Nit Viva de Fonollosa

Dimecres 4 Gener 2012 16:37
Escrit per Carme Marti Canti

NIT VIVA
ESPECTACLE NADALENC
5, 6 i 7 de gener
Fonollosa

Els veïns i veïnes de Fonollosa (Bages) organitzen Nit Viva, un Espectacle Itinerant Nadalenc que convida tots els visitants a recórrer el poble. L’originalitat de la proposta rau en anar més enllà dels pessebre vivent. A més dels quadres nadalencs presenten escenes de la vida quotidiana de pagès de fa un segle.

nit viva 7

Naixement a l'establia

Les representacions es poden veure en cases antigues del poble, el marc idoni per recuperar els orígens rurals, una manera de fer i de viure que forma part del passat. Escenificar aquests quadres durant aquestes dates permet, a més, recuperar també l’esperit nadalenc.
L’anunciació a Maria, buscant posada i el portal de Betlem són els principals quadres nadalencs. Pel que fa a les escenes quotidianes rurals, el ventall és molt ampli. Des de dependències de la casa: la cuina, el galliner i la comuna; a diversos indrets del poble: la font, l’escola, la lleteria i ca la modista.

nit viva

La formatgera

La representació d’oficis és molt àmplia. Podem veure el forjador, el forner, el cisteller, el picapedrer, l’apicultor, l’esmolet, el músic, el pastor, el llenyataire, etc. Les escenes sobre el pagès aborden diverses feines: arrencant patates, piant raïm, desgranant blat de moro, collint olives, etc. Les dones les podem veure netejant la casa, filant, garbellant llenties, cosint, fent formatge…

Nit Viva completa la seva programació amb representacions de dansa tradicional, un mercat de productes alimentaris de la terra i, en acabar la visita, pa torrat amb cansalada per als visitants.

El dia 5 la representació és a dos quarts de set, els dies 6 i 7 a dos quarts de set i a les vuit. L’aforament és limitat. L’entrada és de 5 euros per persona, nens menors de quatre anys gratuït. Cal reservar les entrades al web o al telèfon 629 07 61 18

www.acrfonollosa.cat

El pessebre

Dimecres 21 Decembre 2011 18:34
Escrit per Jordi Puig Coll

El pessebre vivent de Corbera de Llobregat (el més antic de Catalunya), la fira de Santa Llúcia, les agrupacions pessebristes escampades per tot el territori, els centenars de cases que fan el seu propi homenatge al naixement del nen Jesús, les exposicions locals de pessebres i diorames… Milers de referències demostren el fort arrelament que té la tradició pessebrística a casa nostra, encara que, com admet Joan Amades en la seva obra El pessebre -autèntica Bíblia d’aquest fenòmen a Catalunya-, no sapiguem exactament des de quan: “El pessebre, com tot allò que de tan vell es perd en la fosca del temps, és gelós de deixar veure el seu origen”.

Naixement, de Carles Capdevila. Associació Pessebrista de Sabadell

Naixement, de Carles Capdevila. Agrupació Pessebrista de Sabadell

Siguem de missa diària o més descreguts, el pessebre ha superat l’esfera espiritual i religiosa i s’ha convertit a Catalunya en una tradició venerada per tots. Com es pot explicar, sinó, la creació d’una figura tan genuïnament catalana (i tan irreverent) com el caganer, si no es des del respecte i la interioritzció profunda d’aquesta tradició?

Naixement, de Josep Traité. Associació Pessebrista de la Garrotxa

Naixement, de Josep Traité. Agrupació Pessebrista d'Olot

D’altres dades que demostren el fort arrelament d’aquest art a Catalunya són les nissagues de pessebristes i figuraires (com els Carratalà, els Deulofeu, els Castells…) i la quantitat de museus i col·leccions que hi ha escampats pel territori. Entre elles, una petita mostra que recull representacions de tots els racons de la geografia catalana es pot veure durant tot l’any al Museu de la Vida Rural. Un total d’onze diorames, des de aproximacions molt personals com la de Josep Traité, a representacions d’episodis anteriors i posteriors al naixement del nen Jesús o fins i tot de rituals com fer cagar el tió, testimonien la fortalesa d’aquesta tradició a casa nostra.

El cagatió nadalenc, de Sergi Massó. Associació Pessebrista de Barcelona

El cagatió nadalenc, de Sergi Massó. Agrupació Pessebrista de Barcelona

Joan López Ensenyat, premi Joan Amades de Cultura Popular 2011

Divendres 16 Decembre 2011 09:31
Escrit per MVR

jamadesL’Associació Cultural Joan Amades atorga aquest premi que està destinat a prestigiar, reconèixer i fer públiques les trajectòries de persones i organitzacions que han destacat en l’estudi, la promoció i la dinamització de la cultura popular i tradicional catalana.

La trajectòria del premiat d’enguany destaca per haver estat l’impulsor i ànima d’edicions El Mèdol durant els vint-i-un anys d’existència d’aquesta editorial. Al llarg de tots aquests anys va publicar, en català, diferents generes i temàtiques, assaig, cuina, biografies, novel·la rosa, narrativa etc. Però El Mèdol amb Joan López al davant va caracteritzar-se per tenir una sensibilitat i compromís especial pels temes relacionats amb la Cultura Popular i Tradicional Catalana, fins al punt d’especialitzar-se en aquesta temàtica en exclusiva. Les diverses col·leccions i treballs publicats per l’editorial han configurat un catàleg de títols que el fan únic en el món editorial català.

