Absències i La força de la mà de l’home són dos curtmetratges  que reflexionen sobre el pas del temps, la relació de l’home amb la vida i la mort, la importància de l’entorn natural, el lligam a la terra… Exactament sobre tot allò de què parla, d’una manera o altra, el Museu mateix. Curtmetratge un, La força de la mà de l’home, micrometratge l’altre, Absències, condensen en ben poc temps els valors que transmet el Museu

Les dues peces han estat realitzades per la cineasta Ruth Somalo i la fotògrafa Ivana Larrosa. El músic Ferran Martínez n’ha creat la partitura i l’escriptor Jordi Llavina ha proposat el recull de fragments poètics que hi ressonen gràcies a la veu de Joan Margarit. La selecció es composa de versos dels següents poemes: La noche de San Juan de Jorge Luis Borges, Dies al camp de Joan Vinyoli, Capvespre i Crepuscle precisament de Margarit i Memory of my father de Patrick Kavanagh.

La força de la mà de l’home

Absències

Els autors

Ruth Somalo és fundadora de Horns and Tails Productions, una productora audiovisual arrelada a Nova York.  Ha dirigit diversos documentals i curtmetratges, ha fet anuncis per a la televisió i va treballar com a corresponsal per a TVE i Canal+ a Londres. És autora del documental 200Km (com a membre del col·lectiu Discusión 14), que narrava el cas dels treballadors de l’empresa Sintel i que va rebre múltiples guardons com el de Millor Guió al Golden Gate Fiction and Documentary Festival de San Francisco. També va dirigir Till you’re told to stop sobre el cantant James Blunt.

Ivana Larrosa, originària de Logroño, és fotògrafa i ha col·laborat amb el Museu en altres projectes com la seva exposició Seny, que va inaugurar el setembre de 2010 i que versava sobre dues sagues d’artesans espluguins. Tot i que atresora una extensa formació en el camp audiovisual i en la fotografia en particular, el seu amor per la càmera és vocacional. En la seva obra, la manera d’aproximar-se a les persones no és abordant-les directament sinó familiaritzant-se primer amb els objectes que utilitzen, teixint una trama entre l’eina, la memòria que hi ha quedat gravada i la persona que hi ha deixat la seva empremta.

Ferran Martínez ha musicat, entre d’altres, espectacles de Comediants, de Pep Bou i de la Companyia l’Estaquirot. Ha composat per a cantants com Jaume Arnella i Josep Tero, per qui va fer la música de la cançó “Lladre d’amor”. L’any 1989 va ser un dels fundadors del festival “Tradicionàrius”.

Coneixeu la història de l’obsolescència programada? Aquest documental revelarà com aquesta maquinació determina les nostres vides des dels anys 20 quan els fabricants van començar a escurçar la vida dels productes per incrementar les vendes.

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?

PROJECCIÓ I DEBAT
Divendres, 8 d’abril
19.00 h. al Museu de la Vida Rural
Entrada lliure.
Amb la presència de Cosima Dannoritzer, directora del film.

Més informació: Agenda del MVR

Canal del MVR a YouTube www.youtube.com/museuvidarural

No diguis blat… La memòria del món rural és un projecte de recuperació de la memòria històrica i col·lectiva dels habitants del món rural, un projecte que ha comptat amb l’assessorament del Departament d’Història de la Universitat de Lleida.

La FMR va tirar endavant aquest projecte amb dues publicacions: l’audiovisual i un llibre que recullen els esdeveniments i fets històrics que han marcat l’evolució dels moviments agraris i les seves repercussions socials del segle XX i ho ha fet de la mà de pagesos i pageses que han parlat de les seves experiències i records.

En paraules dels autors, Eduard Trepat i Anna Vilaseca, “El repte del projecte No diguis Blat… és ruralitzar la perspectiva històrica a través dels seus protagonistes directes, sense obviar les seves peculiaritats territorials, polítiques, econòmiques i socials, per a obtenir un document de síntesi i recopilació que permeti mantenir i divulgar coneixements socials i culturals que d’una altra manera estan destinats a desaparèixer.”

