El municipi de Sarral homenatja l’artista Grau Garriga (mort el passat 29 d’agost) autor de la reixa de la porta d’entrada de l’ermita dels Sants Metges, amb una exposició. Per a mi, com a persona vinculada a la comarca de la Conca de Barberà ha estat un autèntic orgull poder participar-hi i que els responsables de l’homenatge em dipositessin tota la confiança per a poder realitzar la part fotogràfica de l’exposició Homenatge a Grau Garriga. Els originals fotogràfics els he realitzat amb la tècnica d’impressió directa sobre alumini, a sang i sense emmarcar per així donar molta més presència i protagonisme a l’obra de Grau Garriga.

A finals dels seixanta l’ermita dels Sants Metges estava en un estat precari, i es temia que s’esfondrés. Es va decidir encarregar a Josep Puig Torné, arquitecte fill de Sarral, l’estudi per a la seva restauració. En analitzar l’estat real de l’edifici, Josep Puig va proposar fer una ermita nova atès que l’edifici antic tenia escàs valor. A finals del 1967 s’iniciava l’obra, que si conservà part de l’absis amb la seva arcada gòtica primitiva, des d’on va arrencar la nova construcció. La singular estructura precisava d’una singular porxada i després de diverses opcions, es va decidir col·locar una reixa de ferro que deixés veure l’interior. L’arquitecte la va encarregar a Grau Garriga amb el qual havia treballat en altres construccions.

L’artista va projectar una reixa que té un doble significat. El collage mur-reixa de grans dimensions es va anar construint amb els ferros que aportaven els veïns de Sarral, amb les eines que aquests treballaven. Poques vegades una obra artística ha tingut un sentit social tan profund, amb un doble impuls, el del geni Grau Garriga, juntament amb la dels habitants de tot el poble (encara que aquest sigui petit). D’aquest treball, corporatiu i col·lectiu, va sorgir una obra tan sols comparable, en l’art català, a alguna de la reixes d’Antoni Gaudí.

L’exposició s’inaugura el proper dimarts 6 de desembre a les 19 h al Casal Municipal de Sarral.

Galeria
Cliqueu la imatge per ampliar-la

Les obres de construcció del nou edifici del Museu de la Vida Rural avancen a bon ritme i aquesta setmana s’ha entrat en la darrera fase de fonamentació. La ubicació del nou edifici en un lloc de difícil accés per a les màquines de gran tonatge, l’antic Hort del Gustos, ha obligat a la col·locació d’una gran grua torre. El seu operador, Jesús Guijarro, en confirma les dimensions, una fletxa de 50 metres, una capacitat de càrrega en punta de 1.600 quilos i una alçada de 45 metres, que permeten el trasllat dels materials des de la plaça d’en Canós al solar on creixerà la nova construcció. Per a la seva col·locació va ser necessària una grua mòbil amb un braç retràctil d’uns 50 metres que va traslladar la grua torre, peça a peça, des de la carretera de Montblanc fins a l’Hort del Gustos, per sobre del Museu de la Vida Rural. A més de la grua d’obra la grua mòbil va fer baixar fins al solar una excavadora que s’ha encarregat, aquestes primeres setmanes, de fer els forats per a la fonamentació.

El nou edifici, obra de Dani Freixes, de Varis Arquitectes, que ja va ser l’encarregat de la darrera ampliació del Museu, tindrà dues plantes i una superfície propera als 800 metres quadrats. La planta baixa es destinarà, en la seva major part, a zona d’exposició de peces de gran volum, majoritàriament els carros que ara són a la Sala de Reserva i altra maquinària agrícola de grans dimensions. Hi haurà també, en aquesta planta, una nova zona d’arxiu. El pis superior serà una àrea pedagògica, amb dos aules per a la pràctica de tallers, cursos, exposicions temporals, projeccions i demés actes. A més, tindrà una petita zona de repòs per als visitants. L’edifici annex estarà connectat físicament tant amb l’edifici nou del Museu com amb l’antic.

Absències i La força de la mà de l’home són dos curtmetratges  que reflexionen sobre el pas del temps, la relació de l’home amb la vida i la mort, la importància de l’entorn natural, el lligam a la terra… Exactament sobre tot allò de què parla, d’una manera o altra, el Museu mateix. Curtmetratge un, La força de la mà de l’home, micrometratge l’altre, Absències, condensen en ben poc temps els valors que transmet el Museu

Les dues peces han estat realitzades per la cineasta Ruth Somalo i la fotògrafa Ivana Larrosa. El músic Ferran Martínez n’ha creat la partitura i l’escriptor Jordi Llavina ha proposat el recull de fragments poètics que hi ressonen gràcies a la veu de Joan Margarit. La selecció es composa de versos dels següents poemes: La noche de San Juan de Jorge Luis Borges, Dies al camp de Joan Vinyoli, Capvespre i Crepuscle precisament de Margarit i Memory of my father de Patrick Kavanagh.

