Escrit per MVR
El darrer Premi Josep Pla, Quan érem feliços, de Rafel Nadal, té un fons viscut que, amb variants del títol, han retratat molts autors; els llibres de memòries emfasitzen els anys d’infantesa; són aquells que ofereixen us records més vius i més magnificats en ressonància pel seu mateix context espiritual, l’edat de la innocència.
Tanmateix aquesta crònica és més que els records d’ una infantesa: Nadal, el sisè d’una dotzena de germans, no pot limitar-se a narrar la seva infantesa personal com hem fet els fills únics o amb només una germana o un germà: Rafel Nadal juga amb els altres germans, s’hi discuteix, té una família nombrosa al voltant, que glateix paral·lelament als seus primers anys feliços, els que discorren entre el desentumiment d’una postguerra i el començament de la normalitat. I hi ha de tot, rialles, ignorància del dolor i sobtat encontre amb la desgràcia, alts i baixos de la vida.
Aquella infantesa transcorre en una ciutat que ha estat retratada sumptuosament del punt de vista literari. Els noms de Palol, Bertrana, Pla, bastarien per assegurar-li una densa plasmació. No pot deixar escapar l’autor del darrer “Pla· l’encís pastós de la ciutat, la Rambla, els porxos , els vells carres enllosats, el Call, la penitencial escalinada de la catedral, Sant Daniel, Sant Feliu i Galligants, les muralles i els ponts i les passarel·les, les figures benestants, mitjanes i proletàries, la societat tota. Rafel Nadal s’afegeix elegantment a la llista dels sòlids escriptors del nord-est català.
Un contrapunt a la inevitable limitació de moviments de la vida a ciutat i els col·legis, serà la temporada estiuenca, a la Fosca de Palamós, la platja que el sotasignant d’aquesta ressenya coneix molt bé, i s’hi banyava –ja veuen- quan l’autor era un mamelló. Potser ens va llepar una mateixa onada. Inexplicable és per a la gent d’avui la imatge d’ aquella Costa Brava poc sollada encara, on les garotes ho omplien tot i tothom podia atrapar rogers i sards a la manera dels vells pescadors, i arrencar de la roca les pellerides o el tendre musclo, tot descobrint-hi les primeres tremolors de l’adolescència.
L’estil literari del llibre no oblida la concisió del periodista i l’ús acolorit dels mots, amanit tot per un excel·lent sentit del ritme i de la construcció. Un llibre que captiva i n’és la prova els ja molts lectors que té. Un llibre és per ser llegit, i Rafel Nadal, que ho sap, pot estar content del seu.
La presentació va estar amanida amb les intervencions breus de Carles Duarte, Jordi Llavina i d’un entusiasta Joaquim Nadal, que, a manera de gat vell del monòleg, explicà el què del llibre fraternal i hi va situar la família.
Un exquisit tassó de cigrons fou ofert a la extraordinàriament nombrosa concurrència , una suculenta pensada d’Oriol Llavina, com a fi de festa.
Josep Vallverdú
Un total de 350 candidatures s’han presentat a la XXXIV edició dels 
Últims Comentaris