LA CATALUNYA RURAL, ABANS I ARA
Llorenç Ferrer i Alòs
Saga editorial, 2009
Mida: 23,5 x 29,7 cm
Preu: 48,50 euros
Saga editorial s’estrenà amb un bon debut. Llorenç Ferrer és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i autor de diversos llibres i articles sobre la industrialització cotonera i la història agrària de Catalunya. Al Museu en coneixíem una de les seves obres, un llibre destacat i actualment exhaurit: La vida rural a Catalunya (Angle editorial). “Ara i abans, dos móns que pretenen satisfer les necessitats humanes d’aliments, de relació entre les persones o d’oci i que ho fan de manera diferent. Les imatges han estat una eina excel·lent per veure el contrast entre aquests dos móns. Un que desapareix i un altre que comença a constatar que “el progrés” també està ple de contradiccions i que potser caldrà recuperar velles formes de vida i equilibri per poder mantenirnos vius en el futur. Gaudir i aprendre d’aquest contrast, és el que pretén aquest llibre.” L’obra és divideix en quatre grans grups: Un paisatge que ja no és el que era, De treballar a braços a la mecanització, Els canvis a la vida de cada dia i Quan es creia en altres coses i la gent es divertia d’una altra manera. A partir d’aquí, el llibre s’estructura en capítols breus, a doble pàgina, on una acurada narració ens relata un tema que s’il·lustra, magníficament, amb fotografies antigues i d’altres d’actuals.
Aquesta entrada fou escrita el Dissabte, 23 Abril, 2011 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Bon Sant Jordi, us recomanem en aquest post algunes “lectures rurals” interessants. Que passeu una bona diada!
AGRICULTURA TRADICIONAL A LA CONCA DE BARBERÀ Vers l’aprofitament de pràctiques tradicionals cap a la sostenibilitat Joan Cartanyà Martí
Ed. Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà
Mida: 17 x 23,50cm
Preu: 12 euros
El montblanquí Joan Cartanyà descriu les maneres de treballar la terra i de recollir-ne els fruïts, i ho fa a partir de la recerca documental i de la memòria popular. Ens remarca que prioritza el coneixement popular en front de l’acadèmic, de fet, part del treball està bastat en entrevistes a gent de la terra i en la seva experiència vital. Amb capítols breus de lectura amena, repassa el món de l’agricultura tradicional i acompanya el text amb fotografies que l’il·lustren. Després d’un resum de la història de l’agricultura des dels seus inicis, parla del clima, de les llunes i del sòl, de la fertilització del terreny, de plagues i malalties, dels animals emprats per conrear, dels carros, de construccions agràries com poden ser les pallisses, els corrals o les sèquies; de la vinya, dels cereals, de les oliveres, dels ametllers, de molts altres arbres fruiters; també d’hortalisses i llegums, d’herbes aromàtiques, medicinals i per a condimentar. Dedica un capítol als cultius per a usos no alimentaris i un altre al bestiar i acaba amb la presentació dels entrevistats. En resum, un interessant compendi de l’agricultura de la nostra terra, escrit des del respecte i el reconeixement a la nostra pagesia.
Aquesta entrada fou escrita el Dissabte, 23 Abril, 2011 i arxivada a Articles, publicacions. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
El Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà i el Museu de la Vida Rural organitzen un cicle de cinema de temàtica ambiental, que abordarà temes i situacions com els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat i el paisatge, amb l’objectiu de sensibilitzar, educar i informar a la ciutadania sobre l’estat del planeta i els reptes de futur que s’han de plantejar per garantir-ne (i garantir-nos) la supervivència. El llenguatge audiovisual i cinematogràfic, per la seva immediatesa, permet que l’aproximació a l’estat de la qüestió sigui fàcil, ràpida, amena i, en algunes ocasions, fins i tot bella.
