La setmana passada vam presentar FOTOSCÒPIA, l’últim projecte col·laboratiu del Museu de la Vida Rural. Aquest projecte treballa contra diferents xarxes socials, entre les quals flickr i, la que us volem destacar avui, historypin.
El MVR serà la primera institució del país a apostar per aquest aplicació, una eina per geolocalitzar i situar cronològicament fotografia històrica, que treballa sobre Google Maps i que té la possibilitat de recollir informació produïda col·laborativament; a més treballa també sobre dispositius mòbils a través de realitat augmentada. Us adjuntem un petit audiovisual (en anglès) que us explica com funciona aquesta aplicació en la qual podeu participar només amb un simple registre gratuït.
Aquesta entrada fou escrita el Dimarts, 8 Novembre, 2011 i arxivada a Activitats. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
El Museu de la Vida Rural presenta a partir d’avui FOTOSCÒPIA un projecte de recuperació fotogràfica i històrica.
Creat pel Museu de la Vida Rural i amb ànima participativa el seu objectiu és donar visibilitat als fons fotogràfics rurals, valorar les col·leccions particulars de fotografia familiar i crear un xarxa d’informació que afavoreixi el coneixement que emana de la fotografia. Un projecte que s’emmarca amb el procés, de llarg abast, de patrimonialització d’imatges que du a terme el Museu de la Vida Rural.
El projecte treballa principalment contra l’aplicació historypin i es suporta també sobre flickr i altres xarxes socials. Està pensat de forma participativa perquè qualsevol persona pugui aportar-hi qualsevol fotografia històrica compresa entre finals del segle XIX i finals del XX. Setmanalment el Museu de la Vida Rural publicarà una fotografia, geogràfica i cronològicament situada i amb la màxima informació que s’en desprengui. D’altra banda es publicarà també de forma periòdica les fotografies històriques que ens feu arribar a fi efecte de situar-les i dotar-les de la importància testimonial i històrica que tenen. En una segona fase el Museu de la Vida Rural crearà una exposició comissariada per un fotògraf.
Historypin i la realitat augmentada
FOTOSCÒPIA actua en diferents fronts, el més innovador d’ells és Historypin, una aplicació de recent implantació que treballa contra Google maps i que permet la situació de fotografies en l’espai i el temps. Actualment algunes institucions museístiques del món anglosaxó ja estan treballant a Historypin conformant els pilars bàsics d’una xarxa col·laborativa de fotografia històrica. A través de la fotografia es pot crear una mapa interactiu de reconstrucció històrica, comparable amb l’actualitat, tot de forma molt didàctica i amb diferents nivells d’aprofundiment d’informació.
El Museu de la Vida Rural serà una de les primeres institucions del país en treballar sobre Historypin situant les fotografies que conformaran FOTOSCÒPIA. A més, l’app per a dispositius mòbils permet mitjançant realitat augmentada explorar l’espai proper on es troba un usuari, fer noves fotografies de comparació i aprofundir en les històries de les col·leccions que s’hi troben.
Participació
FOTOSCÒPIA neix com un procés participatiu, on qualsevol persona pot aportar-hi fotografies històriques i englobades en un període que transcorre des de finals del segle XIX a finals del XX. FOTOSCÒPIA es centralitza en un blog, on es pot trobar informació i on es destacarà setmanalment una de les fotografies del projecte: www.museuvidarural.tumblr.com
Aquesta entrada fou escrita el Divendres, 4 Novembre, 2011 i arxivada a Activitats. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
El jurat de la 1ª beca Maria Font de Carulla —que coincideix amb el consell assessor de la Col·lecció Museu de la Vida Rural— és format pels senyors Clara Arbués, Lluís Calvo, Joan Frigolé, Josep M. Sans Travé i Montserrat Soronellas, que han examinat detingudament els dinou projectes presentats. El director de la col·lecció, Jordi Llavina, amb veu però sense vot, ha tingut cura de recollir en acta el veredicte que segueix:
Reunits a Barcelona el 10 d’octubre del 2011 els cinc membres del jurat de la 1ª beca Maria Font de Carulla han resolt que el projecte més interessant, ateses les característiques de la col·lecció, és el titulat Els i les col·leccionistes dels oblits de l’objecte a un món, unes vides, una cultura, de Marta Farré Ribes: “Molt treballat i molt ben argumentat des d’un punt de vista teòric, presenta un enorme interès etnològic i connecta perfectament amb el Museu de la Vida Rural, perquè es proposa estudiar la feina (i la vocació) dels col·leccionistes locals d’objectes de la vida rural”.
