Josep Bou ens explica els objectius de la seva última fotointervenció TRANSLATICI [5+5] que es pot verue al MVR fins el 29 d’agost de 2010.

Canal del MVR a YouTube www.youtube.com/museuvidarural

La Fundació del Món Rural ha presentat el web arrels. conreu de sabers, una nova eina per al coneixement dels sabers de la cultura rural catalana del qual el Museu de la Vida Rural n’és col·laborador. El web té l’objectiu de recopilar, documentar i difondre els coneixements populars de la cultura rural a Catalunya per tal de valorar-los com a patrimoni i facilitar la seva divulgació a la societat.

Per això s’ha creat una plataforma per al treball i l’intercanvi d’experiències dels col·lectius que es dediquen a la recerca, difusió i revaloració de la cultura rural catalana, centralitzant en una base de dades la documentació existent sobre la cultura rural per tal d’obtenir una visió de conjunt i poder enfocar noves recerques. Aquesta tasca permetrà catalogar i estructurar en àrees de coneixement el saber popular de l’àmbit rural català, promoure la conscienciació i sensibilització entorn a la necessitat de conservar el coneixement local de la cultura rural (tenint present el valor estratègic del món rural) i facilitar la transmissió del coneixement tradicional i el diàleg intergeneracional entre els àmbits rural i urbà a Catalunya.

El nou web vol afavorir el treball interdisciplinar per a la consideració d’aquest coneixement en els plans i programes d’actuació regional o local sobre la gestió dels recursos naturals del territori i les oportunitats que ofereixen.

www.arrelsconreusabers.cat

El primer número de la revista Sàpiens va sortir el mes d’octubre del 2002. És per aquesta raó que Sàpiens es proposa commemorar el seu aniversari conjuntament amb el Club dels subscriptors de la revista. La cita serà el 2 d’octubre a l’Espluga de Francolí. Durant la jornada s’organitzaran diferents activitats relacionades amb el món de la història amb conferències en les quals participaran els màxims experts del nostre país en diferents èpoques històriques i una visita comentada al Museu de la Vida Rural i a la Cova de la Font Major, descoberta l’any 1853 i considerada una de les més coves més llargues del món. També hi haurà activitats pensades per als més menuts, propostes gastronòmiques i musicals i algunes sorpreses més relacionades amb la revista.

Més informació a sapiens.cat

La setmana passada apareixien a la premsa els resultats d’un estudi realitzat a nivell català que apuntava que a les zones rurals hi ha més emprenedors que a les ciutats. “Quin remei!!” ens comentaven a través de les xarxes socials del MVR. Us adjuntem a aquest post una de les noves imatges publicitàries de la DO Conca de Barberà, es tracta d’una evidència que l’emprenedoria en el món vinícola ha estat una de les grans puntes  quant a diversificació i aposta per la qualitat que s’ha desenvolupat en els últims anys a la Conca de Barberà. Lligats a la DO Conca de Barberà més d’una vintena de cellers, que inclouen cooperatives i petits propietaris, han sabut treballar per ajustar poc a poc la qualitat amb la innovació empresarial. Aquesta aposta és a tots els nivells i també s’extrapola al disseny i a la idea de presentar una marca consolidada: la Denominació d’Origen Conca de Barberà. El montblanquí Isaac Ballesté ha creat aquesta obra, que engloba imatges i llocs en clara referència a la cultura vinícola en el contorn de la comarca de la Conca de Barberà. Trobareu aquest disseny donant-vos la benvinguda a l’entrada de cada poble productor de vins i caves DO Conca de Barberà.

Dilluns passat, dia 19 de juliol, vam començar el Concurs del MVR. Durant cinc mesos podreu demostrar el vostre coneixement sobre la cultura pagesa, la cultura catalana i el món 2.0. A finals d’any el guanyador podrà gaudir d’un premi excel·lent.

