Josep Bou ens explica els objectius de la seva última fotointervenció TRANSLATICI [5+5] que es pot verue al MVR fins el 29 d’agost de 2010.
Canal del MVR a YouTube www.youtube.com/museuvidarural
El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, en col·laboració amb la Fundació Món Rural, projectarà el proper divendres, 28 de maig a les set de la tarda, el documental audiovisual No diguis blat… La memòria del món rural. La presentació anirà a càrrec dels seus autors: Eduard Trepat i Anna Vilaseca. La Fundació del Món Rural va néixer com a eina de suport organitzatiu i administratiu per la celebració del 1r Congrés del Món Rural (2005-2006), promogut pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. D’aleshores ençà la Fundació treballa per promoure i divulgar actuacions adreçades a trobar models de desenvolupament que entenguin la ruralitat com un espai amb activitat econòmica dinàmica i diversificada, actuacions que impulsin infraestructures i serveis suficients i de qualitat que preservin el territori i puguin derivar en millores en les condicions de vida de les persones que treballen i viuen en el món rural.
No diguis blat… La memòria del món rural és un projecte de recuperació de la memòria històrica i col·lectiva dels habitants del món rural, un projecte que ha comptat amb l’assessorament del Departament d’Història de la Universitat de Lleida.
La FMR va tirar endavant aquest projecte amb dues publicacions: l’audiovisual i un llibre que recullen els esdeveniments i fets històrics que han marcat l’evolució dels moviments agraris i les seves repercussions socials del segle XX i ho ha fet de la mà de pagesos i pageses que han parlat de les seves experiències i records.
En paraules dels autors, Eduard Trepat i Anna Vilaseca, “El repte del projecte No diguis Blat… és ruralitzar la perspectiva històrica a través dels seus protagonistes directes, sense obviar les seves peculiaritats territorials, polítiques, econòmiques i socials, per a obtenir un document de síntesi i recopilació que permeti mantenir i divulgar coneixements socials i culturals que d’una altra manera estan destinats a desaparèixer.”
Paral·lelament a l’edició d’aquest documental es va publicar un llibre sota el mateix títol amb la mateixa escència de recuperació hitòrica. Tot i que actualment es troba esgotat us l’enllacem en format digital a continuació.
El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí inau-gurarà el proper divendres 14 de maig, a dos quarts de set de la tarda, l’exposició Vida (Inochi) que recull un diàleg entre l’obra gràfica i escultòrica de Wataru, artista japonès, i els poemes de Carles Duarte, sobre el temps, la quotidianitat i el sentit de la vida, (inochi en japonès). L’exposició es podrà veure a la tercera planta del Museu fins el dia 30 de maig 30 de juny.
L’intercanvi cultural entre el talent de Wataru i el de Carles Duarte ha donat peu a aquesta reflexió sobre el pas del temps en què l’obra dels dos artistes conversa en reposada harmonia. Dotze obres del creador nipó són acompanyades de dotze poemes de Carles Duarte, dotze peces conjuntes, dedicades cadascuna d’elles a un mes de l’any, que queden plasmades en un calendari perpetu, útil per a tota la vida. Wataru presenta la seva obra a Vida (Inochi) en diferents formats: des de l’escultura amb objectes quotidians, a la ceràmica, la pintura i la serigrafia. Per la seva banda, el poeta català Carles Duarte ha escollit per l’intercanvi una composició poètica pròpia del país del sol naixent: el tanka. Es tracta d’una poesia amb estrictes regles formals (cinc versos amb un nombre determinat de síl·labes) que altres poetes catalans, com Carles Riba, Màrius Torres i Salvador Espriu ja havien cultivat en el seu temps.
Wataru Koike, artista japonès nascut a Nagano, va abandonar, fa deu anys, el seu lloc de director de màrqueting en una empresa de productes alimentaris de consum massiu per dedicar la seva vida a l’art. Especialment per transmetre, a través de les seves obres, la importància de tres conceptes: Ai (amor), Yume (somni) i Wa (harmonia). Treballa, bàsicament, a Japó i a Catalunya.
NOTA: L’EXPOSICIÓ VIDA (INOCHI) QUEDA PRORROGADA FINS EL 30/06/2010
Un mundu que perdéu l’aldu los caminos
Xerusalén llevantao na palma la mano d’un nenu
Onde los homes callen y el silenciu ye renuncia
Onde escaecimos el ser Onde claudicamos
Un país onde la casa cai cai l’horru la ponte
El molín la ilesia l’home tamién cai
Onde la mirada yera pura cenciella
la xaceda que dexara la nube en cielu
Onde namás nos queda la memoria
corrompida de la infancia La nuesa soledá
L’abandonu de nueso.
Xuan Bello presentarà el seu llibre La neu i altres complements circumstancials el proper dissabte 27 de març de 2010 a les 19.00 h al Museu de la Vida Rural.
Vídeo: “Paniceiros”, un poema de Xuan Bello. Guión y direición: Ramón Lluís Bande. Película grabada en Paniceiros en marzu de 2005. Clip parte de ‘Cinco Poemes’, proyeutu audiovisual sobre lliteratura n’asturianu ideáu por Ramón Lluís Bande, producíu por Ramón d’Andrés y Vera Robert. ’Cinco Poemes’ espublizóse de baldre nel DVD ‘Pieces’, editáu na 27 Selmana de les Lletres Asturianes de 2006 pola Conseyería de Cultura del Gobiernu del Principáu d’Asturies.
En motiu del Dia Internacional de la Dona Rural, Unió de Pagesos va presentar a Mollerussa la xarxa pageses.cat, una eina perquè les professionals del sector agrari català i les dones del món rural puguin disposar del seu propi espai a Internet on comunicar-se i intercanviar informació que els sigui propera i del seu interès. Pageses.cat promou també accions formatives i de sensibilització que transformin els estereotips de gènere del sector agrari i provoquin canvis, en l’organització del treball, que permetin visualitzar i millorar les ocupacions de les dones, combatent la segregació horitzontal i vertical.
La presentació s’emmarca dins la jornada que el sindicat ha dedicat a les dones del món rural i en la qual s’ha reivindicat la mateixa consideració social, cultural i laboral que la que reben els homes. Unió de Pagesos aposta per la participació activa i directa de les dones per tal d’aconseguir canviar el rol que tradicionalment se’ls ha atribuït de manera que, també al camp, les professionals del sector agrari català puguin sentir-se socialment reconegudes.
FONT: Unió de peagesos
Hem obert una taula de debat a la nostra pàgina de Facebook sota el tema: Com veieu la situació de les dones del sector agràri. Ho sou? En coneixeu? Podeu accedir-hi a tarvés d’aquest enllaç i deixar la vostra opinió.
Us adjuntem també un capítol de la sèrie “A pagès” de Televisió de Catalunya que tracta el món rural des dels ulls de les dones que hi viuen i treballen.
Últims Comentaris