Josep Maria Espinàs al Museu

Dimecres 31 Març 2010 17:44
Escrit per MVR

Espinàs_Foto_Carlos Rodríguez_2L’autor barceloní Josep Maria Espinàs presentarà el proper dimecres 7 d’abril, a les set de la tarda, al Museu de la Vida Rural, els seus dos darrers llibres publicats, i la festa segueix i L’última fira de Salàs, 1959. Els dos volums, que presentarà l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú, han estat editats per l’editorial La Campana.
i la festa segueix
és un prolongació de l’obra memorialística que Espinàs encetà amb El nen de la plaça Ballot, El teu nom és Olga i Inventari de jubilacions, i està íntimament relacionat amb Temps afegit, el document que ens llegà quan s’adonà que havia superat l’expectativa de vida que li fou atorgada en néixer, 73 anys. Ara, que ja ha passat els 82, aquesta pròrroga es converteix en continuació de la festa, en consolidació de l’autoretrat a mode emersionà, en repàs vital per mitjà de petites observacions, de pinzellades curtes, de reflexions profundes. En descripció, al cap i a la fi, del que ha estat el seu modus vivendi: l’escriptura d’una columna diària, la consolidació d’una idea, dia a dia. El posar, negre sobre blanc, una crònica diària, marcada a vegades per una fina ironia, a voltes per un fred escepticisme, però bastida sempre sobre la coherència, l’humanisme i la modèstia que el converteixen en un dels grans referents literaris de les nostres lletres.

L’altre llibre que Josep Vallverdú presentarà del senyor Espinàs, L’última fira de Salàs, 1959, constitueix un document totalment diferent. Es tracta d’un retrobament amb una de les cròniques que l’escriptor va fer per al setmanari Destino. Concretament la que narra la fira de bestiar del poble de Salàs, del Pallars Jussà. Un mercat anual de venta d’ases, matxos i pollins, potser un dels més importants que es feien a la Península Ibèrica del que Josep Maria Espinàs en féu crònica en un moment determinant i emmascarant-se com a firaire per copsar-ne la vertadera natura. Quan Espinàs va fer cap a Salàs, l’any 1959, els tractors, els motocultors i les màquines començaven a no ser estranyes a la ruralia. El canvi s’estava assentant i, qui més qui menys, tothom veia que les bèsties tenien els dies comptats per al treball del camp.

La importància de la fira de Salàs radicava en el fet que hi anaven compradors de totes bandes, de la propera Andorra i de la llunyana Extremadura, doncs s’hi aplegaven durant els dies que durava el mercat més de 3.000 animals. I s’hi havien aplegat durant els darrers sis segles. Espinàs, per tal de no cridar l’atenció s’enfundà una brusa de firandant, s’agafà a un bastó de quinquillaina (aquells que fan servir els que tracten amb bestiar, prou rígids per tustar l’animal allà on pot fer-li més mal i prou llarg, a la vegada, perquè les seves coces no puguin trobar el seu objectiu). El cronista converteix la fira en un gran retaule de personatges, assisteix als tractes, observa els gestos, les mirades de reüll, el llenguatge sobreentès o maliciós. Comparteix el sopar amb els firandants i, de nit, l’espectacle discretament frívol que es fa al cafè on aprofita l’avinentesa per estirar de la llengua als firaires.

L’article, publicat originàriament en castellà, surt en edició bilingüe i amb l’acompanyament de les fotografies que féu el mateix autor. Precisament un dels escriptors que fa poc va passar pel Museu de la Vida Rural, Emili Teixidor, va recollir l’article en una antologia d’autors diversos, Quinze són quinze, publicada l’any 1974. Precisament l’any en què es visqué de debò l’última fira de Salàs.

2 Comentaris a “Josep Maria Espinàs al Museu”

  1. pere diu:

    sens dubte un gran escriptor. felicitats per portar-lo al museu

  2. Moltes gràcies Pere.

    MVR

Deixa un comentari

Connectar amb el compte de Facebook


Conectar con tu cuenta de Twitter

Código Seguridad:

Additional comments powered by BackType