Diumenge 30 Maig 2010 13:01
Escrit per Albert Carreras Ballart
El MVR va obrir, coincidint amb la inauguració de les noves instal·lacions del Museu, un perfil a la xarxa social i fotogràfica flickr. Aquesta xarxa, que cada dia acumula centenars de milers de pujades i que ofereix un total d’imatges que ronda (atenció) els quatre mil milions de fotografies, és una de les més esteses a Internet.
El MVR va inciar a compartir la seva història ‘foto a foto’ a partir d’octubre de 2009 i ha penjat aquest cap de setmana la seva fotografia número 200 a flickr. Dins el maremàgnum de flickr és una quantitat molt poc rellevant, però per nosaltres molt important ja que pengem només una selecció de les fotografies que genera el Museu cada dia. El nostre perfil suma a dia d’avui 2.021 visites. Les fotos classificades en diferents àlbums com “Activitats“, “El museu des de dins“, “Amics del Museu” o “Visites Oficials” mostren l’activitat constant del MVR. A més, la gran majoria estan disponibles sota una llicència Creative Commons que fa que es puguin utilitzar per terceres persones sense estar sotmeses al restrictiu Copyright.
En Salvador Balcells, autor del llibre El vi fa sang, presentat al MVR el dissabte 29 de maig de 2010, és el protagonista de la nostra foto 200 a flickr. Esperem que la segueixin moltes més per anar mostrant-vos el nostre dia a dia, foto a foto.
Aquesta entrada fou escrita el Diumenge, 30 Maig, 2010 i arxivada a Noticies. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha presidit avui l’acte de col•locació de la primera pedra de la Casa de l’Agricultura, que s’ubicarà al carrer Ulldecona de Barcelona, al nou barri Pla de Marina. Joan Caball ha assistit a l’acte com a president de la Fundació Privada de la Pagesia de Catalunya, organisme que gestiona la construcció d’aquest edifici d’oficines, que es vol convertir en la casa comuna de la pagesia catalana. Per aquest motiu, l’acte ha comptat també amb la participació de Josep Capdevila (JARC), Albert Castelló (coordinador ASAJA Catalunya i vocal de la Fundació Privada de la Pagesia de Catalunya), Montse Gil de Bernabé (Ajuntament de Barcelona i vocal de la Fundació Privada de la Pagesia de Catalunya) i Josep Pere Colat (president de la FCAC). Durant l’acte simbòlic de col·locació de la primera pedra, Llena i Caball han introduït en el cilindre que contindrà la primera pedra les portades dels diaris del dia, monedes de curs legal, un pergamí amb les seves signatures i també llavors de blat, alfals i ordi. Seguiment, cadascun dels representants de les organitzacions professionals agràries han anat agafant la pala per procedir a tapar la primera pedra amb la sorra de l’obra.
Durant els discursos, el conseller Joaquim Llena ha destacat que “en els temps de corren, es posen poques primeres pedres i aquesta d’avui té una significació especial”. El conjunt de les organitzacions agràries van decidir anys enrere destinar els diners resultats de l’extinció de les cambres agràries locals a aquest equipament, i així disposar d’un espai “que quedi pel país, per les organitzacions i pel demà”. A part d’aquesta aportació del sector, el conseller ha agraït a l’Ajuntament de Barcelona la cessió dels terrenys i ha destacat que el departament contribueix en el finançament de l’obra, aportant poc més del 40% de la inversió. Es preveu la finalització de les obres en el termini de 18 mesos.
Aquesta entrada fou escrita el Divendres, 28 Maig, 2010 i arxivada a Noticies. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dijous 27 Maig 2010 11:22
Escrit per Albert Carreras Ballart
L’exposició Vida (inochi) de Wataru i Carles Duarte que es pot veure a la tercera planta del MVR des del passat dia 14 i que finalitzava el 30 de maig ha estat prorrogada fins el dia 30 de juny. L’intercanvi cultural entre el talent de Wataru i el de Carles Duarte ha donat peu a aquesta reflexió sobre el pas del temps en què l’obra dels dos artistes conversa en reposada harmonia. Dotze obres del creador nipó són acompanyades de dotze poemes de Carles Duarte, dotze peces conjuntes, dedicades cadascuna d’elles a un mes de l’any, que queden plasmades en un calendari perpetu, útil per a tota la vida.
