Arxiu de ‘Exposicions Temporals’ Category

« Older Entries

“SEN” a Arties

Divendres 3 Febrer 2012 16:32
Escrit per Albert Carreras Ballart

SEN
Musèus dera Val d’Aran exposa des del divendres 3 de febrer, a Arties, l’exposició fotogràfica Seny (”Sen” en aranès), de la fotògrafa Ivana Larrosa. L’exposició, produïda pel Museu de la Vida Rural, versa sobre dues nissagues de mestres artesans espluguins, els Biel, dedicats a la forja artística i els Vendrell, picapedrers i escultors, i de la seva relació històrica que han mantingut amb el Monestir de Santa Maria de Poblet.

Seny parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet, pels altres les dues nissagues protagonistes de la seva reconstrucció artística. Al centre del triangle la convergència de la relació entre tots tres, tan beneficiosa per totes les parts. Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur… Tot a través de la mirada a les rutines de cada protagonista, fotos als seus tallers i a les seves eines, a les seves mans, plenes d’empremtes del temps i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el monestir de Santa Maria de Poblet. (més…)

Tags: , , , , , , , , , ,
Publicat a Exposicions Temporals | No Comments »

Santiago Rusiñol al MVR

Dimarts 31 Gener 2012 13:05
Escrit per Albert Carreras Ballart

Sens dubte serà l’exposició de la temporada, una mostra que recopila les obres de Rusiñol (i Casas) en relació a la seva estada, elevada a “campanya”, al Monestir de Poblet durant una freda primavera de 1889. No només enfocada en els vora 20 dies que durà l’experiència, sinó amb els antecedents i les reminiscències posteriors, tant reflectides a l’obra rusiñoliana com en l’amistat cultivada amb Ramon Casas, perpètua pels dos renovadors de l’art català. I és per nosaltres un orgull, fruit d’una gran il·lusió, poder mostrar aquestes pintures a la sala d’exposicions principal del Museu, les podreu veure fins el 22 de maig, amb l’entrada gratuïta.

N’hem fet un tractament especial, des del primer moment, des de l’arribada i muntatge, en podreu veure fotografies al nostre perfil a flickr, i hem creat també un web per recopilar la informació, els àmbits, els perfils artístics i presentar-vos el fil narratiu així com les repercussions i activitats que, a l’entorn de l’exposició, es podran viure al MVR durant les properes setmanes. Aquest web, titulat igual que l’exposició “Santiago Rusiñol. La campanya de Poblet de 1889“, el podeu visitar seguint aquest enllaç.

Agrair especialment als qui han fet possible aquesta inèdita mostra, des de la comissària, Vinyet Panyella, als prestadors de les obres, tant institucions com els particulars que han possibilitat la reunió per primer cop d’aquestes obres úniques de la pintura catalana.

Tags: , , , , , ,
Publicat a Exposicions Temporals, art | No Comments »

Grau Garriga a Sarral

Dilluns 5 Decembre 2011 17:42
Escrit per MVR

Exposició homenatge a Grau Garriga
Escrit per Josep Bou www.josepbou.com

El municipi de Sarral homenatja l’artista Grau Garriga (mort el passat 29 d’agost) autor de la reixa de la porta d’entrada de l’ermita dels Sants Metges, amb una exposició. Per a mi, com a persona vinculada a la comarca de la Conca de Barberà ha estat un autèntic orgull poder participar-hi i que els responsables de l’homenatge em dipositessin tota la confiança per a poder realitzar la part fotogràfica de l’exposició Homenatge a Grau Garriga. Els originals fotogràfics els he realitzat amb la tècnica d’impressió directa sobre alumini, a sang i sense emmarcar per així donar molta més presència i protagonisme a l’obra de Grau Garriga.

B+Grau+Garriga+1-+591

A finals dels seixanta l’ermita dels Sants Metges estava en un estat precari, i es temia que s’esfondrés. Es va decidir encarregar a Josep Puig Torné, arquitecte fill de Sarral, l’estudi per a la seva restauració. En analitzar l’estat real de l’edifici, Josep Puig va proposar fer una ermita nova atès que l’edifici antic tenia escàs valor. A finals del 1967 s’iniciava l’obra, que si conservà part de l’absis amb la seva arcada gòtica primitiva, des d’on va arrencar la nova construcció. La singular estructura precisava d’una singular porxada i després de diverses opcions, es va decidir col·locar una reixa de ferro que deixés veure l’interior. L’arquitecte la va encarregar a Grau Garriga amb el qual havia treballat en altres construccions.

