PassFOTO: Notes de Camp fotogràfiques

Dimecres 25 Maig 2011 11:39
Escrit per Albert Carreras Ballart

Divendres 27 es projectaran al Museu una sèrie de treballs fotogràfics amb un rerefons etnogràfic internacional. Amb el nom de Notes de Camp Fotogràfiques i procedent de la iniciativa PassanantFOTO creada i dirigida per Josep Bou, els i les fotògrafes Conchi Martínez, Daniel Padró, Eugeni Gay, Josep M. Casanoves i Maria Gregori formularan la seva visió filtrada a partir d’excel·lents treballs fotogràfics realitzats a Mongòlia, Calcuta, Bolívia, Marroc i el Tibet.

Marroc © J M Casanoves 1

© JM Casanoves

Mongolia 2 © Conchi Martinez

© Conchi Martínez

PassanantFOTO és un certamen que es realitza als Comalats, una part poc coneguda de la Conca de Barberà i que, després de sis anys, s’ha convertit en un referent fotogràfic de primer ordre. Un micro-certamen envoltat de natura amb una família fotogràfica en constant creixement any rere any. El seu artífex és Josep Bou, un reconegut fotògraf que ha fet de la qualitat i del bon saber fer la principal virtut del festival, que ha dut al poble de Passanant, de només un centenar d’habitants, figures de la talla de Chema Madoz, Manel Esclusa o Ferran Freixa, autèntics referents de la fotografia contemporània.

Ara, en una del moltes intervencions que el certamen extrapola durant l’any a diferents espais, es presenta PassFOTO mou projectes, una iniciativa creada per donar sortida al treball de fotògrafs relacionats amb el certament, que, en aquest cas presenta l’estudi etnogràfic com a punt de partida.

torotoro 1 © Eugeni Gay

© Eugeni Gay

Tibet 1 © Maria Gregori

© Maria Gregori

30 anys de la mort de l’escriptor Josep Pla

Dissabte 23 Abril 2011 18:02
Escrit per Carme Marti Canti

ELS PAGESOS
Obra Completa, Núm. 6
Josep Pla

Edicions Destino
Pàgines: 458

El 23 d’abril de 1981 moria Josep Pla.
Avui el recordem (i el recomanem) amb un fragment de la seva obra Els pagesos (1952).

20101119_pla_camps-300x220

“Els pagesos -em dic- tenen molts defectes, però encara les millors qualitats dels país van lligades amb ells; toquen de peus a terra; tenen un sentit de la lentitud, de la calma, del treball, de la tenacitat, de la continuació, més acusat potser que en qualsevol altre estament. No són mai absolutament banals; no estan devorats pel neguit i per la tristesa de l’ambició. No pretenen ésser paràsits, ni funcionairs, ni escrivents, ni batxillers. Que Déu ens els conservi! Que cada dia hi hagi més persones que sàpiguen llaurar, segar, batre, empeltar, podar, tenir cura dels animals. Que sigui respectat el recalcitrant individualisme dels pagesos!”

“El pintoresquisme que han provocat és embafador. És injust. Això els ha tornats desconfiats, reservats i esquius. No saben pas parlar com la gent de les ciutats. La gent de les ciutats repeteix el que diuen als diaris. Però potser les coses són més complexes. La confusió dels pagesos és perquè viuen en un món molt més complex. Estan més acostats a la vida real, a la terrible resistència que ofereix la naturalesa, que qualsevol altre estament. “

Lectures rurals per a un bon Sant Jordi (i 5)

Dissabte 23 Abril 2011 17:42
Escrit per Albert Carreras Ballart

LA VIDA A PAGÈS
El món perdut de les masies
i les possessions de Catalunya i Balears.

Varis Autors
Editorial La Magrana, 2010
Mida: 14 x 21,3 cm
Pàgines: 320
Preu: 42 euros

El 1923, el mecenes Rafael Patxot va encarregar un estudi gràfic sobre la vida rural. Els temps canviaven, tant per la mecanització com per l’emigració del camp a la ciutat, i Patxot veia en la vida a pagès l’essència de la catalanitat. Es proposava deixar testimoni de les característiques arquitectòniques de la masia, les feines del camp, la indumentària, les tradicions, la llengua, etc. i la seva voluntat era conservar-ne el llegat. Científics i humanistes van treballar-hi fins l’any 1936 en què a causa de la Guerra Civil es va estroncar l’estudi. Patxot, catalanista conservador, es va exiliar a Suïssa i es va emportar el material documentat.