L’ús dels metalls per la humanitat es remunta a molts mil·lennis d’antiguitat. Precisament un dels grans avenços de la humanitat és assolir la tecnologia necessària per fondre metalls a altes temperatures i crear figures i objectes molt més resistents al temps i al treball. Des del coure, als aliatges, fins al ferro, les tècniques s’han sofisticat passant de pares a fills, de mestres a aprenents, d’artesans a gremis. Potser ara l’acer i la indústria han aparcat una activitat que va tan associada a la superació d’obstacles, però la història del ferro i la forja marcà la diferència entre sobreviure i evolucionar. Els inicis els hem d’ubicar en el forjador com a ofici capaç de treballar el ferro. Amb els coneixements del foc, el carbó i les manxes era capaç d’arribar a temperatures insòlites avui dia amb recursos tan limitats. Tan si fonia el metall com si només l’escalfava, la forja aconseguia donar-li la plasticitat per a crear el que es proposava.
Les dificultats de treballar el ferro van portar a l’especialització de l’ofici diversificant tècniques i oferta. El ferrer fou el primer treballador del ferro, compartint feina amb el forjador amb l’enclusa i el martell que dóna forma al ferro i el converteix en l’estri desitjat. Del treball més contundent amb el ferro que feien forjadors i ferrers es passà a tècniques més depurades i precises del ferro. Dels cops de martells perfectes, i de les tenalles que recargolaven el ferro, es passa als manyàs i serrallers. Ambdós oficis artesanals creaven amb destresa objectes metàl·lics més delicats, i d’aquí venen els seus noms: manya de traça i serradura de forrellat.
Panys, claus, baldes i frontisses que feia el manyà; i soldadures, llimes, punxons i talls sobre el ferro que feia el serraller, esdevingueren els elements fonamentals de les societats, com la catalana, que posseïen productes fets d’aquell material tan dur i útil des dels seus orígens.
L’Espluga de Francolí ha estat des de sempre la seu de Cal Biel, un gran nissaga de forjadors i ferrers que encara avui continua treballant artesanalment; per ser considerats exponents de l’excel·lència en el treball del ferro us emplacem a una propera entrada al blog sobre el seu art, de moment us deixem amb una fotografia de la ferreria de Cal Biel (fundada al segle XVIII).
Aquesta entrada fou escrita el Dijous, 27 Maig, 2010 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dimarts 25 Maig 2010 16:31
Escrit per Albert Carreras Ballart
El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, en col·laboració amb la Fundació Món Rural, projectarà el proper divendres, 28 de maig a les set de la tarda, el documental audiovisualNo diguis blat…La memòria del món rural. La presentació anirà a càrrec dels seus autors: Eduard Trepat i Anna Vilaseca. La Fundació del Món Ruralva néixer com a eina de suport organitzatiu i administratiu per la celebració del 1r Congrés del Món Rural (2005-2006), promogut pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. D’aleshores ençà la Fundació treballa per promoure i divulgar actuacions adreçades a trobar models de desenvolupament que entenguin la ruralitat com un espai amb activitat econòmica dinàmica i diversificada, actuacions que impulsin infraestructures i serveis suficients i de qualitat que preservin el territori i puguin derivar en millores en les condicions de vida de les persones que treballen i viuen en el món rural.
No diguis blat… La memòria del món rural és un projecte de recuperació de la memòria històrica i col·lectiva dels habitants del món rural, un projecte que ha comptat amb l’assessorament del Departament d’Història de la Universitat de Lleida.
La FMR va tirar endavant aquest projecte amb dues publicacions: l’audiovisual i un llibre que recullen els esdeveniments i fets històrics que han marcat l’evolució dels moviments agraris i les seves repercussions socials del segle XX i ho ha fet de la mà de pagesos i pageses que han parlat de les seves experiències i records.
En paraules dels autors, Eduard Trepat i Anna Vilaseca, “El repte del projecte No diguis Blat… és ruralitzar la perspectiva històrica a través dels seus protagonistes directes, sense obviar les seves peculiaritats territorials, polítiques, econòmiques i socials, per a obtenir un document de síntesi i recopilació que permeti mantenir i divulgar coneixements socials i culturals que d’una altra manera estan destinats a desaparèixer.”
Paral·lelament a l’edició d’aquest documental es va publicar un llibre sota el mateix títol amb la mateixa escència de recuperació hitòrica. Tot i que actualment es troba esgotat us l’enllacem en format digital a continuació.