La força de la mà de l’home

Absències

Els autors

Ruth Somalo és fundadora de Horns and Tails Productions, una productora audiovisual arrelada a Nova York.  Ha dirigit diversos documentals i curtmetratges, ha fet anuncis per a la televisió i va treballar com a corresponsal per a TVE i Canal+ a Londres. És autora del documental 200Km (com a membre del col·lectiu Discusión 14), que narrava el cas dels treballadors de l’empresa Sintel i que va rebre múltiples guardons com el de Millor Guió al Golden Gate Fiction and Documentary Festival de San Francisco. També va dirigir Till you’re told to stop sobre el cantant James Blunt.

Ivana Larrosa, originària de Logroño, és fotògrafa i ha col·laborat amb el Museu en altres projectes com la seva exposició Seny, que va inaugurar el setembre de 2010 i que versava sobre dues sagues d’artesans espluguins. Tot i que atresora una extensa formació en el camp audiovisual i en la fotografia en particular, el seu amor per la càmera és vocacional. En la seva obra, la manera d’aproximar-se a les persones no és abordant-les directament sinó familiaritzant-se primer amb els objectes que utilitzen, teixint una trama entre l’eina, la memòria que hi ha quedat gravada i la persona que hi ha deixat la seva empremta.

Ferran Martínez ha musicat, entre d’altres, espectacles de Comediants, de Pep Bou i de la Companyia l’Estaquirot. Ha composat per a cantants com Jaume Arnella i Josep Tero, per qui va fer la música de la cançó “Lladre d’amor”. L’any 1989 va ser un dels fundadors del festival “Tradicionàrius”.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el dia 15 de setembre. La dotació del Premi és de 4.000 euros.

L’objecte d’aquesta convocatòria és atorgar un premi al millor jove artesà alimentari innovador que dugui a terme actuacions en el món de l’artesania alimentària que esdevinguin innovacions i millora en la qualitat i comercialització dels productes artesans i donin prestigi al sector. Poden ser beneficiaris del premi els joves artesans alimentaris de Catalunya menors de 40 anys en l’any de la convocatòria que disposin del carnet d’artesà alimentari, desenvolupin la seva activitat en una empresa artesanal alimentària reconeguda per l’Administració i hagin treballat de manera destacada en qualsevol de les actuacions descrites en l’Ordre, arran de les quals hagin obtingut resultats beneficiosos pel que fa a la qualitat, la bona imatge i la competitivitat de les produccions artesanes alimentàries.

Les actuacions que han de fomentar les persones participants són, en concret, la recerca i el desenvolupament de nous productes artesans alimentaris; la incorporació de noves tècniques en l’elaboració de productes artesans alimentaris; la millora de la imatge dels productes artesans alimentaris; la implantació de noves vies de comercialització dels productes artesans alimentaris i la recuperació i divulgació de productes artesans alimentaris tradicionals de Catalunya.

El premi té caràcter de subvenció directa, es farà públic en el web http://www.gencat.cat/daam/premijoveartesa/ fent ús dels mitjans electrònics establerts, i s’exposarà en el tauler d’anuncis de les dependències del Departament.

Via gencat.cat

La nova seu, inaugurada el passat 26 de març, convida a fer un recorregut que permet descobrir el passat recent i la identitat d’un territori i també reconèixer una manera de viure i de sentir.

Sens dubte un museu de referència amb un fons i una treball de primer ordre a Catalunya.

El producte estrella serà el calçot, però també hi haurà plantes aromàtiques i pots per a posar-hi bolígrafs que han elaborat els mateixos alumnes. La venda dels productes es desenvoluparà al Mercat Municipal de Bot, entre les 9 i les 13 hores i comptarà amb la presència de l’alcalde de la localitat, Francesc Fidel Martí, de representants del Consell Comarcal de la Terra Alta i del Grup d’Acció Local comarcal, així com dels professors i alumnes de l’Escola de Bot encarregats de dinamitzar el projecte.