Des del 1975 el Centre Excursionista de Catalunya és el dipositari del fons documental, que compta amb 7.700 fotografies i 400 dibuixos i gravats i que van arribar a inventariar unes 1.500 masies en terres de parla catalana. Josep Font, director del Museu de Granollers, va impulsar el 2007 una revisió de l’estudi que va rebre el suport de l’Obra Social Caixa Sabadell. Es va poder patrocinar la recerca de la correspondència de l’estudi i es va descobrir que Patxot pagava mil pessetes al mes per mantenir una oficina de treball i que feia encàrrecs tant a joves investigadors com a personatges reconeguts. Entre aquests, hi ha un pagament de 500 pessetes a Joan Amades per un monogràfic que no s’ha localitzat.

La vida a pagès mostra una bona part d’aquest treball. Amb pròleg de Martí Boada i introducció de Josep Font –coordinador junt a Montserrat Solà de l’obra- el volum conté articles monogràfics de diversos autors i reprodueix 250 de les fotografies que componen el fons. La revisió de tot aquest estudi també ha portat els coordinadors del Centre Excursionista de Catalunya i de l’Obra Social Caixa de Sabadell a comissariar una exposició itinerant.

masies

Lectures rurals per a un bon Sant Jordi (4)

Dissabte 23 Abril 2011 16:11
Escrit per Albert Carreras Ballart

PEDRA DE TARTERA
Maria Barbal

Columna Edicions, 2008
Mida: 15 x 23 cm
Pàgines: 160
Preu: 20,80 euros

Maria Barbal debutava amb una novel·la breu que va ser reconeguda amb els premis Joaquim Ruyra i Joan Crexells, i que al llarg aquests anys s’ha traduït al castellà, al portuguès, al romanès, al francès, a l’holandès i a l’alemany, amb un total de més de 300.000 exemplars venuts. Amb el relat vital de la Conxa, Maria Barbal recupera el món rural del Pallars des de principis de segle XX fins als anys 60. La Conxa ha de deixar la família i el poble per anar a viure amb uns oncles que no han tingut fills. La veu ben definida d’una nena camí d’una nova vida –que darrere la mula no deixa que li regalimin les llàgrimes i no gosa dir que les espardenyes li han encetat els peus- serà la veu que acompanyarem al llarg de la vida. En la Conxa trobem el creixement d’una protagonista femenina en un món que li és advers, una supervivència marcada pel treball i el silenci, una solitud soferta, la del món rural.

pedra_tartera

Lectures rurals per a un bon Sant Jordi (3)

Dissabte 23 Abril 2011 12:17
Escrit per Albert Carreras Ballart

LA PAPALLONA NEGRA
Antoni Pladevall

Columna Edicions, 2009
Mida: 23 x 15 cm
Preu: 19,00 euros

Antoni Pladevall és l’escriptor català actual que ha descrit amb més profusió i sensibilitat els canvis radicals que ha sofert, de cinquanta anys ençà, el món rural. El de Taradell ha excel·lit més que ningú a mostrar la pèrdua dels valors del món agrícola, en la seva progressiva desintegració en el temps. En La papallona negra, el seu últim llibre (que va merèixer el premi Carlemany de novel·la), ens presenta una malaurada història d’amor entre un noi de la Plana de Vic i una xicota barcelonina. El narrador no jutja, però té l’habilitat de deixar que jutgin els personatges. La descripció de l’obsessió del protagonista per la Martina ocupa unes pàgines d’un naturalisme exquisit, d’una refinada cruesa. I ofereixen un contrast dramàtic molt intens amb les pàgines que, poc abans, ha dedicat a la seva passió tan ardorosa. Molt recomanable, com qualsevol altre dels llibres d’aquest autor osonenc, que va començar conreant la poesia (i que, amb la seva obra narrativa, va consolidant una mirada poètica sobre el món).

lapapallonanegra350