Post amb el Tag ‘calendari’

Desembre al calendari dels pagesos

Dijous 2 Decembre 2010 15:12
Escrit per MVR

Asseguren els més ancians que el desembre arriba disfressat de sembrador i que passeja pel cel amb un gran sac de constipats que va escampant damunt dels habitants de les viles.

El sembrador d'estels (Kaunas, Lituània)

El sembrador d'estels (Kaunas, Lituània).

Degut a l’arribada dels freds i les gelades en el mes de desembre disminueix considerablement l’activitat agrícola. Tan sols els guarets, és a dir, les terres en repòs, necessiten una mica de dedicació per part dels pagesos, sempre i quan les baixes temperatures ho permetin.

En aquest mes tan fred és característic fer les collites de la remolatxa, cols, bròquils, espinacs, bledes, enciams, escaroles, la segona collita de la patata i la recollida del apis de Nadal, tan preuats en les comarques catalanes.

A les zones olivareres es cullen les olives. S’inicien també les podes i els empelts, així com les plantades, tot supeditat a que les temperatures siguin baixes, però sense arribar a córrer el risc de gelades. Se segueix a bon ritme la collida de taronges, llimones i mandarines, iniciada al mes d’octubre.

El solstici d’hivern s’esdevé en aquest mes, entre el 21 i el 22, just abans de les festes nadalenques. El fred convida al recolliment i al caliu de la llar. Són moments d’estar en família més que de passar llargues hores al camp.

L’arribada del desembre, el mes que porta l’hivern del braç, tanca el cicle anual del calendari agrícola.

Calendari agrícola. Maig

Dilluns 3 Maig 2010 18:22
Escrit per MVR

cireresDurant el mes de maig les temperatures es comencen a enfilar. Som al bell mig de la primavera, el sol brilla cada cop durant més hores i els termòmetres ho noten. Els dies són més calorosos però a les nits encara fa fresca.

A les comarques càlides comença la sega dels ordis precoços. Es generalitza també l’aprofitament d’alfals i altres espècies farratgeres que es consumeixen en verd o es transformen en fenc. Es sembra blat de moro, cànem, cotó, remolatxa i tabac. A la Maresma es cull ja la preuada patata primerenca per a l’exportació.

Els camps comencen a donar els fruits que tant esperàvem. Poder tenir una bona collita reconforta, però la feina no s’atura. La terra mai no en té prou i necessita un treball i una dedicació constants. Es segueixen sembrant tomàquets, pebrots, albergínies, mongetes, melons, síndries…  i, a més, carabasses, porros, apis, cebollins, etc. Es cullen faves, pèsols, carxofes, maduixots, espàrrecs, cebes i enciams. Alguns arbres fruiters comencen a donar el seu fruit, com els nesprers, els cirerers i els albercoquers.

Ens hem de preparar pels mesos que vindran. Si l’hivern ha estat dur, l’estiu, amb l’augment de la temperatura i la intensificació de la feina, no serà millor. S’acosta el juny, temps de segar i batre, un dels mesos més durs per al pagès. Apretem-nos la faixa.