, ha dirigit la fotografia de documentals i anuncis i ha fet més d’un centenar d’exposicions de la seva obra. Membre fundador de l’Associació de Fotògrafs Professionals, cal destacar entre els seus reconeixements la medalla d’or del festival de New York. Josep Bou, a més, és l’organitzador del certamen fotogràfic Passanant Foto que se celebra anualment en aquest poble de la Conca de Barberà on l’autor ha fixat la seva residència.
La població més emprenedora es troba a les zones rurals. Aquesta és una de les conclusions de la cinquena entrega de “l’Enquesta de percepció del món rural” de 2010, impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR), presentada avui, a Girona, pel secretari general del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Xavier Castella, i el director de la Fundació del Món Rural, Francesc Cribillers.
El percentatge de població que ha considerat posar un negoci o que ja en té un de propi és més elevat a les zones rurals, que no pas a les urbanes. Tot i així, més de la meitat dels enquestats creuen que a les zones urbanes és on hi ha més possibilitats d’èxit a l’hora d’obrir un negoci. D’altra banda, els joves són, per grups d’edat, els que més han intentat crear un negoci al seu municipi (26,5%), tot i que el 88% de la població catalana creu que els joves abandonen els pobles per motius de feina i oportunitats laborals. El món rural és més emprenedor, “tot i que la percepció és que resulta més fàcil crear una empresa al món rural, la realitat és que hi ha més esperit emprenedor i gent que té el seu propi negoci en el món rural”, afirma el secretari general Xavier Castella. En aquesta matèria, el director de la Fundació del Món Rural, Francesc Cribillers, ha assenyalat que aquesta entitat treballa per dinamitzar l’emprenedoria al món rural i adaptar les polítiques que l’impulsen al seu fet diferencial, així com d’altres estudis sobre els valors en aquest àmbit o de la perspectiva rural de la pobresa o les polítiques de comunicació dels seus agents.
Xavier Castella ha remarcat que el 67% dels enquestats consideren que la crisi ha afectat més al sector agrari que a altres sectors. Segons ha manifestat, “ha hagut una pressió per reduir preus que ha afectat al pagès”. En aquest sentit, ha recordat la feina del DAR amb el Pla de Xoc que compta amb 25 mesures per donar resposta a les necessitats del sector. “S’ha treballat per garantir la liquiditat de les explotacions agràries i en inversions productives per a l’activitat del sector primari”, ha indicat Castella, que també ha posat de relleu la creació de la Unitat de Suport a l’Empresari Agrari al territori i el Contracte Global d’Explotació, totes dues iniciatives destinades a impulsar la incorporació de joves pagesos. A més, el secretari ha remarcat també la importància de la diversificació de la economia rural, “a partir del Programa de Desenvolupament Rural amb línies de diversificació econòmica que poden arribar a crear 400 llocs de treball directes i 2.500 indirectes”, ha assenyalat.
El Museu de la Vida Rural ha recuperat dues fotografies propietat del fons del fotògraf espluguí Ricard Francesch on hi apareix el carro de torn de quatre bocois de Sarral. Les fotografies, realitzades en gelatinobromurs sobre plaques de vidre, mostren aquest carro de torn que traginava quatre bocois de vi que podrien significar al voltant de 2.700 litres de vi. Diem que “podrien” ja que la gran quantitat de particularismes existents en els sistemes tradicionals de pesos i mesures a Catalunya fa que sigui dificultós donar una xifra exacta. Un bocoi de vi contenia entre 600 i 700 litres de vi segons el lloc on s’hagués manufacturat.
El carro de torn de quatre bocois de Sarral. Fons Ricard Francesch
El carro de torn era un carro amb una estructura molt reforçada, realitzat exclusivament per transportar grans bótes de vi, incorporava un torn per poder-les carregar i descarregar. Aquest torn portava una roda dentada i també un cadell que permetia el pas d’unes dents en el moment de pujar la càrrega i que impedia que es mogués en sentit contrari.
Es solen trobar carros de torn d’un o dos bocois i rarament de tres; el carro de torn de quatre bocois de Sarral és, sens dubte, excepcional i era l’únic que existia a Catalunya. Cobria el trajecte entre Sarral i el Port de Tarragona. A la “Volta dels carros” del Museu podeu veure un carro de torn d’un bocoi procedent del Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí i ara, gràcies a la recuperació d’aquestes dues fotografies, podem veure com es podien traginar 2.700 litres de vi i com era aquest carro de torn únic.
Últims Comentaris