Diumenge 13 Febrer 2011 13:26
Escrit per MVR
L’Ignasi Moreras, guanyador del Concurs MVR que el Museu va celebrar a través de les nostres xarxes socials, va recollir el primer premi, un cap de setmana a l’Espluga de Francolí amb allotjament als apartaments rurals Ca la Pauleta i la visita al Museu de la Vida Rural. Després de sis mesos fent el #concursMVR, volem donar les gràcies a tots els participants. Des del Museu valorem positivament l’experiència viscuda. El nivell dels participants va ser molt elevat, cosa que ens va sorprendre molt gratament.
Per a nosaltres el concurs, a més d’una feina setmanal, ha reforçat el vincle que adquirim amb vosaltres, incrementat el feedback entre les dues parts, i ha significat un pas més en la nostra aventura dins les xarxes socials. Consolida, dia a dia, la nostra aposta per comunicar-nos mitjançant la xarxa i fa que ja ens plantegem noves iniciatives d’intereactivitat amb vosaltres.
De moment guardarem un bon record del concurs. Qui sap si més endavant ens animem a repetir-lo amb algun nou format…
Aquesta entrada fou escrita el Diumenge, 13 Febrer, 2011 i arxivada a Activitats. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dijous 3 Febrer 2011 15:13
Escrit per Jordi Puig Coll
Ahir, 2 de febrer, se celebrava la Candelera (sobretot a Valls que són Decennals). És just el dia que marca el punt mig de l’hivern i tradicionalment se l’ha pres per interpretar la duresa de la segona meitat d’aquesta estació.
Tot i que la dita tradicional diu:
Si la Candelera plora,
l’hivern és fora.
Si la Candelera riu,
el fred és viu.
la interpretació que en fan unes persones i altres és ben diferent. Unes associen al plorar i el riure al dia que fa el 2 de febrer. Si és assolellat els partidaris d’aquesta interpretació creuen que l’hivern encara s’allargarà i que la seva cruesa augmentarà. Per contra, els anys que plou (d’aquí el plor), assenyalen que el temps anirà millorant i la bonança primaveral arribarà abans.
Una altra interpretació assimila el plor i el riure a la lluna. La Candelera plora quan és lluna nova, cosa que s’interpreta com una senyal que l’hivern no s’allargarà. La Candelera riu, en canvi, per lluna plena. Aquesta dita té certa concomitància amb una altra típica del Pirineu, que diu “Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera” i que explica que la nit de la Candelera els ossos treuen el cap fora del cau on estan hivernant i miren la lluna. Si la veuen plena es tornen a ajaçar. Si la veuen nova surten de la seva letargia i, sabent que aviat arribarà la primavera, reprenen l’activitat.
Doncs bé, aquest any s’han donat tots dos fenòmens. El dia va ser assolellat a tot el país i la lluna era nova.
A més, per acabar-ho d’arrodonir, el Calendari dels Pagesos anunciava vent i pluja.
La saviesa popular és immensa però, en casos com aquest, a què hem de fer cas? Quina interpretació hem de creure?
Aquesta entrada fou escrita el Dijous, 3 Febrer, 2011 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dimecres 2 Febrer 2011 10:30
Escrit per Jordi Puig Coll
El millor mètode per trobar coses, topar de cop amb petits tresors, és no buscar-los. Fa un temps vam gaudir d’una d’aquestes felices casulitats. Vam trobar a l’arxiu del Museu un text manuscrit de mossèn Cinto Verdaguer, datat el 2 de febrer de 1901. Vam demanar a en Joan Santanach, coordinador de Barcino i expert en la matèria, que ens contextualitzés el text i ens n’expliques quatre coses. Avui que fa just cent deu anys que Jacint Verdaguer va escriure el poema us passem l’escrit d’en Joan Santanach i una imatge del manuscrit.
