Joana Vidal, folklorista

Dilluns 14 Juny 2010 16:34
Escrit per Albert Carreras Ballart

joanavidal-1Records, blocs, manuscrits, fotografies, transmesos pels fills de Joana Vidal a llurs fills atapeïen carpetes. Fa més de cent anys, “l’àvia Juanita” anava per aquests mons de déu amb bloc i llapis, recollint refranys, cançons, oracions, llegendes i rondalles, que lliurava obedient al seu mestre, Rossend Serra i Pagès (1863-1929). Els néts sabien que l’àvia era una dona cultivada i que una de les seves dèries era el folklore, sobretot la rondallística aràbiga, però la seva valoració no anava gaire enllà del cercle familiar. Fins que l’autor d’aquesta obra biogràfica, Joan Solé i Amigó, nét de la Joana Vidal i molt lligat també al ram del folklore i l’etnologia, es va adonar que, potser per haver-ho viscut tot massa d’aprop, no acabaven de reconèixer la importància que tot plegat tenia. Fins que especialistes com Carme Oriol o Josefina Roma van remarcar-ne l’interès. Llavors, redactar aquest llibre va ser una tasca fàcil, agradable i, fins i tot, agraïda.

Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), escriptor, pedagog i Premi Nacional de Cultura Popular 2006. Ha publicat, entre d’altres, Festes tradicionals de Catalunya (Premi Crítica Serra d’Or, 1979), Maig major. Història de les Festes de Maig a Badalona. (Premi Josep Ametller de la revista Recull de Blanes, 1985), Mitologia catalana (1990), Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (1998), D’on vénen els nens i com es fan, segons la tradició popular (Premi Joan Amades de Cultura Popular, 2003).Tradicionari del Nadal català (2008). Ha dirigit Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya (2005-2008). Amb Joana Vidal, folklorista, ha volgut aportar el testimoni de la seva àvia, deixeble i col·laboradora, en la seva joventut, de Rossend Serra i Pagès, i un recull de la seva tasca, treball de camp, publicacions, conferències, i part de la seva correspondència amb el mestre. Contribuint a cobrir un buit en la història dels folkloristes catalans, el de les dones folkloristes.

El llibre, editat per Cossetània dins la col·lecció “Perfils”, es presenta el proper dijous 17 de juny al Palau Marc de Barcelona (Rambla de Santa Mònica 8). L’editorial ens cedeix un tast del llibre que trobareu seguint el següent enllaç: Joana Vidal, folklorista.

Calendari Agrícola: juny

Dimecres 9 Juny 2010 15:17
Escrit per MVR

calendari agricola junyLa calor ja és aquí. En el mes de juny les temperatures diürnes ja es comencen a enfilar, sobretot, a les terres de ponent i a l’interior de Catalunya. Tot i això, el sisè mes de l’any és possiblement un dels mesos més intensos pel que fa a feina, i la calor no atemoira pas. Prosseguien les dures feines de la sega,  les de la batuda i l’empacat de la palla i l’aixecament dels rostolls, que és bo que s’efectuï ràpidament, afegint 50 kg. de sulfat amònic per cada tona de palla obtinguda. Se sembren el sorgo i els blats de moro de rostoll a les zones càlides que ho permetin. A les comarques remolatxeres s’entrecava l’arrel.

Convé aplicar adobs nitrogenats de cobertora als conreus sembrats el mes anterior, principalment als blats de moro. A l’horta l‘activitat també és molt intensa. Es planten tomàquets tardans, se sembren fesols d’enramar i cogombres. A més, es generalitza la collita de les espècies pròpies de l’estiu.

Pel que fa als fruiters es generalitza la collita de préssecs i prunes i s’inicia la de peres i s’incrementa la poda en verd.

La vitalitat dels mesos d’estiu és un fet clarament destacable en totes les facetes de la pagesia. La terra desperta després d’haver estat uns mesos patint les inclemències del temps. Com un pastor a la muntanya, la terra ha de refugiar-se del fred, ha de descansar per poder reaparèixer amb més força que mai en els mesos que la calor i la bonança tornen a ser presents.

El pagès no pot acotar el cap i esperar les hores del dia que fa menys calor. Treballar sota el sol a temperatures cada cop més altes és una necessitat que no pot obviar. Vénen mesos durs, de sol a sol, però la terra necessita les seves cures a diari. Aigua ben fresca dins el càntir i a passar la calor de la millor manera possible. No hi ha cap més remei.

Oficis: el baster

Dimecres 9 Juny 2010 15:05
Escrit per MVR

collarBaster era l’ofici del qui confeccionava, adobava i venia guarniments de cuir i pell. Un baster de poble, tradicionalment, feia des de davantals per als ferrers fins a peces per a subjeccions i guarniments dels cavalls, matxos, mules i, en general, qualsevol bèstia de càrrega que havia d’estirar alguna cosa. El treball del cuir té certa herència musulmana. Al principi el practicaven els mateixos pastors, pagesos, carreters, traginers i propietaris d’animals. També, en menor mesura, els guerrers i cavallers catalans d’antany per impressionar els seus enemics. Però a partir del S.XIII, amb el desenvolupament del comerç (i, per tant, amb l’augment del número de carros i de bestiar), l’ofici de baster va professionalitzar-se.

