Arxiu de ‘Articles’ Category

Feliços i menjant cigrons, de Josep Vallverdú

Dimarts 13 Març 2012 13:07
Escrit per MVR

nadal_solEl darrer Premi Josep Pla, Quan érem feliços, de Rafel Nadal, té un fons viscut que, amb variants del títol, han retratat molts autors; els llibres de memòries emfasitzen els anys d’infantesa; són aquells que ofereixen us records més vius i més magnificats en ressonància pel seu mateix context espiritual, l’edat de la innocència.
Tanmateix aquesta crònica és més que els records d’ una infantesa: Nadal, el sisè d’una dotzena de germans, no pot limitar-se a narrar la seva infantesa personal com hem fet els fills únics o amb només una germana o un germà: Rafel Nadal juga amb els altres germans, s’hi discuteix, té una família nombrosa al voltant, que glateix paral·lelament als seus primers anys feliços, els que discorren entre el desentumiment d’una postguerra i el començament de la normalitat. I hi ha de tot, rialles, ignorància del dolor i sobtat encontre amb la desgràcia, alts i baixos de la vida.

Aquella infantesa transcorre en una ciutat que ha estat retratada sumptuosament del punt de vista literari. Els noms de Palol, Bertrana, Pla, bastarien per assegurar-li una densa plasmació. No pot deixar escapar l’autor del darrer “Pla· l’encís pastós de la ciutat, la Rambla, els porxos , els vells carres enllosats, el Call, la penitencial escalinada de la catedral, Sant Daniel, Sant Feliu i Galligants, les muralles i els ponts i les passarel·les, les figures benestants, mitjanes i proletàries, la societat tota. Rafel Nadal s’afegeix elegantment a la llista dels sòlids escriptors del nord-est català.

Un contrapunt a la inevitable limitació de moviments de la vida a ciutat i els col·legis, serà la temporada estiuenca, a la Fosca de Palamós, la platja que el sotasignant d’aquesta ressenya coneix molt bé, i s’hi banyava –ja veuen- quan l’autor era un mamelló. Potser ens va llepar una mateixa onada. Inexplicable és per a la gent d’avui la imatge d’ aquella Costa Brava poc sollada encara, on les garotes ho omplien tot i tothom podia atrapar rogers i sards a la manera dels vells pescadors, i arrencar de la roca les pellerides o el tendre musclo, tot descobrint-hi les primeres tremolors de l’adolescència.

L’estil literari del llibre no oblida la concisió del periodista i l’ús acolorit dels mots, amanit tot per un excel·lent sentit del ritme i de la construcció. Un llibre que captiva i n’és la prova els ja molts lectors que té. Un llibre és per ser llegit, i Rafel Nadal, que ho sap, pot estar content del seu.

La presentació va estar amanida amb les intervencions breus de Carles Duarte, Jordi Llavina i d’un entusiasta Joaquim Nadal, que, a manera de gat vell del monòleg, explicà el què del llibre fraternal i hi va situar la família.

Un exquisit tassó de cigrons fou ofert a la extraordinàriament nombrosa concurrència , una suculenta pensada d’Oriol Llavina, com a fi de festa.

Josep Vallverdú

“Quan érem feliços”, records i cigrons al Museu

Divendres 9 Març 2012 10:40
Escrit per Jordi Puig Coll
nadals_b

Rafel i Joaquim Nadal durant la presentació.

El Museu de la Vida Rural va presentar el passat dimecres 7 de març l’obra guanyadora del Premi Josep Pla d’enguany, Quan érem feliços, del periodista Rafel Nadal. Van acompanyar-lo en la presentació el seu germà, el polític i historiador Joaquim Nadal, el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, i l’escriptor Jordi Llavina. Com a colofó de l’acte, la vuitantena de persones que van assistir-hi, van poder gaudir d’una degustació de cigrons amb cansalada i bolets gentilesa del cuiner Oriol Llavina, xef dels restaurants El Cigró d’or de Gelida i el MerCAT de Vilafranca del Penedès.

oriol_llavina_b

El xef Oriol Llavina escudellant cigrons.

Abans de la presentació del llibre, el director del Museu, Ramon Rosich, i Jordi Llavina, col·laborador de l’entitat, van fer una visita guiada als dos convidats, Rafel i Joaquim Nadal, per les sales del Museu. Un cop finalitzada la visita (més…)

Quan érem feliços, de Rafel Nadal

Dimarts 6 Març 2012 13:39
Escrit per Carme Marti Canti

Presentació de Quan érem feliços, de Rafel Nadal, premi Josep Pla 2012, amb la participació de l’historiador i polític Joaquim Nadal. Presentarà l’acte l’escriptor Jordi Llavina. Dimecres 7 de març, a les 19.00 h.

quan_erem_felicos_baixDe petit, en Jordi sempre va ser en Toti. Volia ser flequer i anava cada matí al forn de la plaça de Sant Pere, però després va decidir fer-se pagès. Quan va fer deu anys va agafar el tren i va anar a buscar una dotzena de coloms a mas Salvà, a Fornells de la Selva, per muntar un negoci a mitges amb en Pep. Es va passar d’estació, va anar a parar a Riudellots i va haver de desfer el camí fins a Fornells, caminant un parell d’hores per la via. Però va arribar al mas, va agafar els coloms, va pujar al tren de tornada a Girona i va entrar cofoi a casa. Va instal·lar els coloms en caixes al galliner i baixava cada dia a netejar-los. Però passaven les setmanes i no feien ous. De primer no hi va donar importància, però després es va començar a preocupar. Quan ja estava desesperat, va demanar consell i li van dir que bufés el cul dels coloms per apartar-los les plomes i veure’ls el sexe: hi havia set mascels i cinc femelles! El desequilibri impedia la tranquil·litat imprescindible per a l’aparellament!
Després ho va provar amb conills i durant un parell d’anys vam tenir el jardí i els estenedors plens de gàbies i els testos plens de merda de conill. Semblava que ara tot rutllava, però es veu que els conills van agafar cap gros, la mixomatosi, una plaga que els va matar tots, i en Jordi va fer la segona fallida. Tant el galliner com el jardí van quedar lliures d’animals domèstics per sempre més i vam guanyar clarament en neteja i en qualitat ambiental.

