Escrit per Carme Marti Canti
Etnografia de Reus i la seva comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat
R. Violant i Simorra
Sobre el vestit
Passem ara a la Conca i a Montblanc, el vestit tradicional que lluïen antany els homes era de vellut llis d’un color verdós oliva clar, per a cada dia i treballar, i de color blau marí o negre per a endiumenjar-se. Per a treballar es cofaven tan sol amb un mocador florejat enrotllat a la testa, i quan es mudaven, damunt d’aquesta lligadura es posaven la gorra musca llarga, plegada. I, antigament, també havien portat ret o gandalla penjant enrere cap a l’espatlla, així mateix sota la gorra musca plegada. Calçaven espardenyes de set tombs, «les més típiques i antigues del Camp de Tarragona», segons ens digueren a l’Espluga de Francolí.
La nostra dona rural, així la pagesa com la menestrala ciutadana, d’abans d’adaptar la bata o vestit d’una sola peça que, manta vegada la converteix en una mena de fardellot, vestia gipó negre molt cenyit o bé un cos més folgat anomenat sac, faldilles de colors foscos i llisos, primerament, i florejats després; una o dues faldetes interiors, mitges negres, blanques o blaves, mocador al coll; antigament el cabell recollit amb la gandalla, cofada amb el mocador doblat del mig en diagonal, amb els becs penjant cap al clatell i lligat sota la barba, a l’estil de l’antiga camperola russa; joves i velles, però no tant les noies, empraven la caputxa per acudir a les funcions religioses, i unes i altres calçaven espardenyes envetades, per a cada dia, i sabates negres per mudar-se.