Els basters treballaven bàsicament el cuir. Primer, agafaven la pell, que es tornava cuir per mitjà de l’adobat. Quan el cuir era adequat per al treball, el tallaven i després li donaven forma i el cosien. No només feien els elements indispensables per a subjectar els animals de tir a carruatges o arades, també feien i reparaven selles, alforges, baüls, sarrons, morralles, ronsals, brides, bridons i cabeçades, collars, pitrals, regnes, morrions i un llarg etcètera. Molts cops, l’artesania vorejava l’art per a la realització de guarniments únics amb filigranes amb motius florals o geomètrics, clavejats metàl·lics i repunts complexos que conformaven peces per a ocasions especials, com en el cas de la magnífica sella de núvia que es pot veure al Museu.

Amb l’aparició dels cotxes i els tractors, molts basters es van veure obligats a evolucionar cap a la construcció de tendals, lones o veles i poc a poc anaren desapareixent deixant darrere seu les tècniques artesanals, les eines amb multitud de noms i una herència de grans peces treballades. No obstant, les festes populars com la Festa dels Tres Tombs, en honor de Sant Antoni Abat, o les empreses que utilitzen cavalls per al lleure, estan mantenint la professió tot i que cada cop és més complicat trobar basters que dominin la immensa quantitat d’eines que s’utilitzaven en el treball de la pell.

S’acosta el mar, recull de l’obra poètica de Carles Duarte

Dimarts 8 Juny 2010 16:37
Escrit per Jordi Puig Coll

PO 140 - S'ACOSTA EL MAREl proper divendres 11 de juny, a les vuit de la tarda, tindrà lloc a la Sala d’actes del Museu de la Vida Rural la presentació del llibre S’acosta el mar. Poesia 1984-2009, recull de l’obra poètica de Carles Duarte i Montserrat. L’encarregat d’introduir el llibre, publicat per l’editorial valenciana 3i4, serà el poeta i escriptor Jordi Llavina.
S’acosta el mar. Poesia 1984-2009 constitueix una selecció molt àmplia de l’obra poètica de Carles Duarte. Les més de 700 pàgines del volum constitueixen un recull gairebé sencer de la poesia de l’autor barceloní. A l’hora de fer la recopilació s’ha optat per fer una tria dels poemes de les obres primerenques, fixant-se sobretot en els que prefiguren l’essència del llenguatge de Carles Duarte i mostrant, en canvi, les obres més recents en la seva totalitat. A més de la recopilació d’obra ja editada, Duarte ha inclòs al recull dos llibres inèdits: El dolor de la tarda i Arvad, mostra de la seva poesia més recent i exemple de les dues corrents que marquen la seva poesia: l’intimisme i l’escriptura sobre les antigues civilitzacions mediterrànies. El primer d’ells és un cant elegíac i sensual “d’un lirisme autobiogràfic”, com el defineix el mateix autor, mentre que a Arvad el poeta s’inspira en el món dels navegants fenicis. L’encarregat d’aplegar el treball ha estat el jove poeta David Jiménez i Cot i Marie-Claire Zimmermann ha estat quin n’ha escrit el pròleg.

Carles Duarte i Montserrat, nascut a Barcelona l’any 1959, és poeta i lingüista i dirigeix la Fundació Lluís Carulla. En la seva extensa obra literària, que ha estat traduïda a diversos idiomes, hi són presents de manera recurrent el mar Mediterrani i el paisatge; el somni, la tendresa i l’oblit. Entre els seus llibres destaquen Tríptic hebreu, El silenci i Els immortals. Carles Duarte és cavaller de les Arts i les Lletres de la República francesa, guanyador d’una creu de Sant Jordi i ha estat guardonat amb els premis Rosa Leveroni, Vila de Martorell i Crítica “Serra d’Or”. Ha col·laborat amb artistes plàstics com Wataru o Antonio Hervás i ha treballat amb els filòlegs Joan Coromines i Antoni Badia i Margarit. Durant el darrer govern presidit per Jordi Pujol (1999-2003) fou secretari general de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

EcoSostenibleWine 2010

Dimarts 8 Juny 2010 13:14
Escrit per Albert Carreras Ballart

vinyes03Els dies 15 i 16 de juny se celebrarà a Vilafranca del Penedès la segona Conferència Internacional de Vitivinicultura Ecològica, Sostenible i Canvi Climàtic “EcoSostenibleWine 2010“, dedicades a informar sobre les novetats de la producció vitivinícola ecològica i sostenible: la seva problemàtica tècnica, les informacions més rellevants sobre el control i gestió ambiental del celler i la seva repercussió en el mercat internacional de vins. ”EcoSostenibleWine 2010″, està especialment dirigida als responsables de la gestió tècnica i econòmica d’explotacions vitícoles i cellers, universitats i centres de recerca. Està organitzada per l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i el Centre Especial de Recerca-Planta de Tecnologia dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Unió Vinícola del Penedès i l’Institut del Cava, a més d’altres institucions i entitats sectorials. Compta a més amb el suport científic de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi i altres organitzacions científiques com el Grup Cenit-DEMETER, RedBio, etc .

Aquesta Conferència serà, també, una gran oportunitat de poder escoltar investigadors i especialistes, experts interessats en l’aplicació de tècniques ambientals per al manteniment de la sostenibilitat del sector i en l’elaboració de productes ecològics, com a font de la millora de la competitivitat del sector vitivinícola. Durant la Conferència està prevista la traducció simultània entre els idiomes oficials de la mateixa: català, català, anglès i francès. La informació del programa, on es recullen les línies de treball de la Conferència se la pot trobar al lloc web de la Conferència www.ecososteniblewine.com. Així mateix en aquesta web es pot trobar informació actualitzada de l’avanç del programa i altra informació general.

Via EcoSostenibleWine 2010