Escrit per Albert Carreras Ballart
Una notícia excepcional saltava ahir a mig matí. Fou gràcies a les xarxes socials (sobretot a twitter i facebook) per on, com ja resulta ser habitual, s’escampà la notícia abans que els mitjans de comunicació tradicionals ho incloguessin a les seves webs. Ben aviat ens en vam fer ressò al MVR i vàrem rebotar la notícia a les nostres xarxes. El descobriment del cos sense profanar i en evident magnífic estat de conservació del rei Pere II a Santes Creus, seu juntament amb Poblet del repòs de la dinastia catalana, és la notícia històrica de l’any. Que Pere II estava enterrat al monestir de Santes Creus era una dada ben coneguda i els indicis que la tomba no havia estat oberta ( a causa la seva duresa) també eren prou clars. Però trobar el cos en les condicions en què s’ha pogut veure a través de l’endoscòpia és sens dubte una troballa excepcional. La descoberta és magnífica i, deixant de banda la curiositat mediàtica que sempre desperta la paraula “mòmia”, pot aportar una quantitat d’informació que ni de ben lluny ens imaginem.
En primer lloc s’ha de felicitar l’equip del Museu d’Història de Catalunya, encapçalat per Marina Miquel, per l’excel·lent tractament que ha fet del projecte. Quants cops es perden per sempre detalls per no anar amb cura. L’endoscòpia no invasiva del sepulcre (meravellós sepulcre per cert) ha obert la llauna del coneixement i ens ha mostrat el cos del rei embalsamat. A més, s’ha pogut tenir accés a un punt realment interessantíssim: l’atmosfera interior de la tomba. L’anàlisi d’aquesta atmosfera ha estat el primer element a estudiar ja que serà impossible mantenir-la un cop s’obri. Amb una prova de cromatografia de gasos s’ha pogut saber com es va embalsamar el cos (amb brea, betums i herbes aromàtiques) i evidenciar que l’enterrament del rei va ser amb honors d’emperador. Tot això només amb una mínima intervenció no invasiva.
L’estudi de les restes dels cossos de la monarquia catalana ha estat sempre de gran complexitat a causa dels assalts i saquejos de les tombes a posteriori de les desamortitzacions eclesiàstiques. El fet que els cossos es moguessin i separessin en parts i una posterior conservació d’urgència (poc científica però totalment necessària) va fer que els dubtes sempre sobrevolessin l’autenticitat de les tombes. Certificant l’ADN de Pere II es podrà eliminar definitivament les ombres sobre, per exemple, els dos cranis que es troben dins la tomba del seu pare, el rei Jaume I, a Poblet i successivament amb els diferents monarques de la dinastia.
La propera intervenció serà una acurada exhumació del cos a través d’un equip interdisciplinari format per historiadors, arqueòlegs, restauradors, paleopatòlegs i antropòlegs físics per mirar de recollir totes les dades històriques possibles sense malmetre el cos que posteriorment serà retornat al sepulcre. Aquest treball, enemic de les presses, ja es va realitzar amb la mòmia de príncep de Viana a Poblet. En aquella ocasió un equip encapçalat pel doctor Miguel Botella, del Departament d’Antropologia Física de la Universitat de Granada, i per Assumpció Malgosa, del Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, van estudiar les restes per poder identificar el cos, el principal problema però era la necessitat d’un segon cos perfectament identificat per fer-ne la comparació. Ara se’ns obre una porta especialment útil, la situació i identificació exacta del rei Pere II permetrà seguir treballant per acostar-nos més al passat de la dinastia catalana i treballar també amb les tombes del Monestir de Poblet.
Foto: MHC Patrimoni.gencat
Fotografies i audiovisual: MHC. Patrimoni.gencat
Més informació:
A la premsa:
