Escrit per Carme Marti Canti
La piazza del Diamante de Mercè Rodoreda ha estat publicada per l’editorial italiana Nuova Frontiera en ocasió del centenari de naixement de l’escriptora, amb l’ajuda de les subvencions que atorga Institut Ramon Llull. A l’italià ja s’havia publicat el 1970, l’edició d’aquest any porta 40.000 exemplars venuts i, a més, ha estat escollida la novel·la de l’any pels oients del programa de literatura “Fahreneheit”, de l’emissora italiana Radio Tre (Rai).
garlopa MVR, foto: Albert Carreras
“Vam fer el colomar. El dia que en Quimet havia triat per començar-lo es va posar a ploure a bots i a barrals. I va instal·lar la fusteria al menjador. Al menjador es serraven els pals, es preparava tot; la porta, acabada de dalt a baix, va pujar del menjador al terrat amb balcó i tot. En Cintet venia i ajudava i el primer diumenge que va fer bo tots érem al terrat a mirar en Mateu que feia una finestra a la golfa, amb pit ample, perquè els coloms, abans de volar cap a terra, poguessin estar quiets i rumiar on anirien. Em va buidar la golfa de totes les coses que jo hi tenia: el cove de la roba, les cadires mitjanes, la caixa de la roba bruta, el cistell de les gafes…”
La plaça del Diamant (1962)
“Voldria que tots els que llegissin la meva novel·la participessin en la meva emoció. Em fa contenta pensar que entre tants milers de lectors com ha tingut i continua tenint n’hi ha molts que no havien llegit mai res en català i que és llegint-la que han descobert que la nostra era una llengua civilitzada, culta, important. Em fa contenta així mateix pensar que aquesta novel·la senzilla i humana ha dut el nom de la plaça del Diamant de la vila de Gràcia i amb ell el de Catalunya a tants països llunyans.”
Del pròleg per a l’edició de La plaça del Diamant del 1982