El concursant que s’emporti més puntuació rebrà com a premi una estada per a dues persones als apartaments rurals Ca la Pauleta de l’Espluga de Francolí, així com una entrada doble al Museu de la Vida Rural. El nom del guanyador se sabrà el dia 22 de desembre, així que podrà gaudir d’uns dies nadalencs envoltats d’un ambient immillorable a l’Espluga de Francolí.

La pregunta d’aquesta setmana la classifiquem dins del nivell de dificultat mitjana, cosa que vol dir que la resposta encertada val 20 punts, la guanyadora d’aquesta setmana ha estat Raquel Ferreira Ortiz. El dia amb menys hores de llum de l’any el sol a l’Espluga de Francolí surt a les 8.18h. Per tant, la classificació queda de la següent manera.

1a Raquel Ferreira Ortiz amb 20 punts
2a Meritxell Baño amb 0 punts
3a Marta Contreras amb 0 punts
4a Sònia Gomà-Camps amb 0 punts

Animeu-vos a continuar participant!!

Coincidint amb el començament de la Festa Major de l’Espluga de Francolí, el proper dijous 29 de juliol, l’Ajuntament i el Museu de la Vida Rural inauguraran una nova exposició temporal, Translatici [5+5] del fotògraf Josep Bou, que serà al MVR fins el dia 29 d’agost. L’acte començarà a les set de la tarda i anirà seguit d’una cercavila dels bastoners, grallers i gegants del poble. Durant el mes que l’exposició romandrà al Museu, l’autor oferirà, en un dia encara per concretar, una visita comentada per la mostra.

Translatici [5+5] és un projecte que Josep Bou va començar fa aproximadament un any. Mitjançant una desacostumada tècnica fotogràfica, l’autor va retratar sense càmera centenars de mans. Després va convertir aquestes fotografies en diferents fotoescultures, integrant-ne unes amb altres, introduint-hi suports metàl·lics… donant, en definitiva, un nou valor material a les fotografies, una nova dimensió que ultrapassa el vocabulari propi d’aquest llenguatge artístic.

El treball sobre les mans no és casual. Les mans són dadores de bones noves, són símbol de pau i de germandat, d’altruisme… són, en aquest cas, metàfora de la donació. D’una doble donació. Primer, la donació a l’artista, que rep del públic col·laborador la matèria per fer l’obra. Segon, la donació de l’artista, que permet al públic jugar un paper decisiu en el projecte.

En el procés de creació artística han intervingut, bàsicament, tres factors cabdals: el públic, la matèria i la intervenció de l’artista. Després d’obtenir, en festes i esdeveniments lúdics i culturals, la impressió de les mans sobre paper baritat, l’artista crea l’obra, ja sigui afegint-hi detalls, ja sigui integrant-la en un conjunt escultòric amb d’altres mans… Finalment, com a recompensa pels serveis prestats, el públic que va intervenir en el procés rebrà, quan acabi el projecte, una de les obres creades.

Que el públic ha estat una peça cabdal en tot el procés de creació ho demostra el paper protagonista que el fotògraf li atorgarà en aquesta mostra al Museu. Si al principi del projecte va ser important per captar les fotografies, oferint les seves mans, Josep Bou també vol que ho sigui al final. Per això ha ideat una obra, una peça única, perquè el públic hi intervingui, perquè hi interactuï, perquè se senti també creador. Una obra que tothom qui visiti la instal·lació podrà modificar amb les seves pròpies mans.

L’autor

Josep Bou, nascut a Igualada l’any 1950, ha dedicat tota la seva carrera al món de la fotografia, acostant-s’hi des de diferents angles. Ha estat fotògraf per a premsa, ha fet fotografia de moda, ha dirigit la fotografia de documentals i anuncis i ha fet més d’un centenar d’exposicions de la seva obra. Membre fundador de l’Associació de Fotògrafs Professionals, cal destacar entre els seus reconeixements la medalla d’or del festival de New York. Josep Bou, a més, és l’organitzador del certamen fotogràfic Passanant Foto que se celebra anualment en aquest poble de la Conca de Barberà on l’autor ha fixat la seva residència.