L’escola de Bot és una més de les escoles rurals catalanes que estan impulsant el programa “Emprendre a la Meva Escola”. Un total de setze escoles rurals i més de 300 alumnes de les Terres de l’Ebre, la Catalunya Central i Pirineus s’han sumat a la iniciativa que es desenvolupa en el marc del projecte Ruralactiva, impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR). Durant el curs escolar, l’alumnat crea i gestiona en cada centre una cooperativa en la qual fabrica productes que, posteriorment, venen en un mercat o una fira del seu poble. D’aquesta manera, els escolars, fonamentalment de Primària, coneixen tots els passos pràctics requerits per a crear i gestionar una empresa a través d’una experiència pràctica i dels diferents continguts del projecte.

Ruralactiva

El model Ruralactiva impulsa l’emprenedoria en el món rural, que es desenvolupa amb altres agents del sector i institucions, i que aquest any ha treballat amb el foment de la capacitat emprenedora a les escoles, la creació d’una plataforma web que centralitzi la informació sobre emprenedoria i ofereixi serveis per als emprenedors rurals, i la detecció dels nous jaciments d’ocupació, entre altres. La iniciativa està impulsada per la Fundació Món Rural i compta amb el suport dels departaments d’Economia i Coneixement, Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i de la Xarxa Inicia del Departament d’Empresa i Ocupació.

Enllaços:

• “Setze escoles rurals catalanes promouen l’emprenedoria entre els seus alumnes ”
• Dossier de premsa del Programa
• Memòria del projecte

Via Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Fundació del Món Rural

Entre el recull de paraules hi podem trobar mots com “perxe“, “penyic”, “sisquere”, “sobruix” o “alegu”. Un cop finalitzat aquest recull via xarxes socials el pròxim dia 25 de febrer començarà un segon procés de recollida, molt més directe, cara a cara. També s’iniciarà la classificació de tot el recull per una possible pròxima publicació. El grup segueix obert recollint noves aportacions.

Segons ha anunciat en un comunicat de premsa, el Museu Chillida Leku ha sol·licitat un expedient de regulació temporal de treball (ERO) i ha acordat el tancament de la institució a partir de l’1 de gener de 2011. El museu, d’iniciativa privada, no ha pogut afrontar una situació de dèficit recurrent, similar a la d’altres institucions artístiques, i els efectes de la crisi econòmica i s’ha vist forçat a prendre aquesta decisió. Des que va obrir portes l’any 2000, el Chillida-Leku ha rebut 810.000 visitants, unes xifres que el situen com el primer museu d’art de Guipúscoa en nombre de visitants i entre els primers quatre museus del País Basc. L’organització del museu ha agraït la col·laboració i les mostres de suport que sempre ha rebut per part del públic i ha informat que les activitats previstes es mantindran fins al tancament del recinte.

El Chillida-Leku, el museu a l’aire lliure projectat per l’escultor Eduardo Chillida a Hernani i que alberga bona part de la seva col·lecció, també ha fet públic que la institució està oberta a negociar les condicions per garantir la continuïtat de la seva tasca tal com la van definir els seus creadors, Pilar Belunze i Eduardo Chillida.

Informació via: diari ARA

La beca porta el títol de Josep Reig, enginyer de forests impulsor dels treballs de recuperació del bosc de Poblet entre 1901 i 1917.

Podeu accedir a les bases de la convocatòria de la I Beca Josep Reig per a la realització d’un treball de recerca 2010 seguint aquest enllaç: Bases

Josep Reig i la repoblació del bosc de Poblet

Josep Reig i Palau (Vilabertran (Alt Empordà), 1863-Barcelona, 1917), fou l’artífex de la repoblació del bosc de Poblet, iniciada a principis del segle XX. De professió enginyer de monts, Reig va treballar tota la seva vida per l’estat espanyol, enquadrat des de 1901 en la 1ª División Hidrológico-Forestal, organisme que s’encarregà de l’estudi de les conques fluvials i els boscos més importants d’Espanya. L’any 1904 se li encarregà un estudi per a la reforestació del que aleshores es coneixia com a “Monte Poblet”. En el seu treball, Reig aconsellà la suspensió de la pastura de cabres, ovelles i vaques i l’aprofitament de llenya morta únicament per als veïns de Rojals, Montblanc i Vimbodí (pels drets històrics atorgats pel monestir). Després d’aprovar-se el projecte es procedí a la repoblació forestal de 1.600 hectàrees de la zona (d’un total de 2.135) amb pinastre, pi pinyer i pi blanc; la construcció d’una xarxa de 36 kilòmetres de camins forestals (els que es conserven actualment) i set kilòmetres de senders i la construcció de tres cases forestals i set refugis. Josep Reig projectà l’actual casa de la Pena, d’estil modernista, i en fou el seu primer ocupant. Abans de la seva construcció vivia en l’antic pou de glaç, que fou reformat per tal de fer-lo habitable. A la casa de la Pena, ubicada on antigament hi havia una granja del monestir, hi arribava gran quantitat d’aigua de les fonts del terme, cosa que s’aprofità per fer-hi un viver de plantes forestals. Les altres dues cases es construïren al Titllar i a Castellfollit. Un cop feta la repoblació del bosc, per tal de facilitar la regeneració completa del terme s’imposà un vedat de vint anys i no s’hi deixà entrar bèsties de pastura fins l’any 1919. El bosc de Poblet, que depengué fins 1980 dels diversos organismes creats per l’estat per a la cura dels boscos, passà en aquest any a ser responsabilitat de la Generalitat de Catalunya, que el declarà Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1984.