El cicle constarà de tres passis, el primer dels quals serà aquest divendres 15 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre al Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà. El documental que l’iniciarà serà Home de Yann Arthus-Bertrand, que reflexiona, amb espectaculars vistes aèries del món, sobre la diversitat de la Terra i la influència que l’acció de l’home ha tingut sobre la natura. Després del passi tindrà lloc un col·loqui entre els assistents.
L’autor Yann Arthus-Bertrand (París, 1946) és un reputat fotògraf francès. El medi ambient, els animals i la fotografia aèria han estat els tres grans eixos sobre els que gira la seva carrera. En donen testimoni, entre d’altres treballs, el documental que s’emetrà, les nombroses fotografies publicades a National Geographic o el projecte Alive, de marcat signe ecologista. És posseïdor de la Legió d’Honor de la República Francesa.
Aquesta entrada fou escrita el Dimarts, 12 Abril, 2011 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Fa uns mesos us destacàvem un manuscrit escrit per Jacint Verdaguer fa 110 anys, un document en paper manufacturat que es conserva a l’arxiu del Museu de la Vida Rural. Però, ¿què us semblaria si us digués que en el mateix moment en què Verdaguer signava aquell document una bombeta incandescent era encesa a Livermore-Pleaseanton (Califòrnia) i que, 110 anys després, continua encesa?
Aquesta bombeta, que il·lumina (tot i que només ho fa amb 4 watts) el parc de bombers de Livermore, s’ha convertit en una de les joies turístiques d’aquest petit poble de Califòrnia. És símbol del servei permanent dels bombers i fins i tot té pàgina web amb webcam inclosa perquè des de qualsevol punt del món es pugui veure que, efectivament, continua encesa www.centennialbulb.org. Va ser construïda l’any 1901 per l’empresa Shelby Electric, i el seu filament està aïllat al buit, sense gasos nobles com es fa actualment, té la peculiaritat que és la bombeta perfecta, no es fon, o no s’ha fos durant els últims 110 anys, dels quals només ha deixat de funcionar 22 minuts durant un trasllat. La seva vida s’ha allargat fins a més del milió d’hores de funcionament.
Quan es va encendre no hi havia camions al parc de bombers sinó carros amb bombes d’aigua manuals i la seva irrupció a la central de bombers va ser una revolució. Ningú es podia imaginar que 110 anys després conviuria amb els sistemes GPS dels camions i tampoc ningú arribaria imaginar que un dels primers exemplars de la seva espècie (les bombetes incandescents) sobreviuria a totes les seves successores que avui en dia es troben en greu perill d’extinció, superades per les opcions de baix consum i els LEDs.
La bombeta de Livermore-Plaseanton és com la fotografia de Daguerre, una clara mostra d’alta qualitat però amb baixíssim volum de negoci.
Allò que tants cops hem sentit de “ja no es fan les coses com abans” no és fruit ni de la pressa de la nostra societat, ni de la reducció de costos, sinó d’una estratègia estudiada per empreses que, començant per elements quotidians com unes mitges o una bombeta, s’ha extrapolat a la majoria de béns que adquirim. I contents i enganyats anem omplint de coses noves les deixalleries del planeta amb l’enèssim desafiament al sentit comú.
_______________________________
El proper divendres 8 d’abril es projectarà al MVR l’aclamat documental “Comprar, llençar, comprar” de Cosima Dannoritzer que presenta, amb un gran nivell de documentació, la maquinació empresarial més o menys encoberta de l’obsolescència programada, o el que és el mateix, com els productes que comprem tenen una vida programada o estan fets per deixar de funcionar en un moment determinat prèviament.
Aquesta entrada fou escrita el Dimecres, 6 Abril, 2011 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Coneixeu la història de l’obsolescència programada? Aquest documental revelarà com aquesta maquinació determina les nostres vides des dels anys 20 quan els fabricants van començar a escurçar la vida dels productes per incrementar les vendes.
Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada?
El cicle constarà de tres passis, el primer dels quals serà aquest divendres 15 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre al Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà. El documental que l’iniciarà serà 
