És la primera entrada que fem al blog en referència a les obres d’ampliació del Museu de la Vida Rural, us n’anirem informat perquè per nosaltres és una gran il·lusió el fet de poder disposar ben aviat d’uns nous equipaments que, en forma d’edifici annex, ampliaran per un costat part de l’exposició permanent del MVR i, per un altre, ens dotaran d’unes sales específiques pel treball amb vosaltres, ens referim aquí a una sala polivalent per a fer-hi tota mena d’activitats, des d’exposicions, a tallers, trobades, conferències o activitats compartides amb els usuaris del museu.
Les obres de construcció del nou edifici del Museu de la Vida Rural avancen a bon ritme i aquesta setmana s’ha entrat en la darrera fase de fonamentació. La ubicació del nou edifici en un lloc de difícil accés per a les màquines de gran tonatge, l’antic Hort del Gustos, ha obligat a la col·locació d’una gran grua torre. El seu operador, Jesús Guijarro, en confirma les dimensions, una fletxa de 50 metres, una capacitat de càrrega en punta de 1.600 quilos i una alçada de 45 metres, que permeten el trasllat dels materials des de la plaça d’en Canós al solar on creixerà la nova construcció. Per a la seva col·locació va ser necessària una grua mòbil amb un braç retràctil d’uns 50 metres que va traslladar la grua torre, peça a peça, des de la carretera de Montblanc fins a l’Hort del Gustos, per sobre del Museu de la Vida Rural. A més de la grua d’obra la grua mòbil va fer baixar fins al solar una excavadora que s’ha encarregat, aquestes primeres setmanes, de fer els forats per a la fonamentació.
El nou edifici, obra de Dani Freixes, de Varis Arquitectes, que ja va ser l’encarregat de la darrera ampliació del Museu, tindrà dues plantes i una superfície propera als 800 metres quadrats. La planta baixa es destinarà, en la seva major part, a zona d’exposició de peces de gran volum, majoritàriament els carros que ara són a la Sala de Reserva i altra maquinària agrícola de grans dimensions. Hi haurà també, en aquesta planta, una nova zona d’arxiu. El pis superior serà una àrea pedagògica, amb dos aules per a la pràctica de tallers, cursos, exposicions temporals, projeccions i demés actes. A més, tindrà una petita zona de repòs per als visitants. L’edifici annex estarà connectat físicament tant amb l’edifici nou del Museu com amb l’antic.
Aquesta entrada fou escrita el Divendres, 2 Decembre, 2011 i arxivada a Noticies. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
El passat divendres 25 de novembre, s’estrenaren les dues últimes produccions del Museu, els audiovisuals La força de la mà de l’home i Absències de Ruth Somalo i Ivana Larrosa.
Absències i La força de la mà de l’home són dos curtmetratges que reflexionen sobre el pas del temps, la relació de l’home amb la vida i la mort, la importància de l’entorn natural, el lligam a la terra… Exactament sobre tot allò de què parla, d’una manera o altra, el Museu mateix. Curtmetratge un, La força de la mà de l’home, micrometratge l’altre, Absències, condensen en ben poc temps els valors que transmet el Museu
Les dues peces han estat realitzades per la cineasta Ruth Somalo i la fotògrafa Ivana Larrosa. El músic Ferran Martínez n’ha creat la partitura i l’escriptor Jordi Llavina ha proposat el recull de fragments poètics que hi ressonen gràcies a la veu de Joan Margarit. La selecció es composa de versos dels següents poemes: La noche de San Juan de Jorge Luis Borges, Dies al camp de Joan Vinyoli, Capvespre i Crepuscle precisament de Margarit i Memory of my father de Patrick Kavanagh.
La força de la mà de l’home
Absències
Els autors
Ruth Somalo és fundadora de Horns and Tails Productions, una productora audiovisual arrelada a Nova York. Ha dirigit diversos documentals i curtmetratges, ha fet anuncis per a la televisió i va treballar com a corresponsal per a TVE i Canal+ a Londres. És autora del documental 200Km (com a membre del col·lectiu Discusión 14), que narrava el cas dels treballadors de l’empresa Sintel i que va rebre múltiples guardons com el de Millor Guió al Golden Gate Fiction and Documentary Festival de San Francisco. També va dirigir Till you’re told to stop sobre el cantant James Blunt.
