En primer lloc tenim el punxó i l’agulla, que el baster empra per foradar el cuir i després cosir-lo. Saber cosir bé és una de les tasques més importants i més difícils. L’ús de les taules (unes peces de fusta que se subjecten entre els genolls)  permet tenir ambdues mans lliures per cosir.

Per tallar el cuiro s’utilitza una mena de ganivet de forma semicircular, anomenat mitjalluna o coltell, sempre després d’agafar bé la mida amb el compàs de puntes, el centímetre i l’escaire.

Per donar-li la forma desitjada (com ara, la del coll de la bèstia) s’usen motlles, generalment de fusta de roure, castanyer o cirerer. També  s’empren ratlladors, martells i tota mena d’estris pensats per tal d’aconseguir que del cuir en surtin peces, a més de funcionals, boniques.

Per fer objectes com botes de vi, collars per a cavalls, selles de muntar o brides, s’utilitza, a més de cuir, palla llarga, lona o llana gruixuda. També fils de colors i claus decoratius per tal de dibuixar els motius florals o geomètrics que adornen els guarniments, imprescindibles per anar a la fira.

Els basters treballaven bàsicament el cuir. Primer, agafaven la pell, que es tornava cuir per mitjà de l’adobat. Quan el cuir era adequat per al treball, el tallaven i després li donaven forma i el cosien. No només feien els elements indispensables per a subjectar els animals de tir a carruatges o arades, també feien i reparaven selles, alforges, baüls, sarrons, morralles, ronsals, brides, bridons i cabeçades, collars, pitrals, regnes, morrions i un llarg etcètera. Molts cops, l’artesania vorejava l’art per a la realització de guarniments únics amb filigranes amb motius florals o geomètrics, clavejats metàl·lics i repunts complexos que conformaven peces per a ocasions especials, com en el cas de la magnífica sella de núvia que es pot veure al Museu.

Amb l’aparició dels cotxes i els tractors, molts basters es van veure obligats a evolucionar cap a la construcció de tendals, lones o veles i poc a poc anaren desapareixent deixant darrere seu les tècniques artesanals, les eines amb multitud de noms i una herència de grans peces treballades. No obstant, les festes populars com la Festa dels Tres Tombs, en honor de Sant Antoni Abat, o les empreses que utilitzen cavalls per al lleure, estan mantenint la professió tot i que cada cop és més complicat trobar basters que dominin la immensa quantitat d’eines que s’utilitzaven en el treball de la pell.