La torre del vi
Coincidint amb aquest 25è aniversari, l’Ajuntament de Montblanc ha cedit una de les torres del recinte emmurallat per tal d’ubicar-hi aquest centre d’interpretació enoturístic. Aquest espai també servirà perquè el Consell Regulador de la DO Conca de Barberà estreni nova seu i es traslladi de les actuals oficines situades al Palau Alenyà cap a aquesta torre del Portal de Sant Antoni, ubicada al número 2 del carrer de la Volta. La planta baixa d’aquesta torre de la muralla serà destinada al centre d’interpretació on el públic podrà recollir tota mena d’informació pel que fa als vins i caves de la Conca, dels cellers cooperatius i dels viticultors que els elaboren i embotellen. A la planta superior, aquesta acollirà les oficines administratives i altres dependències del Consell Regulador.

Potenciar l’enoturisme
Potenciar l’enoturisme és el principal objectiu de la DO Conca de Barberà i aquest Centre d’Interpretació Enoturístic neix com a punt central i dinamitzador d’aquesta oferta enoturística. L’important patrimoni cultural i paisatgístic de la comarca inclou bells indrets, paisatges envoltats de vinyes i un aparador d’atractives localitats que conviden a ser visitades per descobrir de ben a prop l’univers del vi. Tots aquests encants necessiten un punt de trobada des d’on s’orienti al visitant i aquí és on se centra el paper d’aquest nou espai.

Un ampolla commemorativa
Al Mercat de Vins i Caves durant la Setmana Medieval de Montblanc es va presentar una copa commemorativa dels 25 anys. Divendres 19 de novembre es presentarà durant l’acte una ampolla molt especial. Es tracta d’una Màgnum amb una etiqueta commemorativa d’aquestes noces d’argent. Una ampolla especial amb un vi representatiu dels encants i particularitats del clima i el sòl del territori.

Un any ple de novetats
Totes les activitats que es venen desenvolupant i es faran durant aquest any i part del 2011 s’emmarquen i portaran el segell del 25è aniversari de la fundació de l’entitat. Un dels principals reclams turístics del nostre territori és el Monestir de Poblet i la Ruta del Cister, motiu que ha fet que a l’entrada del monestir, des del passat juliol, s’hagi obert un punt de promoció del sector vitivinícola sota el nom de Vinum Conca. Una iniciativa del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i que la DO va sumar-s’hi amb ganes. Es tracta d’un local per comercialitzar inicialment vins i caves produïts a la zona i que s’ampliarà a altres productes agroalimentaris. Una altra acció important ha estat la celebració de la primera Festa del Trepat a Barberà de la Conca on es podien tastar tots els vins fets a partir de trepat que s’elaboren a la zona. Una festa sorgida de l’empenta del poble de Barberà i on la DO Conca va col·laborar-hi activament. De fet, és un esdeveniment específic que diu molt d’aquesta singularitat de la DO i que el proper any tornarà a reunir a molts assistents, de la terra i de fora, que gaudiran dels diversos actes populars, com tastos, visites guiades a les vinyes, etc. El món del vi té una plasticitat especial que ha inspirat i inspira a molts artistes. Per aquest motiu s’està treballant en l’elaboració d’una exposició fotogràfica que s’inaugurarà durant el 2011. Els fotògrafs de la Conca Albert Carreras i Lourdes Rué són els encarregats de la producció d’aquesta obra fotogràfica que té com escenari els racons de cellers, cooperatives i vinyes de la Conca de Barberà però fent incís en les persones que donen l’autèntica vida i raó de ser a la DO Conca de Barberà.