Divendres 15 Octubre 2010 09:19
Escrit per Albert Carreras Ballart
La crònica de Bernat Desclot és una de les quatre grans cròniques de la literatura catalana medieval. El principal protagonista de l’obra és el rei Pere el Gran, model de cavallers, la figura del qual ha estat darrerament d’actualitat amb motiu de l’obertura de la seva tomba al monestir de Santes Creus. En el Llibre del rei En Pere Desclot narra la seva versió, sens dubte molt pròxima al rei, dels fets que es desenvoluparen arran de les Vespres sicilianes. La revolta contra els invasors francesos, i el subsegüent oferiment de la corona de l’illa a Pere, casat amb Constança de Sicília, va generar un greu conflicte amb els Anjou i els seus poderosos aliats: la monarquia francesa i el papat. Desclot recrea amb un notable sentit literari alguns dels esdeveniments que es van produir durant les hostilitats, com ara el conegut desafiament de Bordeus, la invasió de Catalunya pel poderós exèrcit francès, l’heroica defensa de Girona, diversos enfrontaments navals en què sobresurt la figura de l’almirall Roger de Llúria o la desfeta francesa al coll de Panissars. L’edició es presenta amb ortografia normativa i amb notes explicatives que ajuden a contextualitzar històricament els esdeveniments que s’hi narren i a aclarir passatges dubtosos.
Barcino presentarà el Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot el divendres 15 d’octubre al MVR. El filòleg i curador de l’obra, Stefano M.Cingolani, serà l’encarregat de parlar d’aquesta nova edició, publicada dins la col·lecció Biblioteca Barcino.
Aquesta entrada fou escrita el Divendres, 15 Octubre, 2010 i arxivada a Activitats, publicacions. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dimecres 13 Octubre 2010 17:38
Escrit per Albert Carreras Ballart
En Rafael Bosch Llobet ens va preguntar la setmana passada a través de facebook per les parts d’una premsa de raïm.
Sobre les premses de raïm cal remarcar la gran variabilitat de sistemes i nomenclatures que hi ha, sent la de gàbia i la de corda dues de les més habituals durant els segles XVIII i XIX. També es solien veure les grans premses de lliura o de biga que, segons s’ha documentat, en alguns casos eren utilitzades com a premses tant de raïm com d’olives. A finals del XIX i inicis de segle XX les premses de gàbia es transformaren aplicant-hi un xassís cilíndric desmuntable. Per altra banda, la femella que permetia la premsada es convertí en un sistema de palanca que a la vegada canvià el moviment de la premsa, de l’estrictament circular a un moviment de vaivé amb palanques intercanviables (una de més curta pels primers moviments i una de més llarga pels moviments finals). Restaren en funcionament fins a la introducció de premses amb motors mecànics.
En la primera imatge podeu veure una de les premses del fons del MVR, es tracta d’una premsa de gàbia del segle XVIII. Està feta gairebé en la seva totalitat de fusta (només té uns petits anclatges de ferro -pius- que sostenen la gàbia per a que no es desmuntés a mig premsar, i la cassola o pica que és de pedra). Com a característica interessant d’aquesta premsa cal esmentar que havia d’estar ancorada al paviment, amb un travesser enfonsat que evitava que durant la força de pressió la premsa s’enlairés sense fer la seva feina. Per a procedir a premsar la brisa s’havia d’obrir la gàbia, per a fer-ho es desmuntaven els travessers que la sostenen; s’omplia i es tornava a muntar. Fent palanca amb la barra es feia baixar la femella que premia el barret capa a baix. El fet de que els dos braços es trobéssin en el recorregut de la barra feia que aquesta s’hagués d’anar treient cada mitja volta.
En la segona imatge, extreta del llibre Etnografia de Reus i la seva comarca de Ramon Violant i Simorra, hi veiem una premsa de soga o de cordes, procedent segons remarca la imatge de Vimbodí. En aquest cas hi ha dos cargols i dues femelles, i una sola barra que s’adapta a les femelles per a premsar. El banc i el barret s’encarregaven de repartir la pressió i, finalment, la soga una corda molt gruixuda d’espart, que es plegava en un torterol contenia la brisa, amuntegada damunt la cassola. El líquid es recollia en un cossiol de fusta.
Aquesta entrada fou escrita el Dimecres, 13 Octubre, 2010 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dimecres 13 Octubre 2010 11:23
Escrit per MVR
El divendres 15 d’octubre, a les 19.30 h, es presenta al Museu la plataforma Amics d’Els Clàssics, que ha creat l’Editorial Barcino, segell de la Fundació Lluís Carulla, per tal de difondre els clàssics literaris catalans, promoure’n la seva lectura i acostar-los als joves. La presentació consistirà en una lectura de fragments escollits. Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, i Joan Santanach, coordinador de l’Editorial Barcino, presentaran la plataforma. Els encarregats de la lectura seran Josep Vallverdú, Jaume Ferrer, Maria de la Serra Balanyà, Xavier Lozano i Jordi Carulla-Ruiz.
