La calor més forta de l’estiu ja ha passat i l’escurçament dels dies comença a ser palpable. La temperatura no recuperarà, excepte en jornades puntuals, les màximes de juliol o agost. Les condicions atmosfèriques canvien el comportament de la terra, l’ambient  és propici a un gran desenvolupament dels vegetals i, per tant, convé preparar les terres per a les bones sembres, amb aportació d’adobs i fertilitzants i realitzant les labors convenients. És molt important en aquestes dates llaurar els camps de rostoll per destruir les males herbes i permetre que les aigües els impregnin. És època de sembra i, entre d’altres, s’ha d’aprofitar per plantar sègol (a les zones fredes), naps, patata tardana, alfals, bròquils, cols, escaroles, cebes… També és hora de recollir les plantes que han madurat durant l’estiu com el blat de moro, el sorgo i el tabac, les pomes i les peres.

Setembre és, essencialment, mes de verema. Per a Catalunya i bona part dels països mediterranis, la vinya ha estat, i és encara en alguns casos i algunes comarques, un pilar fonamental de l’economia. És per aquest motiu que els dies de verema convoquen gran quantitat de mans a la vinya, ja que per tal d’aprofitar el moment òptim de maduració dels gotims la verema s’ha de fer en el menor temps possible.  Un cop passada la verema s’imposa, breument, l’esperit lúdic. El sentit de comunitat s’accentua degut als dies de treball conjunt collint raïm. Així ho demostra el gran nombre de cançons, balls i festes populars sobre aquesta època de l’any que han arribat i perduren a dia d’avui.

Setembre marca el final de l’estiu i comença a avançar les característiques de la tardor. Més humitat, més fred i molta més pluja, que fan canviar les característiques de la terra. Ho descobrirem, mica en mica, durant els propers mesos.