L’entrega del guardó és farà el diumenge 22 de gener al municipi del Rourell a L’ Alt Camp on Joan López resideix.

“Cròniques rurals” al Palau Robert, Barcelona

Dimarts 13 Decembre 2011 12:42
Escrit per Jordi Puig Coll

Després de presentar-se a l’Espluga de Francolí, el llibre Cròniques rurals, segon volum de la col·lecció Museu Vida Rural de l’editorial Barcino, serà presentat a Barcelona el proper dimarts 20 de desembre a les sis de la tarda al Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107). A més dels tres autors del llibre, Carme Martí, Jordi Llavina i el fotògraf Albert Carreras, també prendran part de la presentació quatre dels protagonistes de les cròniques: el polític Ramon Tremosa, el periodista Lluís Foix, el pintor Perico Pastor i l’escriptor Joan Rendé; i el director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte.

Cròniques rurals presenta el testimoni de vint personalitats del país en la seva relació amb el camp i l’entorn rural: Neus Català, Carme Ruscalleda, Ponç Pons, Lluís Foix, Araceli Segarra, Armand Puig Tàrrech, Gay Mercader, Joan Rendé, Joan Margarit, Josep Bou, Roger Mas, Perico Pastor, Josep M. Esquirol, Cosima Dannoritzer, Joan Massagué, Sílvia Alcàntara, Roser Capdevila, Josep Piera, Francesc Colomer i Ramon Tremosa. De camps tan diversos com la medecina, la política, l’església, l’esport, la cuina, la filosofia, la pintura, la fotografia, el periodisme, la literatura, etc., això els permet parlar del món rural des d’òptiques molt diferenciades.

Cada entrevista ens porta, a més, a recórrer diversos punts de la nostra geografia. Perico Pastor ens parla de la Seu d’Urgell,  Carme Ruscalleda de Sant Pol de Mar, Roger Mas de Solsona, Joan Margarit de Forès, Josep M. Esquirol i Roser Capdevila de Sant Joan de Mediona, etc. Hi ha testimonis com els d’Araceli Segarra, Cosima Dannoritzer i Josep Bou que ens apropen a indrets molt més llunyans com són Bhutan, Alemanya i l’illa d’Sky.

La realitat rural que s’explica en cada entrevista és molt diversa, des de l’evocació de la infantesa a la narració de l’opció vital de l’actualitat. De totes maneres, la memòria hi té, sens dubte, un lloc Llegir més

Grau Garriga a Sarral

Dilluns 5 Decembre 2011 17:42
Escrit per MVR

Exposició homenatge a Grau Garriga
Escrit per Josep Bou www.josepbou.com

El municipi de Sarral homenatja l’artista Grau Garriga (mort el passat 29 d’agost) autor de la reixa de la porta d’entrada de l’ermita dels Sants Metges, amb una exposició. Per a mi, com a persona vinculada a la comarca de la Conca de Barberà ha estat un autèntic orgull poder participar-hi i que els responsables de l’homenatge em dipositessin tota la confiança per a poder realitzar la part fotogràfica de l’exposició Homenatge a Grau Garriga. Els originals fotogràfics els he realitzat amb la tècnica d’impressió directa sobre alumini, a sang i sense emmarcar per així donar molta més presència i protagonisme a l’obra de Grau Garriga.

B+Grau+Garriga+1-+591

A finals dels seixanta l’ermita dels Sants Metges estava en un estat precari, i es temia que s’esfondrés. Es va decidir encarregar a Josep Puig Torné, arquitecte fill de Sarral, l’estudi per a la seva restauració. En analitzar l’estat real de l’edifici, Josep Puig va proposar fer una ermita nova atès que l’edifici antic tenia escàs valor. A finals del 1967 s’iniciava l’obra, que si conservà part de l’absis amb la seva arcada gòtica primitiva, des d’on va arrencar la nova construcció. La singular estructura precisava d’una singular porxada i després de diverses opcions, es va decidir col·locar una reixa de ferro que deixés veure l’interior. L’arquitecte la va encarregar a Grau Garriga amb el qual havia treballat en altres construccions.

L’artista va projectar una reixa que té un doble significat. El collage mur-reixa de grans dimensions es va anar construint amb els ferros que aportaven els veïns de Sarral, amb les eines que aquests treballaven. Poques vegades una obra artística ha tingut un sentit social tan profund, amb un doble impuls, el del geni Grau Garriga, juntament amb la dels habitants de tot el poble (encara que aquest sigui petit). D’aquest treball, corporatiu i col·lectiu, va sorgir una obra tan sols comparable, en l’art català, a alguna de la reixes d’Antoni Gaudí.

L’exposició s’inaugura el proper dimarts 6 de desembre a les 19 h al Casal Municipal de Sarral.

Galeria
Cliqueu la imatge per ampliar-la