Museus 2.0 i més

Dimarts 23 Novembre 2010 12:48
Escrit per Albert Carreras Ballart

10_0122_tpm_cover-200x300De la mà de l’excel·lent equip del Museu Picasso de Barcelona i durant les últimes setmanes han passat pel nostre país tres de les persones més influents i amb major vocació d’innovació museològica a la xarxa; una oportunitat d’or perquè els professionals dels museus de Catalunya hagin pogut intercanviar, aprendre i veure multitud d’exemples de l’aplicació de la xarxa i de les social media en l’àmbit dels museus. La setmana passada va ser Nina Simon, un dels exponents revolucionaris del canvi dels Museus creadora del blog Museum 2.0, qui va desglossar la participació del públic (avui en dia participants o cocreadors) en la constant creació de coneixement dels museus, siguin de l’àmbit que siguin. Simon, autora del llibre The Participatory Museum, ha recollit i creat experiències per tot el món sobre com els museus han d’abordar el públic, no com a individus estàtics sinó com a dinamitzadors d’un coneixement que es deriva a tots els sentits, des de la institució al visitant i a la inversa. En aquest sentit les experiències, que parteixen d’una interacció física dins de les seus dels diferents museus, han passat en els últims anys a una interacció a la xarxa, a través de xarxes socials i de propostes participatives on l’usuari es converteix en partícep de la mateixa creació artística. És l’experiència de The Johnny Cash Project, un projecte col·laboratiu en constant creació en relació a un vídeo de Johnny Cash. A més, la interacció a través d’Internet multiplica les possibilitats i fa que l’audiència dels museus pugui tenir un lligam personal perquè les experiències no només siguin en moments puntuals d’una visita sinó que tendeixin poc a poc a una relació constant.

Captura de pantalla 2010-11-23 a las 12.31.54

Simon destacava la necessitat que la interacció amb els museus sigui una experiència social, per tant necessàriament compartida entre els visitants (o participants) on el Museu s’erigeix en un recipient per a “fer i compartir”, on una peça pot generar un coneixement compartit i on l’individu pot aportar-hi més valor. En aquest cas el Museu de la Vida Rural, degut als seus fons i a la seva estructura, té la capacitat de catalitzar una experiència social dels visitants on la història personal aflora immediatament davant la proposta (o provocació) museística. Un cop aquí, el treball d’extrapolació a través de les social media és una acció on l’inventiva i l’explotació d’eines i recursos 2.0 pot generar multitud de propostes que s’encaminin a la creació de coneixement.

Captura de pantalla 2010-11-23 a las 12.26.54El passat dilluns 22 de novembre va ser el torn del nord-americà David Bearman i la canadenca Jennifer Trant, directors del Congrés Internacional Museums and the web, qui van presentar al mateix Museu Picasso multitud d’exemples sobre com les institucions museístiques poden utilitzar infinitat d’eines per a promoure una visita (física o on-line) molt més profitosa i col·laborativa amb el públic. Per exemple, la creació d’exposicions on-line, una de les primeres iniciatives després de la irrupció d’Internet, ha anat evolucionant per a fer-les més com el públic les crearia, fabricant estructures més populars que no acadèmiques, sense perdre el sentit científic. Precisament Nina Simon feia un clar incís de com d’important és una institució museística en tant que és considerada com una àmplia font de confiança i veracitat, i la possessió d’aquesta informació d’alta consideració fa que el públic es decanti fàcilment cap a propostes procedents d’institucions avalades.

La proposta col·laborativa no s’acaba aquí, el contacte entre institucions es facilita amb eines com twitter que permet establir ponts entre milers d’institucions i que alhora es pot utilitzar com a punt perquè els usuaris descobreixin centres que ni remotament haurien localitzat fa uns anys. Llistes com les de mediamuse@ agrupen les informacions dels centres més punters. L’experiència de la plataforma Arts Connected o la plataforma històrico-climatològica Old Weather són bons exemples de construcció multiinstitucional i popular. Una altra excel·lent proposta és la que ofereix el canadenc Virtual Museum on l’usuari pot accedir a una aplicació on-line que li permet crear i gestionar el seu propi museu virtual.

Captura de pantalla 2010-11-23 a las 11.31.48En tot el maremàgnum es demostra que campanyes que en un primer moment poden semblar frívoles, com concursos o jocs, obtenen resultats substancialment interessants i que la participació no es limita a la tòpica visita a unes instal·lacions estàtiques sinó que el visitant reacciona amb la seva experiència personal per enriquir el conjunt. La imatge segueix sent un dels pols d’atracció, sigui fotogràfica o audiovisual, és un fil fàcil de seguir que poc a poc pot introduir un visitant a la implicació amb una institució. Per això les galeries web i les col·leccions a disposició del públic s’han recolzat des de sempre amb la imatge gràfica. Ara, la facilitat de la producció fotogràfica esdevé una eina útil per establir diàleg. Museus com el Victoria & Albert Museum de Londres aposten per a facilitar un recorregut per la seva base de dades de peces a partir de la imatge gràfica.

Finalment la irrupció de les TIC a la vida quotidiana, a través dels terminals mòbils multifuncionals com Android, iPhone o iPad, que necessiten de programació pròpia, està començant a espavilar el ram dels museus cap a la creació d’aplicacions pròpies per a divulgar més fàcilment les seves activitats, els projectes i la participació. Les últimes investigacions s’encaminen en l’aplicació de la realitat augmentada a propostes museològiques o històriques com en l’exemple del Museum of London on, a través d’una aplicació per iPhone titulada StreetMuseum, es poden recórrer els carrers de Londres a través de realitat augmentada i des d’una perspectiva històrica.

Captura de pantalla 2010-11-23 a las 12.13.59

2 Comentaris a “Museus 2.0 i més”

  1. También trabajos como el que vosotros hacéis es muy importante. Muchas veces se tiene la idea de que la participación 2.0 es algo que absorbe muchos recursos y a lo que sólo los grandes museos pueden dedicarle tiempo.

    Vuestro museo y vuestro trabajo es un buen ejemplo de las posibilidades que tiene para todo tipo de instituciones.

    Soledad Gómez Vílchez
    http://www.mediamusea.com

  2. Gracias Soledad, seguimos muy de cerca MediaMusea.com

    Albert Carreras
    MVR

Deixa un comentari

Connectar amb el compte de Facebook


Conectar con tu cuenta de Twitter

Código Seguridad:

Additional comments powered by BackType