Paral·lelament a l’edició d’aquest documental es va publicar un llibre sota el mateix títol amb la mateixa escència de recuperació hitòrica. Tot i que actualment es troba esgotat us l’enllacem en format digital a continuació.

L’intercanvi cultural entre el talent de Wataru i el de Carles Duarte ha donat peu a aquesta reflexió sobre el pas del temps en què l’obra dels dos artistes conversa en reposada harmonia. Dotze obres del creador nipó són acompanyades de dotze poemes de Carles Duarte, dotze peces conjuntes, dedicades cadascuna d’elles a un mes de l’any, que queden plasmades en un calendari perpetu, útil per a tota la vida. Wataru presenta la seva obra a Vida (Inochi) en diferents formats: des de l’escultura amb objectes quotidians, a la ceràmica, la pintura i la serigrafia. Per la seva banda, el poeta català Carles Duarte ha escollit per l’intercanvi una composició poètica pròpia del país del sol naixent: el tanka. Es tracta d’una poesia amb estrictes regles formals (cinc versos amb un nombre determinat de síl·labes) que altres poetes catalans, com Carles Riba, Màrius Torres i Salvador Espriu ja havien cultivat en el seu temps.

Wataru Koike, artista japonès nascut a Nagano, va abandonar, fa deu anys, el seu lloc de director de màrqueting en una empresa de productes alimentaris de consum massiu per dedicar la seva vida a l’art. Especialment per transmetre, a través de les seves obres, la importància de tres conceptes: Ai (amor), Yume (somni) i Wa (harmonia). Treballa, bàsicament, a Japó i a Catalunya.

NOTA: L’EXPOSICIÓ VIDA (INOCHI) QUEDA PRORROGADA FINS EL 30/06/2010

Un mundu que perdéu l’aldu los caminos
Xerusalén llevantao na palma la mano d’un nenu

Un mundu que yera altu luminosu esbeltu
Naciente y fonte y vocación de ríu

Onde los homes callen y el silenciu ye renuncia
Onde escaecimos el ser Onde claudicamos

Un país onde la casa cai cai l’horru la ponte
El molín la ilesia l’home tamién cai

Onde la mirada yera pura cenciella
la xaceda que dexara la nube en cielu

Onde namás nos queda la memoria
corrompida de la infancia La nuesa soledá

L’abandonu de nueso.

Xuan Bello presentarà el seu llibre La neu i altres complements circumstancials el proper dissabte 27 de març de 2010 a les 19.00 h al Museu de la Vida Rural.

Vídeo: “Paniceiros”, un poema de Xuan Bello. Guión y direición: Ramón Lluís Bande. Película grabada en Paniceiros en marzu de 2005. Clip parte de ‘Cinco Poemes’, proyeutu audiovisual sobre lliteratura n’asturianu ideáu por Ramón Lluís Bande, producíu por Ramón d’Andrés y Vera Robert. ’Cinco Poemes’ espublizóse de baldre nel DVD ‘Pieces’, editáu na 27 Selmana de les Lletres Asturianes de 2006 pola Conseyería de Cultura del Gobiernu del Principáu d’Asturies.

La presentació s’emmarca dins la jornada que el sindicat ha dedicat a les dones del món rural i en la qual s’ha reivindicat la mateixa consideració social, cultural i laboral que la que reben els homes. Unió de Pagesos aposta per la participació activa i directa de les dones per tal d’aconseguir canviar el rol que tradicionalment se’ls ha atribuït de manera que, també al camp, les professionals del sector agrari català puguin sentir-se socialment reconegudes.

FONT: Unió de peagesos

Hem obert una taula de debat a la nostra pàgina de Facebook sota el tema: Com veieu la situació de les dones del sector agràri. Ho sou? En coneixeu? Podeu accedir-hi a tarvés d’aquest enllaç i deixar la vostra opinió.

Us adjuntem també un capítol de la sèrie “A pagès” de Televisió de Catalunya que tracta el món rural des dels ulls de les dones que hi viuen i treballen.