“Durant els darrers quatre anys de la seva vida, després del difícil període apartat de les seves responsabilitats com a sacerdot, Jacint Verdaguer va ser adscrit a l’església de Betlem, a la Rambla barcelonina, just davant per davant del Palau Moja. Van ser uns anys en què va retrobar una certa serenitat, ja sense polèmiques. I ho va aprofitar per escriure. No és gens sorprenent, doncs, que quan en tenia l’ocasió conjugués totes dues activitats, la poètica i la sacerdotal. Així, el 2 de febrer de 1901, ara fa cent deu anys, després de batejar a Betlem la nena Rosa Arumí, filla d’una família de Vilassar de Mar amb la qual tenia amistat des de feia temps, li va dedicar una dècima en què ressonen alguns dels epítets tradicionalment adreçats a la Mare de Déu:
Rosa en poncella,
rosa o rosella,
floreix per Déu,
com la de Lima
la que l’estima
serà una rosa
bella,
serà una hermosa
estrella
de l’amor seu.
Aquesta entrada fou escrita el Dimecres, 2 Febrer, 2011 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dilluns 31 Gener 2011 16:49
Escrit per Albert Carreras Ballart
No fa falta ser crític gastronòmic per cantar les mil virtuts de la formatgeria Sant Gil d’Albió (Albió, Llorac, Conca de Barberà). A cop d’artesania i d’allò que se’n diu “feina ben feta” elaboren, amb la màxima cura (bon terme pel món del formatge) unes petites joies.
Fa un parell de caps de setmana, durant la 446a fira de Sant Vicenç de l’Espluga, vaig poder tornar a adquirir una peça de l’esmentada delicadesa. Un semi-curat Sant Gil d’Albió, de la varietat Garrotxa, d’artesania familiar de la vall del riu Corb, regulada, controlada, gairebé d’edició limitada. Un formatge madurat, elaborat a partir de llet de cabra. Té un aspecte agradable, dels que en diríem formatges petits, deuria fer vora el quilo, amb una crosta llisa d’un color beix. Al tast, suau i cremós i dels que duren (per qüestions del consumidor) pocs dies a la nevera.
La producció de la formatgeria Sant Gil d’Albió és de 40.000 quilos a l’any i tot i que pot semblar molt, és una producció petita, molt controlada, on hi prima la qualitat que s’aprecia especialment a Estats Units, Anglaterra, Alemanya i Dinamarca on se n’hi va el 25% de la producció. La resta per nosaltres! I mentre s’assaboreix l’exquisida menja, un somriu sabent que ben a la vora de casa hi ha un dels millors formatges del món, així ho recull l’aval de les dues medalles de plata concedides als formatges Sant Gil d’Albió el passat desembre als World Cheese Awards de Birmingham.
Aquesta entrada fou escrita el Dilluns, 31 Gener, 2011 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dimecres 19 Gener 2011 13:50
Escrit per Jordi Puig Coll
Amb motiu de la inauguració aquest divendres de l’exposició sobre els 150 anys del Calendari dels Pagesos, us deixem una petita nota sobre l’edició de 1940, una edició ben curiosa.
Just acabada la Guerra Civil l’escassetat dels productes de primera necessitat era crítica. Tant que es van haver de fer les famoses cartilles de racionament. Davant la manca de paper, Josep Llorens, editor del Calendari dels Pagesos, decidí publicar-ne l’edició de 1940 reaprofitant els cupons de racionament de l’Ajuntament de Barcelona. En la segona pàgina es publicà, en castellà, una disculpa i una explicació d’aquest fet. Dicsculpa que acabava amb un patriòtic “¡VIVA FRANCO! ¡ARRIBA ESPAÑA!”, seguit d’un calendari de les festivitats del “Movimiento Nacional”. Després, tota la publiacació seguia en català. En adonar-se d’aquest fet les autoritats van demanar explicacions a Llorens que va argüir que els pagesos catalans no entenien el castellà i que no se’ls podia parlar de guisantes perquè només sabien el que eren els pèsols. Tot i la contundència de l’argument, les autoritats no es van empassar la treta i l’edició de 1940 fou la darrera en publicar-se en català fins l’any 1976.
La realitat, com sempre, no és tan romàntica. En aquells temps la composició tipogràfica d’una publicació d’aquest tipus es feia manualment i era una feina molt lenta que s’havia d‘iniciar mesos abans d’entrar a impremta.
Aquesta entrada fou escrita el Dimecres, 19 Gener, 2011 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
