Una musa molt poètica: un museu per llegir és una activitat destinada a escolars. L’objectiu d’aquesta experiència pedagògica és aconseguir que l’alumnat desenvolupi habilitats de comprensió vertical a través de cercar analogies, paral·lelismes i projeccions entre determinats poemes i alguns dels espais i objectes que s’exposen al Museu de la Vida Rural.

Col·laboració mútua entre el Museu de la Vida Rural i el Pla Educatiu d’Entorn de l’Espluga de Francolí

Idea i direcció: Montse Bosch

Ideada per Jordi Llavina, la visita per a avis, àvies, néts i nétes tenia una doble finalitat, en primer lloc fomentar l’experiència social de visitar el museu en petits grups familiars i, en segon lloc, que d’aquesta visita en sorgís un diàleg entre generacions, amb intercanvis de vivències i coneixements. Els avis, amb l’avantatge de l’experiència, ben aviat van apoderar-se dels espais en els quals el guia deixava “respirar” el grup, per comentar els mil i un particularismes de qualsevol secció del MVR. D’aquesta forma la recollida de coneixements es feia de primera mà, fonts directes explicant la història de la ruralia catalana, connectada a les últimes sales del museu amb la nova ruralia tecnològica de l’actualitat.

Sens dubte les grans fotografies, moltes de grups familiars, que descriuen testimonialment el món rural català de finals del XIX i principis del XX són un dels atractius de la visita. Provoquen el diàleg, molts cops comparativament, de les qualitats del món rural. És per això que el MVR va considerar iniciar la vista creant un testimoni gràfic de l’experiència i, a part de la documentació recollida i les fotografies de l’experiència, es va optar per fer una fotografia de grup familiar on avis i néts passessin a formar part del fons fotogràfic de la Catalunya Rural actual i, amb una còpia en paper per a ells, passessin a engrossir també aquelles (cada cop menys utilitzades) caixes de sabates plenes de fotografies familiars.

Al finalitzar la visita encara hi va haver un temps per a reflexionar sobre els oficis, el treball al camp, els costums, les tradicions o els jocs infantils i, a través d’una sèrie de peces triades per a l’ocasió, avis i àvies van explicar al grup d’infants com s’utilitzaven aflorant vivències i velles anècdotes.

L’experiència “Vine amb el teu nét” es programarà tots els dimarts i dissabtes dels mesos de juliol i agost d’onze a una del migdia al Museu de la Vida Rural. Trobareu tota la informació de l’activitat seguint aquest enllaç: Vine amb el teu nét.

Amb la intenció de donar testimoni del ritme de vida de les comarques occidentals, l’autor, en aquestes vint-i-dues proses, parla del paisatge, del clima, del canvi generacional, de la presència de la dona, de la incipient industrialització i del desvetllament cultural, entre altres temes.

Veïnats i fesomies (Pagès editors) és un recorregut pels set indrets de Catalunya on Vallverdú ha residit, des de la Lleida de la infantesa fins a l’Espluga de Francolí on va fixar la residència en jubilar-se. L’autor fa un viatge descriptiu i emocional que es completa amb les fesomies, unes narracions breus sobre persones que l’han marcat al llarg d’aquest recorregut.

Josep Vallverdú (Lleida, 1923) és autor d’una extensa obra literària, que abasta des de la narrativa i l’assaig, fins a la poesia i el teatre. Una part important de la seva producció l’ha dedicat a la narrativa per a joves, on ha excel·lit amb títols ja clàssics, com Rovelló. Ha compaginat la vocació literària amb la docència i la traducció. El 1990 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i l’any 2000 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Les autores reconeixen que gràcies a Amenábar molta gent tindrà per primer cop notícies d’aquesta científica egípcia de finals de l’Imperi Romà. Elogien la bellesa de la pel·lícula, però alhora alerten dels errors que conté, a causa que “l’argument s’ha basat en un dels pitjors materials sobre Hipàtia, el del divulgador de la ciència Carl Sagan”. Quins són els errors de Sagan dels quals ha begut Amenábar? Que va morir als 45 anys, quan les recerques més rigoroses indiquen que devia tenir 60 anys o més quan un grup liderat per un tal Pere van saquejar el carruatge on viatjava, la van arrossegar a l’església del Cesarion, allí la van matar amb fragments de ceràmica i després van cremar les seves restes als afores de la ciutat.

Segona confusió. Sagan la presenta enfrontada al cristianisme. Hipàtia no era cristiana, però, com a bona neoplatònica i pitagòrica, sí que era partidària de la convivència de religions i cultures pròpia del món bizantí. Gairebé tot el que se sap d’ella és a través dels escrits dels seus deixebles, especialment l’epistolari de Sinesi de Cirene, que era cristià i va arribar a bisbe de Ptolemaida el 409 o 410.  A més, Orestes –prefecte d’Alexandria i, com a tal, representant de l’autoritat imperial–, que va donar suport a Hipàtia contra els atacs de Ciril, bisbe d’Alexandria i inductor del crim, també era cristià. El tercer error és afirmar que Hipàtia va ser l’última científica de la Biblioteca d’Alexandria i que aquesta va ser destruïda després de la seva mort. De fet, no se sap gaire res del perquè de la desaparició de la biblioteca. Conclusió: abans o després de la pel·li cal llegir-se el llibre de la Carme, la Laura, la Lourdes i la Lídia.

Ignasi Aragay

Publicat al Suplement CULTURA de  l’AVUI 08/09/2009

PRESENTACIÓ AL MVR: Hipàtia d’Alexandira es presentarà al Museu de la Vida Rural el proper divendres 26 de febrer a les 19.00 h. L’acte comptarà amb la presència de les autores i serà presentat per l’escriptor i periodista Jordi Llavina.

Carme Ruscalleda al Museu

L’acte que obrirà aquestes jornades serà una taula rodona dedicada a La cuina ahir i avui, el dilluns, 8 de febrer, a les set de la tarda. En ella hi participaran dos grans xefs, que encarnen el present i el futur de la cuina catalana, un periodista especialitzat en la cultura culinària del país i una dietista. Es tracta de Carme Ruscalleda, la cuinera més guardonada del món, ja que els seus dos restaurants, el Sant Pau, de Sant Pol de Mar, i el Sant Pau, de Tòquio, posseeixen cinc estrelles de la prestigiosa Guia Michelin. També participarà a la taula rodona el jove i prometedor Oriol Llavina, propietari dels restaurants El Cigró d’Or, de Gelida, i MerCat, de Vilafranca del Penedès i que l’any passat va ser reconegut com a Cuiner de l’any 2009 al Fòrum Gastronòmic de Girona. El tercer ponent en la xerrada serà el director de la revista Descobrir Cuina, Josep Sucarrats, especialista en periodisme gastronòmica. L’acte serà presentat i moderat per la farmacèutica i dietista Ana Sánchez.

Activitat a les xarxes socials del MVR

El programa de la Setmana de la cuina es completarà amb activitats a les xarxes socials del Museu que demanaran la participació activa de l’audiència. En primer lloc es crearà un espai mitjançant el qual els internautes podran adreçar preguntes als ponents de la taula rodona, accessible a través d’un blog generat exclusivament per la Setmana de la cuina. Les respostes es podran consultar durant el transcurs de la setmana.

També es podrà participar, aquest cop durant tot el mes de febrer, en el concurs de receptes que proposa el Museu, en associació amb l’Hostal del Senglar i el web de TV3 Club de cuines. La recepta més votada guanyarà un cap de setmana a l’Espluga de Francolí, que inclourà una visita al MVR i una nit a règim de mitja pensió a l’Hostal del Senglar.

D’altra banda, el canal de fotografies del Museu a flickr proposa l’experiència Objectes de cuina, una comparativa entre els objectes quotidians que formen part de la nostra vida a la cuina i els que feien una funció semblant abans de l’arribada de l’electricitat. Els participants han d’introduir la foto d’atuells, paraments, electrodomèstics…, qualsevol estri que rondi per la seva cuina i vulguin destacar, i el MVR s’encarregarà de buscar-li el símil més acurat en les cuines de la ruralia tradicional catalana.

Al mateix blog de la Setmana de la cuina, a part de l’explicació dels estris d’ahir i d’avui, hi haurà un racó literari amb textos de grans autors referents al món dels fogons. Escriptors de casa i de fora, tan il·lustres com Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Marcel Proust o James Joyce, hi seran presents a través de fragments de les seves obres que parlen, de prop o de lluny, de la cultura culinària. Evidentment, tots els textos que vulguin aportar els nostres seguidors hi seran benvinguts.

Sigueu benvinguts a la Setmana de la Cuina i participeu-hi.

MVR