Josep Bou ens explica els objectius de la seva última fotointervenció TRANSLATICI [5+5] que es pot verue al MVR fins el 29 d’agost de 2010.
Canal del MVR a YouTube www.youtube.com/museuvidarural
Encara sou a temps de veure l’exposició temporal Fibres Vegetals que es clausuarà el proper diumenge 27 de juny. Un petit nombre d’espècies ens proporciona fibres útils per crear molts objectes d’usos diferenciats, amb una diversitat de formes encara més gran. La intel·ligència de nombrosos artesans s’ha ocupat de trobar els dissenys més útils per solucionar problemes comuns a tots. La bellesa continguda en aquestes formes i dissenys tradicionals ha inspirat grans artistes, l’obra dels quals és admirada arreu del món. I algunes d’aquestes solucions són aplicades avui fent servir les tècniques i els materials més moderns. En què s’assemblen les plantes que ens proporcionen les fibres més útils? On es troben? Com són? D’on provenen les fibres més utilitzades?
En aquesta exposició us convidem a reflexionar sobre els usos de les fibres (exclosos els tèxtils) a la conca mediterrània. S’ordenen segons les plantes que ens les proporcionen i segons l’ús que en fem. Les trenes permeten fer cordes que uneixen objectes separats en l’espai, les trames i els ordits reuneixen les fibres de manera que s’estenguin en superfície, les fibres poden entrellaçar-se amb tiges més dures per fer cistells, també fem servir palmes blanquejades per a les grans celebracions. L’exposició vol ser, a més, un homenatge a la feina i l’habilitat dels artesans, a la seva imaginació per inventar eines per dominar les fibres i als oficis que han permès desenvolupar infinites solucions a partir de simples fragments vegetals.
L’exposició es presenta en català. Els visitants disposaran de la traducció dels textos al castellà, l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià. La mostra, procedent del Museu de Ciències Naturals – Jardí Botànic de Barcelona, es podrà veure a la Sala de Temporals del Museu de la Vida Rural fins el proper 27 de juny.
L’exposició Vida (inochi) de Wataru i Carles Duarte que es pot veure a la tercera planta del MVR des del passat dia 14 i que finalitzava el 30 de maig ha estat prorrogada fins el dia 30 de juny. L’intercanvi cultural entre el talent de Wataru i el de Carles Duarte ha donat peu a aquesta reflexió sobre el pas del temps en què l’obra dels dos artistes conversa en reposada harmonia. Dotze obres del creador nipó són acompanyades de dotze poemes de Carles Duarte, dotze peces conjuntes, dedicades cadascuna d’elles a un mes de l’any, que queden plasmades en un calendari perpetu, útil per a tota la vida.
El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí inau-gurarà el proper divendres 14 de maig, a dos quarts de set de la tarda, l’exposició Vida (Inochi) que recull un diàleg entre l’obra gràfica i escultòrica de Wataru, artista japonès, i els poemes de Carles Duarte, sobre el temps, la quotidianitat i el sentit de la vida, (inochi en japonès). L’exposició es podrà veure a la tercera planta del Museu fins el dia 30 de maig 30 de juny.
L’intercanvi cultural entre el talent de Wataru i el de Carles Duarte ha donat peu a aquesta reflexió sobre el pas del temps en què l’obra dels dos artistes conversa en reposada harmonia. Dotze obres del creador nipó són acompanyades de dotze poemes de Carles Duarte, dotze peces conjuntes, dedicades cadascuna d’elles a un mes de l’any, que queden plasmades en un calendari perpetu, útil per a tota la vida. Wataru presenta la seva obra a Vida (Inochi) en diferents formats: des de l’escultura amb objectes quotidians, a la ceràmica, la pintura i la serigrafia. Per la seva banda, el poeta català Carles Duarte ha escollit per l’intercanvi una composició poètica pròpia del país del sol naixent: el tanka. Es tracta d’una poesia amb estrictes regles formals (cinc versos amb un nombre determinat de síl·labes) que altres poetes catalans, com Carles Riba, Màrius Torres i Salvador Espriu ja havien cultivat en el seu temps.
Wataru Koike, artista japonès nascut a Nagano, va abandonar, fa deu anys, el seu lloc de director de màrqueting en una empresa de productes alimentaris de consum massiu per dedicar la seva vida a l’art. Especialment per transmetre, a través de les seves obres, la importància de tres conceptes: Ai (amor), Yume (somni) i Wa (harmonia). Treballa, bàsicament, a Japó i a Catalunya.
NOTA: L’EXPOSICIÓ VIDA (INOCHI) QUEDA PRORROGADA FINS EL 30/06/2010
Escrit per Josep Vallverdú a raó de l’exposició Vestigis d’Antonio Hervás Amezcua
La primera impressió que hom rep davant una obra d’Antonio Hervás és de densitat, d’intensitat. És un impacte seriós, massís. Us quedeu una mica parats. No encerteu a dir res… i feu ben fet. Davant de la pintura, de l’escultura, cal romandre en silenci, el mateix silenci exigible per escoltar música. Al cap de poc percebreu dintre vostre la remor de les onades, l’espetec del sol a les teulades, la suavitat d’una pell humana, l’aspror de l’arena de gra gros, la fugissera impressió d’algú que passa quasi invisible pel vostre costat… Són elements que es fan molt corporis, i que se us acumulen endins, perquè aneu entrant en el món de l’artista. Ell ha aconseguit fer-nos copartícips no només del resultat de la seva obra, sinó també del combat lliurat per executar-la, durant el qual aquells elements que destrieu un per un, que abasteu amb tots els vostres sentits, se li havien imposat a ell de forma ineludible des del pou de les seves dèries.
Els crítics de les moltíssimes exposicions fetes per Hervás parlen dels colors, de les textures, dels blaus infinits, dels cels que semblen pous, de les pells que semblen dunes i de les dunes que semblen eternitat. Tot això, que ajuda certament a acostar-se a l’obra, deixa de banda, però, un factor determinant, el procediment, la seqüència del treball, aquella càrrega de pacient labor artesana, que no acaba en les fases apreses de l’ofici, ans en l’intent i la fallida personals, en la nova provatura i encert. Aquest és un capital atribuïble a l’artista Hervás de manera inapel•lable. I li és vàlid no només per a la pintura, sinó constatable també en les intrigants i contundents escultures que ens ofereix.
Últims Comentaris