Post amb el Tag ‘carreter’

El carro de torn de Sarral, únic a Catalunya

Dijous 15 Juliol 2010 12:10
Escrit per Albert Carreras Ballart

049-14-07-2010El Museu de la Vida Rural ha recuperat dues fotografies propietat del fons del fotògraf espluguí Ricard Francesch on hi apareix el carro de torn de quatre bocois de Sarral. Les fotografies, realitzades en gelatinobromurs sobre plaques de vidre, mostren aquest carro de torn que traginava quatre bocois de vi que podrien significar al voltant de 2.700 litres de vi. Diem que “podrien” ja que la gran quantitat de particularismes existents en els sistemes tradicionals de pesos i mesures a Catalunya fa que sigui dificultós donar una xifra exacta. Un bocoi de vi contenia entre 600 i 700 litres de vi segons el lloc on s’hagués manufacturat.

047-14-07-2010

El carro de torn de quatre bocois de Sarral. Fons Ricard Francesch

El carro de torn era un carro amb una estructura molt reforçada, realitzat exclusivament per transportar grans bótes de vi, incorporava un torn per poder-les carregar i descarregar. Aquest torn portava una roda dentada i també un cadell que permetia el pas d’unes dents en el moment de pujar la càrrega i que impedia que es mogués en sentit contrari.

Es solen trobar carros de torn d’un o dos bocois i rarament de tres; el carro de torn de quatre bocois de Sarral és, sens dubte, excepcional i era l’únic que existia a Catalunya. Cobria el trajecte entre Sarral i el Port de Tarragona. A la “Volta dels carros” del Museu podeu veure un carro de torn d’un bocoi procedent del Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí i ara, gràcies a la recuperació d’aquestes dues fotografies, podem veure com es podien traginar 2.700 litres de vi i com era aquest carro de torn únic.

carro_de_torn

Oficis: el carreter

Dilluns 12 Juliol 2010 10:27
Escrit per MVR

carrFa poc temps parlàvem de l’ofici de baster i avui us portem un ofici que hi té molta relació: l’ofici de carreter. És l’ofici tant de confeccionar com de menar carros, el transport primordial, històricament, de la societat rural. En actiu des de temps immemorials, el seu paper va perdre tota rellevància al segle XX degut a la invenció dels vehicles amb motor.

El carro ha estat el mitjà de transport per excel·lència durant segles i segles. Per treballar al camp, per mercadejar, com a diligència o simplement per anar a les zones d’esbarjo els dies de festa. L’ús del carro va fer canviar el disseny de les cases per tal de que s’hi pogués maniobrar a dins: entrades amples, carrils de pedra viva, cantoneres per protegir las parets…; fins i tot els carrers de les poblacions estaven configurats i pensats perquè el pas dels carros no provoqués inconvenients.

Era considerat un ofici de difícil aprenentatge i per això gaudia de certa reputació dins el poble. El carreter era un menestral i, socialment, el podríem situar en allò que avui coneixem com a classe mitjana. També coneguts com a mestres d’aixa, havien de ser alhora bons fusters i bons ferrers. Un carro es compon bàsicament de tres peces: una empostissada horitzontal, amb baranes o sense; dos braços per enganxar els animals de tir i les rodes. Aquestes, especialment, eren de complicada manufactura: abans de corbar la fusta, normalment d’alzina, s’havia d’assecar com a mínim durant un any. L’operació més complicada, però, era la de consolidar el cèrcol de ferro amb la fusta de la roda.

El carro més usat per la pagesia, gràcies a la seva polivalència, ha estat sempre el carro d’escales. Altres carros, més especialitzats, són els de torn, preparats per traginar bótes i bocois; els de trabuc, per a transport de terra, fems, runes.. amb bolquet per descarregar; les tartanes i diligències, pensats per dur persones; i molts d’altres com carrets de mà, cabriolets, xarrets, jardineres…