Escrit per Carme Marti Canti
Passar la bugada
Una feina ben típica de la llar d’antany, caiguda totalment en desús, havia estat de passar la bugada cada tres setmanes o més, per tal de fer ben neta la roba de l’ús quotidià de les persones i la llar. A començaments de setmana, un dia rentaven la roba però deixant-hi el sabó, després la posaven al cossi, coberta amb un drap, amb cendra a sobre, per passar-la l’endemà; això és, durant unes quatre hores s’anava tirant aigua bullent d’un calder que penjava al foc, damunt la cendra de la roba encovetada; l’aigua que s’anava filtrant fins a eixir pel forat o broc de baix, era recollida en un altre calder o altre recipient, des d’on la bugadera l’anava trasbalsant, amb el mateix tupí amb què la tirava al cossi, per traslladar-la de nou al calder de la llar; ja que el lleixiu s’havia de mantenir sempre calent, sense deixar d’afegir-ne a la roba i de recollir el que s’escorria per tornar-lo al calder del foc.
Al cap de les quatre hores d’aquesta feina pesada i laboriosa, llavors abocaven tot el lleixiu del calder del foc damunt del cendrer del cossi, tapaven l’orifici de sortida i deixaven reposar així la bugada durant unes quatre hores més; transcorregudes les quals, s’aviava el lleixiu, destapant el forat, i quan la roba estava ben escorreguda la treien del cossi i no l’esbandien fins l’endemà. (…) Els pobles que tenen riu o un torrent a prop, l’esbandien a l’aigua corrent. (…) Moltes dones quan posaven la roba blanca bugadejada a l’armari, sobre tot els llençols, acostumaven a posar-hi codonys o pomes entre els plecs, que la deixaven tota perfumada d’una flaire sana i natural molt adient amb l’esperit de la terra.
Ramon Violant i Simorra
