El passat divendres 25 de novembre, s’estrenaren les dues últimes produccions del Museu, els audiovisuals La força de la mà de l’home i Absències de Ruth Somalo i Ivana Larrosa.

Absències i La força de la mà de l’home són dos curtmetratges  que reflexionen sobre el pas del temps, la relació de l’home amb la vida i la mort, la importància de l’entorn natural, el lligam a la terra… Exactament sobre tot allò de què parla, d’una manera o altra, el Museu mateix. Curtmetratge un, La força de la mà de l’home, micrometratge l’altre, Absències, condensen en ben poc temps els valors que transmet el Museu

Les dues peces han estat realitzades per la cineasta Ruth Somalo i la fotògrafa Ivana Larrosa. El músic Ferran Martínez n’ha creat la partitura i l’escriptor Jordi Llavina ha proposat el recull de fragments poètics que hi ressonen gràcies a la veu de Joan Margarit. La selecció es composa de versos dels següents poemes: La noche de San Juan de Jorge Luis Borges, Dies al camp de Joan Vinyoli, Capvespre i Crepuscle precisament de Margarit i Memory of my father de Patrick Kavanagh.

La força de la mà de l’home

Absències

Els autors

Ruth Somalo és fundadora de Horns and Tails Productions, una productora audiovisual arrelada a Nova York.  Ha dirigit diversos documentals i curtmetratges, ha fet anuncis per a la televisió i va treballar com a corresponsal per a TVE i Canal+ a Londres. És autora del documental 200Km (com a membre del col·lectiu Discusión 14), que narrava el cas dels treballadors de l’empresa Sintel i que va rebre múltiples guardons com el de Millor Guió al Golden Gate Fiction and Documentary Festival de San Francisco. També va dirigir Till you’re told to stop sobre el cantant James Blunt.

Ivana Larrosa, originària de Logroño, és fotògrafa i ha col·laborat amb el Museu en altres projectes com la seva exposició Seny, que va inaugurar el setembre de 2010 i que versava sobre dues sagues d’artesans espluguins. Tot i que atresora una extensa formació en el camp audiovisual i en la fotografia en particular, el seu amor per la càmera és vocacional. En la seva obra, la manera d’aproximar-se a les persones no és abordant-les directament sinó familiaritzant-se primer amb els objectes que utilitzen, teixint una trama entre l’eina, la memòria que hi ha quedat gravada i la persona que hi ha deixat la seva empremta.

Ferran Martínez ha musicat, entre d’altres, espectacles de Comediants, de Pep Bou i de la Companyia l’Estaquirot. Ha composat per a cantants com Jaume Arnella i Josep Tero, per qui va fer la música de la cançó “Lladre d’amor”. L’any 1989 va ser un dels fundadors del festival “Tradicionàrius”.