La població més emprenedora es troba a les zones rurals. Aquesta és una de les conclusions de la cinquena entrega de “l’Enquesta de percepció del món rural” de 2010, impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR), presentada avui, a Girona, pel secretari general del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), Xavier Castella, i el director de la Fundació del Món Rural, Francesc Cribillers.

El percentatge de població que ha considerat posar un negoci o que ja en té un de propi és més elevat a les zones rurals, que no pas a les urbanes. Tot i així, més de la meitat dels enquestats creuen que a les zones urbanes és on hi ha més possibilitats d’èxit a l’hora d’obrir un negoci. D’altra banda, els joves són, per grups d’edat, els que més han intentat crear un negoci al seu municipi (26,5%), tot i que el 88% de la població catalana creu que els joves abandonen els pobles per motius de feina i oportunitats laborals. El món rural és més emprenedor, “tot i que la percepció és que resulta més fàcil crear una empresa al món rural, la realitat és que hi ha més esperit emprenedor i gent que té el seu propi negoci en el món rural”, afirma el secretari general Xavier Castella. En aquesta matèria, el director de la Fundació del Món Rural, Francesc Cribillers, ha assenyalat que aquesta entitat treballa per dinamitzar l’emprenedoria al món rural i adaptar les polítiques que l’impulsen al seu fet diferencial, així com d’altres estudis sobre els valors en aquest àmbit o de la perspectiva rural de la pobresa o les polítiques de comunicació dels seus agents.

Xavier Castella ha remarcat que el 67% dels enquestats consideren que la crisi ha afectat més al sector agrari que a altres sectors. Segons ha manifestat, “ha hagut una pressió per reduir preus que ha afectat al pagès”. En aquest sentit, ha recordat la feina del DAR amb el Pla de Xoc que compta amb 25 mesures per donar resposta a les necessitats del sector. “S’ha treballat per garantir la liquiditat de les explotacions agràries i en inversions productives per a l’activitat del sector primari”, ha indicat Castella, que també ha posat de relleu la creació de la Unitat de Suport a l’Empresari Agrari al territori i el Contracte Global d’Explotació, totes dues iniciatives destinades a impulsar la incorporació de joves pagesos. A més, el secretari ha remarcat també la importància de la diversificació de la economia rural, “a partir del Programa de Desenvolupament Rural amb línies de diversificació econòmica que poden arribar a crear 400 llocs de treball directes i 2.500 indirectes”, ha assenyalat.

Altres resultats de la enquesta, relacionats amb l’àrea econòmica, indiquen que el 80% considera que costa més arribar a final de mes a les zones urbanes que a les rurals, tot i això el 72% sosté que els salaris són més baixos al món rural. L’habitatge és la principal despesa dels catalans (33,8%) i l’alimentació la segona (25,7%), mentre que en l’àmbit rural, en concret, aquesta situació s’inverteix i és l’alimentació (29,4%) la principal despesa de la llar, mentre que l’habitatge passa a un segon lloc (27,5%).

Pel que fa als valors, el 78,8% observa diferències entre els valors de la població rural i urbana que es manifesten en més vincles entre les persones, més companyonia i sentit col·lectiu, més respecte pel medi ambient i per les persones, i un estil de vida diferent i més tranquil. En aquest sentit, associen món rural amb vida sana, tranquil·litat, natura, medi ambient, i agricultura.

Precisament, el món rural és molt ben valorat. Diferents resultats porten a aquesta conclusió com ara la percepció genèrica de la qualitat de vida: un 55,7% dels catalans creuen que la qualitat de vida al món rural ha millorat respecte al 2009, enfront d’un 27,2% que creu que ha empitjorat.

