Quan arribem al mes de març abandonem el silenci hivernal i la natura tendeix a despertar-se. Durant els mesos previs els agricultors han hagut de treballar els camps enfront de les condicions adverses. Ara les condicions climàtiques milloren però la intensitat de les feines augmenta.

Si el treball de preparació dels camps durant el fred s’ha pogut realitzar, la terra estarà llesta per començar les sembres de primavera quan faci bon temps. Si l’hivern ha estat dur es poden allargar les tasques el març per arribar a òptimes condicions a l’abril.

Març és dels mesos que registra una major activitat agrícola. Cal vigilar que el bon temps no porti males herbes i altres paràsits. Mentre cereals i altres cultius es desenvolupen s’hauran d’aplicar desherbants i pesticides. Al mateix temps aplicarem adobs superficials que fertilitzin les capes superiors.

Amb la millora del clima a finals de mes se sembra el blat de moro, la remolatxa i els cigrons. A les explotacions més reduïdes com els horts s’intensifiquen també els treballs de sembra per les bones condicions. Hi destaquen tomàquets primerencs, fesols o mongetes, pastanagues, i nombroses llavors hortícoles.

Totes les tasques de poda dels arbrers i vinyers haurien d’estar acabades per evitar que proliferin paràsits a les ferides, i estar atents a les males herbes que rodegin els arbres. Tot i que fruiters, olivers i vinyers no demanin excessiu treball, s’aprofita aquesta “calma” per netejar i arreglar els estris necessaris per la feinada que s’acosta.

Si cada mes té les seves instruccions, el març ofereix un trànsit cap a la primavera que implica alerta per l’excitació natural que ve. No val a badar, i el pagès atent com sempre, dirigirà el camí dels seus cultius que comencen a sorgir perquè donin els seus fruits. Tot i l’aparença que amb la primavera la natura va sola, la saviesa agrícola és fonamental per prevenir i crear els fruits que necessitem.