Ivana Larrosa, originària de Logroño, és fotògrafa i ha col·laborat amb el Museu en altres projectes com la seva exposició Seny, que va inaugurar el setembre de 2010 i que versava sobre dues sagues d’artesans espluguins. Tot i que atresora una extensa formació en el camp audiovisual i en la fotografia en particular, el seu amor per la càmera és vocacional. En la seva obra, la manera d’aproximar-se a les persones no és abordant-les directament sinó familiaritzant-se primer amb els objectes que utilitzen, teixint una trama entre l’eina, la memòria que hi ha quedat gravada i la persona que hi ha deixat la seva empremta.
Ferran Martínez ha musicat, entre d’altres, espectacles de Comediants, de Pep Bou i de la Companyia l’Estaquirot. Ha composat per a cantants com Jaume Arnella i Josep Tero, per qui va fer la música de la cançó “Lladre d’amor”. L’any 1989 va ser un dels fundadors del festival “Tradicionàrius”.
S’inaugura al Col·legi Major Ramon Llull (antiga Residència d’Estudiants) l’exposició Imitador del foc. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i la Residència d’estudiants de Catalunya (1930-1938) una retrospectiva del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) que s’hostatjà a la Residència d’Estudiants mentre cursava estudis universitaris fins a la seva mort. Va ser el responsable de la biblioteca i de les “Edicions de la Residència d’Estudiants”. L’exposició, que s’avança al centenari del naixement d’aquest poeta, tan desconegut com fascinant, ha comptat amb la col·laboració del Museu de la Vida Rural, que n’han treballat en la producció i en els audiovisuals. També té la col·laboració del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu d’Arenys de Mar.
El comissari de l’exposició, Josep Camprubí, la defineix com un itinerari per la biografia del poeta, amb la qual es pretén atiar el foc d’aquell jove apressat, vitalista, màgic dominador del llenguatge, que ens va deixar autèntiques “paraules revelades”.
L’exposició “Imitador del foc. Bartomeu Rosselló-Pòrcel i la Residència d’estudiants de Catalunya (1930-1938)” s’inaugurarà aquest dimarts 29 de novembre de 2011 a les 7 de la tarda a la capella Rubió i Bellver del CMU Ramon Llull, situat al carrer Urgell 187, de Barcelona. L’acte estarà presidit pel magnífic Rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i comptarà amb la presència del director de promoció i coordinació cultural de la Generalitat de Catalunya, Jordi Cabré, i el director del CMU Ramon Llull, José Manuel Bermudo Ávila. Hi participaran també Maria del Mar Bonet, Rosa Delor i Carles Duarte. Després de l’acte d’inauguració, els assistents podran fer un recorregut per l’exposició, situada al passadís que queda a l’esquerra del vestíbul.
Aquesta entrada fou escrita el Dilluns, 28 Novembre, 2011 i arxivada a Activitats. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
“A Amèrica, el que volen és que els il·lusionis i que els donis espectacle”. Isona Passola, guionista, directora de cine i productora de pel·lícules com Pa negre ha desvetllat algunes de les claus de la seva estratègia davant Hollywood a la recerca d’uns vots que possibilitin que una pel·lícula catalana i en català pugui rebre l’Òscar. Passola ha fet aquestes declaracions durant una roda de premsa a la Fundació Lluís Carulla amb motiu de la concessió del Premi d’Honor que atorga aquesta institució.
“Tenia moltes ganes d’explicar el meu país des de la meva generació” ha dit Passola, tot afegint que “la nostra guerra va ser més que una guerra ideològica, es va negar una col·lectivitat”. Per això ha rodat aquesta pel·lícula i en continuarà fent més sobre el drama de la guerra civil i les seves seqüeles, aspecte que ha detectat que interessa els Estats Units.
Com a punts forts del film, que opta a l’Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa, en aquest cas el català, la flamant guanyadora del Premi d’Honor Lluís Carulla en destaca el paper dels nens actors Francesc i Marina i els sentiments, emocions i voluntats que se’n desprenen, com la humiliació del perdedor o l’ascens social. Precisament Francesc Colomer és un dels protagonistes del llibre Cròniques rurals, segon volum de la Col·lecció Museu Vida Rural que es va presenta el passat divendres a l’Espluga. Llegir més
Aquesta entrada fou escrita el Dimarts, 22 Novembre, 2011 i arxivada a Activitats, Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Aquesta entrada fou escrita el Dissabte, 19 Novembre, 2011 i arxivada a Vídeos, publicacions. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
