Mary Nash retrata cronològicament la incorporació paulatina de les dones al treball remunerat i els estadis pels que ha passat aquesta incorporació. Comença per les fàbriques tèxtils en què el grau de feminització era altíssim com es desprèn d’aquestes paraules d’Elias de Molins al llibre La mujer obrera en la ciudad y el campo de 1913:  “existen ocupadas en las solas industrias de hilados y tejidos unas 10.000 mujeres… hay en los talleres de preparación unas 4.000 mujeres por  cada 120 hombres y en la sección de tejidos 6.000 mujeres por cada 120 hombres”. Segueix per les pràctiques discriminatòries que provoquen ja als inicis del segle XX les primeres protestes socials i lluites laborals reivindicatives. Es parla també del treball fet des de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona per buscar feina a dones solteres de classe mitjana, del paper de la dona treballadora durant la Segona República i la Guerra Civil, de la involució que provoca l’arribada del franquisme i de la lluita constant per la igualtat fins als nostres dies.  La investigació, recolzada en una extensa documentacio: fotografies, portades d’altres publicacions, estadístiques, cartells…, es converteix en un nou treball de referència en la historiografia sobre l’accés i l’evolució de la dona dins el món laboral.

Homes i dones hem anat construint la nostra societat amb el temps. Tots som responsables dels èxits però també dels errors. La capacitat de reflexionar i transformar les injustícies que vivim és una part molt important per tal que les societats avancin.

El dia 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora i no està escollit aquest dia a l’atzar. Des de l’antiga Grècia, passant per la Revolució Francesa a la Revolució Industrial les dones han protagonitzat moviments i estratègies per fer-se un lloc en el món dominat per homes.

Els antecedents històrics són antics però des del segle XIX aquesta reivindicació ha pres forma i ja a finals d’aquest segle i principis del XX trobem moviments de caràcter feminista. Les reivindicacions per una igualtat de drets i la participació en la vida pública s’acompanyaven de condicions de vida i treball duríssimes.

Les dones han ocupat un paper fonamental però subaltern per a la humanitat. Les dones sempre han treballat sigui al camp, al món domèstic a la indústria o en els serveis. Però no han rebut ni el reconeixement dels seus companys ni han tingut poder de decisió.

En el Dia de la Dona Treballadora es denúncia aquesta injustícia i es posa de manifest les desigualtats que encara existeixen avui dia en ple segle XXI.