L’artista va projectar una reixa que té un doble significat. El collage mur-reixa de grans dimensions es va anar construint amb els ferros que aportaven els veïns de Sarral, amb les eines que aquests treballaven. Poques vegades una obra artística ha tingut un sentit social tan profund, amb un doble impuls, el del geni Grau Garriga, juntament amb la dels habitants de tot el poble (encara que aquest sigui petit). D’aquest treball, corporatiu i col·lectiu, va sorgir una obra tan sols comparable, en l’art català, a alguna de la reixes d’Antoni Gaudí.

L’exposició s’inaugura el proper dimarts 6 de desembre a les 19 h al Casal Municipal de Sarral.

Galeria
Cliqueu la imatge per ampliar-la

Tags: , , , , , , , ,
Publicat a Exposicions Temporals, Noticies | No Comments »

Terra i vida

Divendres 11 Novembre 2011 09:50
Escrit per MVR

Hi ha un raig de sort que acompanya a qui escriu l’entrada a un catàleg artístic sense ser crític d’art. Paradoxa? no pas gens: un ocasional visitador d’exposicions similars a aquesta hi entra sense cap prejudici, amb ulls d’infant, que són ulls en perpetu descobriment. A l’altre extrem, el crític d’art, que ja en duu l’estrella de xèrif, té l’existència complicada perquè, amb tota l’excel·lència de preparació que li cal reconèixer, pot ser que escrigui el pròleg “dins del gremi”, i “per al gremi”, o que s’embranqui en giragonses conceptuals que finalitzem amb un cabdell.

18red

Fem, doncs, la primera passa, donant la mà al nen que som. Cada exposició ha de contemplar-se com si fos la primera que observem.
Sabem, perquè els catàlegs ho han de portar, les carreres formatives que van seguir els dos hospitalencs, agermanats des de molt aviat en quelcom importantíssim, que és la freqüentació de l’artesanat, l’educació del traç, de la mà, de la mirada, el joc i contrajoc de l’espai ple i dels buits que s’hi deixen. Doncs, s’han acostumat a exposar plegats. L’un dues dimensions, l’altre tres. Pintura i escultura.
De debò? Hi ha quadres de Ferrà que es corporeïtzen i vénen cap a nosaltres, una qualitat escultòrica, i algunes corbes en les figures de Jaume Vallverdú demanen quedar signades en l’espai com una rúbrica sola i sense pes. Jo no parlaria de dues o de tres o de quatre dimensions, si no era com a punt de partida. Parlaria de resultats, impacte o escalforeta comunicativa a partir d’aquelles palanques de sortida. Molt de camí fet tenen al seu darrere, i sense haver estat dels artistes de marxant i súplica de dictàmens altíssims, sinó que, sortits del poble, esperen del poble una connexió, una comunió amb la seva obra. L’artista és un educador del poble, un suscitador d’aquiescències i un guardià de fidelitats. (més…)

Tags: , , , , , ,
Publicat a Activitats, Articles, Exposicions Temporals, art | No Comments »

Destrals al Museu

Dimecres 6 Octubre 2010 17:57
Escrit per Jordi Puig Coll

20101006_destrals_redEl Museu presenta divendres dia 8, a les vuit de la tarda, una nova exposició temporal, Destrals, eina de construcció i deconstrucció que es podrà veure fins el 4 de novembre. La inauguració de la mostra, que recull destrals de tot el món, comptarà amb les explicacions del geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals Martí Boada, que, a més de ser el comissari de l’exposició, és el propietari de les destrals.

Destrals, eina de construcció i deconstrucció, és una col·lecció de destrals de tot el món i una reflexió de la relació històrica entre home i naturalesa. Una aproximació a aquesta relació des de tres camps, la física, la natura i l’art. Les destrals són, juntament amb els ganivets, les eines més antigues de l’humanitat. El de llenyataire, per tant, podria considerar-se com un dels primers oficis que desenvolupà l’ésser humà. La seva feina bàsica era tallar arbres i plantes per a la obtenció de fusta i fibres vegetals que després s’usaven per construir noves estructures; per artigar o transformar boscos en prats i conreus; per fornir energia en forma de llenya, carbó… Bàsicament, desconstruir per construir.

S’apleguen a l’exhibició eines de tot el món. Per a diferents usos, de diferents cultures, diferents materials i amb diferents formes. És una mostra de la col·lecció particular de Martí Boada, naturalista, geògraf i doctor en Ciències Ambientals, que serà l’encarregat d’introduir l’acte i fer les explicacions pertinents. Juntament al doctor Boada ha contribuït a l’exposició el físic i poeta David Jou, que s’ha aproximat a la feina dels llenyataires des de la seva disciplina científica. Ha fet una descripció de l’ofici i de la relació entre arbres i homes en termes propis de la física, interpretant-la i explicant-la magistralment en fórmules matemàtiques.

Tags: , , , , ,
Publicat a Exposicions Temporals | No Comments »

« Older Entries