També és remarcable la bona valoració de l’accessibilitat i de la qualitat dels serveis que hi ha al món rural ja que prop del 60% els valora com a molt bons o bons; excepte el transport públic i la seguretat. L’oferta cultural i la sanitat són els més ben valorats en relació a la qualitat. Per àmbits, els residents al món rural són els que es mostren més satisfets amb el tipus de vida que porten: un 78,6% d’habitants del món rural estan molt o bastant satisfets, enfront al 73,8% que ho estan a les zones urbanes. De fet, fins a un 31,4% ha considerat l’opció de canviar de municipi, i d’aquests un 70% aniria a un municipi més petit (quan al 2009 era el 58%) i la principal motivació (en un 58%) és la millora de la qualitat de vida. Per contra, el principal motiu per a què no es canviï de municipi de residència és la feina (36%).

Polítiques per al món rural

Gairebé el 97% de la població està d’acord amb què tot allò relacionat amb el món rural és patrimoni del país i ens ha de preocupar a tots. Igualment, el 95% dels catalans està d’acord amb què la Generalitat destini més recursos al món rural.

Respecte a les polítiques a desenvolupar en el món rural, el 48,3% creu que s’ha de posar per davant la protecció del medi ambient, al desenvolupament econòmic, un -3% respecte a 2009, i un -1,5% respecte a 2008. L’opció que més creix en els darrers dos anys és la dels que aposten per prioritzar el creixement econòmic a la preservació del medi ambient, que passa d’un 20,3% el 2008 a un 30,4% el 2010. La que ha patit un descens més fort és l’opció que cerca l’equilibri entre desenvolupament i protecció que en dos anys ha passat del 28% al 20,3%.

En aquest sentit, i dins de la preocupació per mantenir el medi, la majoria de la població catalana creu que el sector agrari és necessari per a conservar el territori i el paisatge (79,2%), per a la producció d’aliments (79%), per al desenvolupament econòmic de bona part del país (65,5%), i per a evitar el despoblament de les zones rurals (73,4%). Malgrat la funció que acompleix, el 54% dels catalans creu que la pagesia té poc o cap futur, proporcions que s’agreugen en l’àmbit rural (59,3%) i rural dens (64%).

Aigua, gestió forestal i mitjans

La meitat de la població (50,4%) considera, erròniament, que el sector industrial és el que gasta més aigua, en segon lloc se situa l’ús domèstic (26%), i en darrer l’agricultura, que empra prop del 75% de l’aigua que es consumeix al nostre país. En l’enquesta de l’any 2007, era el 57% de la població que considerava que el sector que utilitzava més aigua era l’industrial. A més, gairebé el 50% no creu que el sector agrari malgasti l’aigua utilitzada, i més del 80% de la població considera que l’aigua utilitzada no es malgasta ja que s’utilitza per a produir aliments que la societat es menja.

Més del 83% de la població considera beneficiós per a la conservació de boscos i paisatges: obrir tallafocs, arreglar camins forestals, i el pasturatge. Són considerades com a poc o gens beneficioses pels boscos i el paisatge, l’explotació de la fusta (40%), la qual cosa és errònia, i no intervenir-hi (68%).

Finalment, segons dades de l’enquesta, un 69,3% creu que els mitjans de comunicació informen poc o gens sobre el món rural. Preguntats sobre programes concrets, tot i que més de la meitat dels catalans no ha vist algun d’aquests programes, els que informen de forma més actual i adequada són els informatius España Directo i Espai Terra, i el que el presenta de forma més estereotipada, Granjero busca esposa.

L’“Enquesta de percepció del món rural” està impulsada per la Fundació del Món Rural (FMR), entitat vinculada al DAR, i aporta dades al voltant de l’opinió que es té sobre el món rural per part de la societat catalana, unes dades que són el resultat de 1.400 entrevistes telefòniques. La FMR promou el debat, la reflexió i la recerca per posar en valor el món rural a la societat catalana.