El jurat, però, destaca també el treball titulat Etnografia del treball agrari. El cas de l’Associació de productors Gent del Camp, de Maura Lerga Felip, i n’aconsella la publicació, “atès el seu innegable interès etnogràfic i perquè planteja una recerca molt propera als interessos del Museu de la Vida Rural”.
Aquesta entrada fou escrita el Dimarts, 1 Novembre, 2011 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
En plena sequera, fins a sis mesos fa que no plou a l’Espluga de Francolí amb els maldecaps que això comportarà a la collita d’olives, Catalunya s’exclama setmana rere setmana per la manca de bolets als boscos.
És evident que la falta d’humitat afegit al temps inusualment calorós i aquest sol des de fa mesos permanentment instal·lat sense cap obstacle, provoca que els bolets no es deixin veure per cap obaga. La temporada de bolets es dóna per perduda i els boscos aquest any tindran l’oportunitat de desestressar-se de boletaires. Potser, amb una mica de sort i alguna fredolada per venir, els negrets o fredolics muntin alguna clapa que serà altament cotitzada vist l’èxit fins a la data.
Tot i això, previsors que som, el museu disposa des de fa ja una colla d’anys d’una forma ben interessant i gens agressiva per a que, qui vulgui i ho desitgi, pugui conèixer de ben a prop els bolets més habituals de Catalunya.
Es tracta d’una minuciosa col·lecció en exposició permanent de més de setanta espècies de bolets, disposades en una mena de bufet tancat amb vidre ja que, tot i no ser tant làbils com els seus originals, sí que presenten certa fragilitat. Es tracten d’acurades reproduccions en ceràmica realitzades per Josefina Vilajosana que permeten observar amb deteniment els diferents tipus de bolets, informant de la seva qualitat – comestible, poc apreciat o verinós – i de la seva raresa – freqüent (no enguany), poc freqüent o rar -.
Per exemple, us incloem la imatge d’una llenega negra, una de les estrelles culinàries d’aquest temps. A la Conca de Barberà se’n diu mocosa; és del gènere Hygrophorus, amb làmines espaiades, gruixudes i de tacte cerós, amb un barret de cutícula molt viscós. És un bolet de pinedes habitual als boscos de la Conca (pels qui el sàpiguen trobar).
També us adjuntem l’altre estrella (amb permís dels ceps), el rovelló, Lactarius deliciosus, un altre bolet de pinedes, també habitual a la Conca de Barberà, amb força varietats. Es troba ben aviat, des de l’agost si el temps acompanya, fins als primers freds rigorosos (novembre), aquest any serà complicat de veure al natural. En versió ceràmica, aquí el teniu.
Aquesta entrada fou escrita el Dimarts, 11 Octubre, 2011 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Divendres 2 de setembre, a les vuit del vespre, s’inaugurarà a la Torre Vella, de Salou, la mostra fotogràfica Seny d’Ivana Larrosa. Es tracta d’una exposició produïda pel Museu de la Vida Rural, de l’Espluga de Francolí, que versa sobre dues nissagues de mestres artesans espluguins, uns dedicats a la forja artística, la família Martí, de Cal Biel, i uns picapedrers i escultors, la família Vendrell, i la relació històrica que han mantingut amb el Monestir de Santa Maria de Poblet. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Salou, Pere Granados i de l’autora de la mostra. L’exposició romandrà oberta fins el diumenge 25 de setembre. En el mateix acte s’inaugurarà també la mostra “Forja a Poblet” del fotògraf Josep M. Casanoves.
Seny parteix de la relació entre els tres vèrtexs d’un triangle. Per un costat el Monestir de Santa Maria de Poblet, pels altres les dues nissagues protagonistes de la seva reconstrucció artística. Al centre la convergència de la relació entre tots tres, tant beneficiosa per totes les parts. Reflexió sobre el pas del temps, sobre la memòria i les empremtes, les petjades, la transmissió gairebé gremial de coneixements, la duresa dels oficis artesanals, la incertesa del seu futur… Tot a través de la mirada a les rutines de cada protagonista, fotos als seus tallers i a les seves eines, a les seves mans, plenes d’empremtes del temps i a l’obra que les dues nissagues han ajudat a reconstruir, el monestir de Santa Maria de Poblet.
Aquesta entrada fou escrita el Dimecres, 31 Agost, 2011 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
El jurat de la 1ª beca Maria Font de Carulla —que coincideix amb el consell assessor de la Col·lecció Museu de la Vida Rural— és format pels senyors Clara Arbués, Lluís Calvo, Joan Frigolé, Josep M. Sans Travé i Montserrat Soronellas, que han examinat detingudament els dinou projectes presentats. El director de la col·lecció, Jordi Llavina, amb veu però sense vot, ha tingut cura de recollir en acta el veredicte que segueix:
