El treball de la terra era la base de la subsistència en les comunitats tradicionals. Cal una dedicació constant i persistent per optimitzar el fruit que produeix la terra. Quan els humans vam descobrir que de les llavors silvestres i les arrels en podien sorgir nous brots si les plantàvem i regàvem, la humanitat va iniciar un procés de milers d’anys de millora i aprenentatge anomenat Revolució Neolítica, una de les primeres conseqüències del qual va ser l’abandonament del nomadisme i l’establiment de poblats permanents.

L’ús d’instruments per treballar la terra i els regs ha permès que la producció d’aliments millorés i, a la vegada, la millora de l’alimentació ha permès l’increment de mà d’obra per treballar els camps i buscar mètodes que permetin una explotació més idònia. Gran part de les eines indispensables per al progrés humà neixen de les necessitats a l’hora de treballar la terra.

Entre els estris necessaris per preparar la terra, destaquen l’arada i l’aixada. L’experiència i l’esforç constants han fet que cadascun d’ells es diversifiqués per respondre a les necessitats de cada pagès. El càvec és un tipus d’aixada més prima, acabada en punta i idònia per remenar, desfer grumolls i afinar.

Eines com el càvec van ser transcendentals perquè la societat agrícola catalana es pogués desenvolupar. El treball del camp és molt dur i eines que ajudessin a fer-lo una mica millor sempre eren benvingudes.