Font i fotografia: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

El Museu de la Vida Rural ha recuperat dues fotografies propietat del fons del fotògraf espluguí Ricard Francesch on hi apareix el carro de torn de quatre bocois de Sarral. Les fotografies, realitzades en gelatinobromurs sobre plaques de vidre, mostren aquest carro de torn que traginava quatre bocois de vi que podrien significar al voltant de 2.700 litres de vi. Diem que “podrien” ja que la gran quantitat de particularismes existents en els sistemes tradicionals de pesos i mesures a Catalunya fa que sigui dificultós donar una xifra exacta. Un bocoi de vi contenia entre 600 i 700 litres de vi segons el lloc on s’hagués manufacturat.

El carro de torn de quatre bocois de Sarral. Fons Ricard Francesch

El carro de torn era un carro amb una estructura molt reforçada, realitzat exclusivament per transportar grans bótes de vi, incorporava un torn per poder-les carregar i descarregar. Aquest torn portava una roda dentada i també un cadell que permetia el pas d’unes dents en el moment de pujar la càrrega i que impedia que es mogués en sentit contrari.

Es solen trobar carros de torn d’un o dos bocois i rarament de tres; el carro de torn de quatre bocois de Sarral és, sens dubte, excepcional i era l’únic que existia a Catalunya. Cobria el trajecte entre Sarral i el Port de Tarragona. A la “Volta dels carros” del Museu podeu veure un carro de torn d’un bocoi procedent del Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí i ara, gràcies a la recuperació d’aquestes dues fotografies, podem veure com es podien traginar 2.700 litres de vi i com era aquest carro de torn únic.

Els vins i caves de la DO Conca de Barberà tenen des d’aquest dimecres a la tarda una botiga pròpia. Es tracta del Vinum Conca, una iniciativa del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, el Concactiva, el Consell Regulador de la DO Conca de Barberà i l’Associació d’Elaboradors de vins i caves. L’encarregat de fer la inauguració oficial va ser l’expresdient de la Generalitat Jordi Pujol.

La botiga està ubicada a l’entrada del Monestir de Poblet, que juntament amb la Ruta del Cister, és un dels principals atractius turístics de la Conca de Barberà. Es tracta d’aprofitar el potencial turístic del Monestir de Poblet, amb uns 150.000 visitants cada any, per a promoure els productes locals, i especialment els vins i caves de la DO Conca de Barberà; però també d’aprofitar el gran potencial d’aquests productes per afegir un alicient a la visita turística per la comarca. Amb el nom Vinum Conca, la botiga comercialitzarà inicialment vins amb DO Conca de Barberà i caves produïts a la comarca, però està previst que l’oferta s’ampliï amb altres productes agroalimentaris. Aquest punt de promoció que ha de contribuir a donar a conèixer els productes locals de la Conca de Barberà es va obrir al públic el passat dimecres a la tarda amb la presència de l’expresident Pujol. L’objectiu últim de la iniciativa és incrementar la riquesa del territori.

Fotografia: Enric Mercadé
Font: Vadevi.cat

El 17 de juliol de 2010 es presenta a la Casa del Parc Nacional de Boí el llibre Transhumàncies del segle XXI. Ramaderia ovina i transhumància a l’Alta Ribagorça, d’Elisabet Nadal, Juan Ramón Iglesias i Ferran Estrada, monografia resultant d’una recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya que duu a terme el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana des de 1994. L’obra ofereix pistes per comprendre i conèixer millor la ramaderia ovina i la transhumància a l’Alta Ribagorça avui, a través d’una aproximació detallada i basada en les vivències dels seus protagonistes. El llibre també inclou un DVD que conté el documental Transhumants, resultat d’una beca concedida pel CPCPTC, així com la cartografia digital dels recorreguts per la cabanera ribagorçana de tres ramats transhumants a escala 1:25.000, en format per a GPS i per al Google Earth.

Podeu llegir on-line part d’aquest document seguint aquest enllaç: Transhumàncies del segle XXI. La ramaderia ovina i la transhumància a l’Alta Ribagorça