Amb aquesta iniciativa, Barcino vol encomanar la passió pels clàssics a tots els públics. Aquells que s’adhereixin al grup –l’adhesió és gratuïta– coneixeran els autors, títols i edicions més universals de la literatura catalana, rebran regularment notícies de les novetats d’obres clàssiques publicades per Barcino i seran informats de les xerrades, presentacions, lectures i taules rodones al voltant del món dels clàssics. No només tindran promocions i descomptes en la compra de llibres o material relacionat, sinó que podran accedir a continguts específics relatius a la literatura i al món medievals: articles i notícies sobre troballes, avançaments editorials, noves interpretacions, punts de vista complementaris, pdfs d’obres antigues i descatalogades…
Els Amics d’Els Clàssics pretén ser un mitjà per establir i mantenir un vincle dels lectors amb la literatura catalana antiga. Vol convidar a reflexionar, compartir i gaudir amb la lectura d’Ausiàs March, Ramon Llull, Tirant lo Blanc, Bernat Metge, Curial e Güelfa, Jordi de Sant Jordi, Ramon Muntaner, Anselm Turmeda i Bernat Desclot, per citar alguns dels noms cabdals de la literatura medieval catalana. Els primers que s’inscriguin rebran com a obsequi una samarreta dels Amics d’Els Clàssics, amb diferents models a escollir entre Ausiàs March, Ramon Llull i Curial e Güelfa.
Llegir més
Aquesta entrada fou escrita el Dimecres, 13 Octubre, 2010 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dilluns 11 Octubre 2010 15:44
Escrit per Albert Carreras Ballart
Coincidint amb el primer aniversari de la reobertura del Museu de la Vida Rural presentem el tercer número de El Perxe, el butlletí digital del MVR. La portada, l’hem dedicat a l’artesà Ramon Martí “Biel”, per un costat, i a la fotògrafa Ivana Larrosa, autora de la foto que presenta El Perxe, i que va exposar al museu el seu últim treball dedicat als artesans Biel i Vendrell de l’Espluga de Francolí.
En l’interior hi trobareu una entrevista amb el mateix Ramon Martí, que amb 94 anys és el màxim representant de la nissaga de forjadors de Cal Biel. En aquest número també hi trobareu l’interessant article “Mules cap a l’Índia!” de Jordi Creus, director de la revista Sàpiens i una nota d’opinió sobre el MVR realitzada per Muriel Casals, directora d’Òmnium Cultural, a més de les habituals seccions de la revista. Us animem a llegir-lo sigui on-line, a través del nostre perfil a issuu, o subscrivint-vos de forma gratuïta per a rebre’l automàticament al vostre correu electrònic. Per a fer-ho només cal que ens envieu un missatge a info@museuvidarural.cat.
Esperem que us agradi
Aquesta entrada fou escrita el Dilluns, 11 Octubre, 2010 i arxivada a el perxe. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dilluns 11 Octubre 2010 11:18
Escrit per Albert Carreras Ballart
L
’arquitectura rural es basa en construccions senzilles, pensades només com a suport a la feina del camp i en què la pedra és el material bàsic empleat. Són edificacions realitzades dins d’un món agrari amb una economia de subsistència, un món rural avui ja desaparegut. La Conca de Barberà és molt rica en aquest tipus d’arquitectura. Hi trobarem construccions variades i disperses, amb diferents tipologies que depenen de l’ús i aprofitament a què estaven destinades. Tot aquest ampli ventall proporciona una rica mostra de construccions etnològiques dignes de ser destacades i catalogades com a patrimoni cultural. És un patrimoni fins ara poc conegut i, per tant, poc valorat que fa ja moltes dècades que està en desús i que pateix agressions constants. Tot aquest ric patrimoni arquitectònic és en procés de desaparició, ja que no té ni la utilitat ni l’ús pel qual fou construït. Si actualment afirmem que el treball al camp o el treball de pagès es troba en fase d’abandonament, les construccions rurals ja fa molts anys que passaren per aquesta fase. De marges de pedra seca, ja fa molts anys que ningú no en fa, i hem de retrocedir molt més temps per recordar la construcció de les últimes barraques de pedra seca.
Ara Cossetània Edicions publica un extens treball de Manel Martínez que ha estudiat l’arquitectura rural de la comarca, desglossant la tipologia constructiva de la ruralia, des dels marges de pedra seca a les construccions pròpies de la pagesia, barraques, aixoplugs, cisternes, pous, mines, sèquies, basses, forns i ponts, entre d’altres. El llibre serà presentat al Museu Comarcal de la Conca de Barberà de Montblanc el proper 23 d’octubre.
Trobareu més informació al web de l’autor:
http://webfacil.tinet.org/manelmar
Cossetània us ofereix un tast del llibre.
Aquesta entrada fou escrita el Dilluns, 11 Octubre, 2010 i arxivada a publicacions. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
