Dimecres 19 Maig 2010 18:06
Escrit per Albert Carreras Ballart
A raó de la Festa del Trepat que es realitzarà el proper cap de setmana a Barberà de la Conca, us enllacem en aquest post tots els vins i caves que s’elaboren exclusivament amb la varietat trepat a la Conca de Barberà. Són tots ells 100% trepat, varietat autòctona de la Conca de Barberà. Hi trobareu vins i caves rosats i dos vins negres.
Aquesta entrada fou escrita el Dimecres, 19 Maig, 2010 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dimecres 19 Maig 2010 13:12
Escrit per Albert Carreras Ballart
El MVR ha resituat als espais exteriors de les instal·lacions l’escultura Objecte de companyia de Guillem Viladot. L’any 2007 la Fundació lo Pardal de l’artista polifacètic Guillem Viladot va fer donació al Museu d’una escultura de la sèrie Objectes de Companyia. L’escultura es troba catalogada també en la secció Objectes del Camp de Viladot, que inclou l’extensió física del mite literari Riella, que Viladot havia recreat en poemaris i novel·les, lligat a la vida rural i que es va convertir en obra volumètrica en la primera part dels anys vuitanta.
Si anteriorment a les Iconografies de l’ús i de l’oci ja hi figuraven estris i petites eines de la pagesia, en la creació dels Objectes del camp Viladot comença a recollir peces en desús, atret per la seva forma i la seva textura, modificant el seu context.
Les primeres tenen un format considerable, com és el cas d’aquesta peça, properes a l’escultura. Amb cèrcols de ferro provinents de rodes carro comença a fer variacions compositives que combinen la voluptuositat amb transgressions de les formes rodones. Amb una base que les fa exemptes, aquestes rodes tenen una complexitat en la seva manufactura i demanen la complicitat de tallers i metallistes per a la seva reformulació.
A partir d’avui Objecte de companyia, un gran mòbil a partir d’un cèrcol i tres arreus grosses, es pot veure tot just a l’entrada del MVR.
Aquesta entrada fou escrita el Dimecres, 19 Maig, 2010 i arxivada a Noticies, art. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dimarts 18 Maig 2010 16:35
Escrit per Albert Carreras Ballart
El proper dissabte 22 de maig es celebrarà a Barberà de la Conca, seu de la primera cooperativa agrícola fundada a Catalunya, la Festa del Trepat. Per qui no la conegui s’anomena trepat a una varietat de vinya autòctona de la Conca de Barberà. De brotada primerenca i sensible a les gelades de primavera però més resistent a malalties criptogàmiques, dóna vins de bona acidesa i graduació alcohòlica mitjana, molt característics. Amb el trepat s’obtenen uns vins rosats i uns vins base per a caves molt personals, amb els quals ha obtingut un gran reconeixement de qualitat, que han permès que la DO Conca de Barberà l’adopti com a exponent de singularitat.
El trepat s’ha cultivat a la Conca des de sempre, menyspreat en moltes ocasions per oferir poc grau, ha entrat finalment en un procés d’investigació de les seves possibilitats, encarrilada per valents productors que han apostat fort per aquesta varietat. D’aquesta embranzida n’han sortit propostes de gran qualitat des de vins rosats a caves fantàstics que han estat sel·leccionats i premiats en diferentes ocasions.
Optar per un producte autòcton lligat a la qualitat en front la quantitat és una aposta no poc arriscada que s’enllaça molts cops amb un treball ecològic i minuciós, en aplicar precisament els valors que defineixen el nostre Museu com la matèria, l’esforç, l’espai, el temps… És una lluita per mantenir singularitats i fer-ho esmerçant-hi més esforços dels que serien necèssaris en qualsevol empresa.
Aquesta entrada fou escrita el Dimarts, 18 Maig, 2010 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.
Dijous 13 Maig 2010 16:22
Escrit per Albert Carreras Ballart
El Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí inau-gurarà el proper divendres 14 de maig, a dos quarts de set de la tarda, l’exposició Vida (Inochi) que recull un diàleg entre l’obra gràfica i escultòrica de Wataru, artista japonès, i els poemes de Carles Duarte, sobre el temps, la quotidianitat i el sentit de la vida, (inochi en japonès). L’exposició es podrà veure a la tercera planta del Museu fins el dia 30 de maig 30 de juny.
L’intercanvi cultural entre el talent de Wataru i el de Carles Duarte ha donat peu a aquesta reflexió sobre el pas del temps en què l’obra dels dos artistes conversa en reposada harmonia. Dotze obres del creador nipó són acompanyades de dotze poemes de Carles Duarte, dotze peces conjuntes, dedicades cadascuna d’elles a un mes de l’any, que queden plasmades en un calendari perpetu, útil per a tota la vida. Wataru presenta la seva obra a Vida (Inochi) en diferents formats: des de l’escultura amb objectes quotidians, a la ceràmica, la pintura i la serigrafia. Per la seva banda, el poeta català Carles Duarte ha escollit per l’intercanvi una composició poètica pròpia del país del sol naixent: el tanka. Es tracta d’una poesia amb estrictes regles formals (cinc versos amb un nombre determinat de síl·labes) que altres poetes catalans, com Carles Riba, Màrius Torres i Salvador Espriu ja havien cultivat en el seu temps.
Wataru Koike, artista japonès nascut a Nagano, va abandonar, fa deu anys, el seu lloc de director de màrqueting en una empresa de productes alimentaris de consum massiu per dedicar la seva vida a l’art. Especialment per transmetre, a través de les seves obres, la importància de tres conceptes: Ai (amor), Yume (somni) i Wa (harmonia). Treballa, bàsicament, a Japó i a Catalunya.
NOTA: L’EXPOSICIÓ VIDA (INOCHI) QUEDA PRORROGADA FINS EL 30/06/2010
Durant el mes de maig les temperatures es comencen a enfilar. Som al bell mig de la primavera, el sol brilla cada cop durant més hores i els termòmetres ho noten. Els dies són més calorosos però a les nits encara fa fresca.
A les comarques càlides comença la sega dels ordis precoços. Es generalitza també l’aprofitament d’alfals i altres espècies farratgeres que es consumeixen en verd o es transformen en fenc. Es sembra blat de moro, cànem, cotó, remolatxa i tabac. A la Maresma es cull ja la preuada patata primerenca per a l’exportació.
Els camps comencen a donar els fruits que tant esperàvem. Poder tenir una bona collita reconforta, però la feina no s’atura. La terra mai no en té prou i necessita un treball i una dedicació constants. Es segueixen sembrant tomàquets, pebrots, albergínies, mongetes, melons, síndries… i, a més, carabasses, porros, apis, cebollins, etc. Es cullen faves, pèsols, carxofes, maduixots, espàrrecs, cebes i enciams. Alguns arbres fruiters comencen a donar el seu fruit, com els nesprers, els cirerers i els albercoquers.
Ens hem de preparar pels mesos que vindran. Si l’hivern ha estat dur, l’estiu, amb l’augment de la temperatura i la intensificació de la feina, no serà millor. S’acosta el juny, temps de segar i batre, un dels mesos més durs per al pagès. Apretem-nos la faixa.
Aquesta entrada fou escrita el Dilluns, 3 Maig, 2010 i arxivada a Articles. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través del RSS 2.0.
Pot deixar una resposta, o fer trackback des del seu propi site.