El prolífic autor lleidatà Josep Vallverdú presentarà el proper divendres 18 de juny, a les 19.30 h., al Museu de la Vida Rural una de les seves darreres novel·les, Blai Joncar. L’acte, que no serà una presentació a l’ús sinó un col·loqui entorn de l’obra, serà moderat per l’escriptor i poeta Jordi Llavina i hi participaran, juntament a l’autor del llibre, Carme Calderó, professora de l’IES Josep Vallverdú de les Borges Blanques i Josep Maria Aloy, filòleg i crític especialitzat en literatura infantil i juvenil.
Novel·la en dos temps i dos veus, Blai Joncar comença presentant la Guerra Civil des dels ulls d’un nen a punt d’entrar en l’adolescència i acaba convertint-se en la biografia d’aquest nen narrada per la seva cosina. L’obra comença en la Barcelona víctima dels bombardejos, en la que el jove Blai ha perdut la mare, segueix en una masia on el noi és enviat per allunyar-se, teòricament, del conflicte i acaba en la dècada dels 80, en què els ulls de la cosina ens narren les peripècies que viu el jove durant i després del conflicte.

Aquesta dicotomia de personatges permet a Vallverdú allunyar-nos de la veu adulta de Blai, per tal que uns records massa personals no interfereixin en l’objectivitat de la història. Un punt de vista extern que permet al lector reconèixer com la vida d’en Blai, a cavall entre la infantesa i l’adolescència, no es veu privada de les emocions i decepcions pròpies de la seva edat tot i estar emmarcada en un conflicte bèl·lic.

La comparació de l’obra amb la vida de Vallverdú és inevitable, doncs l’autor era un adolescent quan va esclatar el conflicte fratricida. El seu despertar a la vida es realitzà de manera abrupta, com el d’en Blai, en un país bombardejat per on passaren els republicans en desbandada i arribaren, victorioses, les tropes franquistes. Vallverdú fa un retrat cru de la guerra describint les barbaritats comeses tant per un bàndol com per l’altre.

Josep Vallverdú i Aixalà, nascut a Lleida l’any 1923, ha conreat tots els gèneres literaris, des de la narrativa a la poesia, passant per l’assaig, el teatre i la traducció. Ha alternat la seva vocació literària amb la docència durant més de seixanta anys i és internacionalment conegut per la seva narrativa per a joves. Part de la seva obra ha estat traduïda al basc, al castellà, al francès, a l’italià i al rus. Ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000).