De més gran en Jordi va estudiar filologia i era molt bo escrivint poesia, però es va tornar a encaparrar en allò de fer de pagès i va deixar d’escriure. Ara, quan li recordo que tots dos són tan bons oficis com mals negocis, es mira de reüll les meves tomateres, que sempre lleven menys que les seves, i fa somriure cínic. És la venjança pagesa.

Rècord de candidatures als Premis Baldiri Reixac

Dimarts 6 Març 2012 12:44
Escrit per Jordi Puig Coll

cartell_FINAL_2011-2012Un total de 350 candidatures s’han presentat a la XXXIV edició dels Premis Baldiri Reixac instituïts per la Fundació Lluís Carulla com a estímul i reconeixement de l’escola catalana. Aquesta xifra representa un rècord absolut de participació i un fort increment respecte a les 278 candidatures de l’any passat. La Fundació, que aquest any ha creat un nou premi a l’ensenyament de llengua i literatura catalana mitjançant les TIC, repartirà 115.200 € en total.

A la categoria d’escoles s’atorguen catorze premis amb una dotació de 3.300 euros cadascun i hi concorren 46 candidatures (35 de Catalunya, 7 del País Valencià, 2 de Balears, 1 de Catalunya Nord i 1 de la Franja), enfront de les 39 de l’edició anterior.

En la modalitat de mestres i professors, es lliurarà un guardó de 6.000 euros per a un estudi, assaig o recerca pedagògics i 3.000 euros de subvenció per a la seva publicació; un premi de 3.000 euros per a una experiència didàctica i la seva aplicació, i, en aquesta edició, s’ha afegit un nou premi a una experiència didàctica d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i la literatura catalanes mitjançant les TIC, convocat juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya, amb motiu del desè aniversari de LletrA. La dotació d’aquest nou premi és de 4.000 euros per a l’autor i aplicador de la proposta didàctica. En total s’han presentat 86 professors –dels quals 9 procedeixen del País Valencià i 7 de Balears-, el doble que l’any 2011, en què s’hi van presentar 44. D’aquestes 86 candidatures, 20 corresponen al nou premi sobre les TIC convocat amb la UOC, 16 a estudi, assaig o recerca pedagògics i 50 a experiències didàctiques.

En la modalitat d’alumnes, amb diferents categories des de l’educació infantil al batxillerat, s’atorguen setanta premis a treballs escolars, dotats amb 700 euros cadascun, i dos premis més de 2.000 euros cadascun a experiències que fomentin la comunicació en català entre l’alumnat. També aquí s’ha incrementat notablement el nombre de candidatures a l’haver pujat de 195 a 218 alumnes (196 corresponents a treballs escolars i 22 a experiències per fomentar la comunicació en català). La majoria són de centres catalans, tot i que el País Valencià aporta 12 candidats i les Balears 12 més.

Els premis Baldiri Reixac són destinats a l’estímul i el reconeixement de l’escola catalana i són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala que la Fundació tramet cada any a persones interessades per la cultura catalana. La dotació total de l’edició d’enguany és de 115.200 euros i l’àmbit d’actuació són els països de parla catalana. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural.

Els premis al professorat i a les escoles es preveu que siguin lliurats el 30 de maig al Palau de Pedralbes de Barcelona. Quant als guardons als alumnes, es preveu que tinguin lloc el 3 de juny a l’Espluga de Francolí.

Formen el jurat Carme Alcoverro, Joan Arjona, Rosa Boixaderas, Josep M. Calbet, Alba Espot, Assumpta Fargas, Josep Gonzàlez-Agàpito, Isidre Moreso i Irene Seira.

Ampliació: aixecant planta

Dimecres 22 Febrer 2012 11:47
Escrit per MVR

Us adjuntem una fotografia de l’estat de les obres d’ampliació del MVR. En aquesta imatge es veu perfectament com va agafant forma l’edifici annex del museu. El que veieu ja és la coberta, serà un edifici menys alt que el principal tot i que la seva planta contindrà una superfície total que s’aproximarà als 800 metres quadrats.

P1070991 2

La planta baixa es destinarà, en la seva major part, a zona d’exposició de peces de gran volum, majoritàriament els carros que ara són a la Sala de Reserva i altra maquinària agrícola de grans dimensions. Hi haurà també, en aquesta planta, una nova zona d’arxiu. El pis superior serà una àrea pedagògica, amb dos aules per a la pràctica de tallers, cursos, exposicions temporals, projeccions i demés actes. A més, tindrà una petita zona de repòs per als visitants. L’edifici annex estarà connectat físicament tant amb l’edifici nou del Museu com amb l’antic.

El nou edifici, obra de Dani Freixes, de Varis Arquitectes, que ja va ser l’encarregat de la darrera ampliació del Museu, serà el quart dels edificis del Museu de la Vida Rural, l’històric, el nou, la sala de reserva i l’annex.