Post amb el Tag ‘Etnografia’

El (nou) Museu Etnogràfic de Ripoll

Dimarts 29 Març 2011 11:24
Escrit per Albert Carreras Ballart

L’any 1929 es fundava l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, que s’instal·là a les golfes de l’antiga església de Sant Pere i fou el primer de Catalunya dedicat a l’etnografia. Al llarg de setanta anys i de forma ininterrompuda va recollir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni de la contrada del ripollès. El resultat és el Museu Etnogràfic de Ripoll que, després de 10 anys de readaptació, obre altra vegada les portes per seguir preservant i enriquint el seu fons i tornar a mostrar aquest llegat, que ens ajuda a entendre una societat a partir d’un patrimoni material i immaterial, del qual destaquen les col·leccions relacionades amb els pastors, la pagesia, els oficis, la religiositat popular, la farga catalana i les armes de foc portàtils ripolleses.

La nova seu, inaugurada el passat 26 de març, convida a fer un recorregut que permet descobrir el passat recent i la identitat d’un territori i també reconèixer una manera de viure i de sentir.

Sens dubte un museu de referència amb un fons i una treball de primer ordre a Catalunya.

5570933298_fdbb44636d_b

5570345353_a37e67f328_b


Etnografia de Reus i la seva comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat. La bugada

Dissabte 14 Agost 2010 19:28
Escrit per Carme Marti Canti

003-01-11-2006Passar la bugada
Una feina ben típica de la llar d’antany, caiguda totalment en desús, havia estat de passar la bugada cada tres setmanes o més, per tal de fer ben neta la roba de l’ús quotidià de les persones i la llar. A començaments de setmana, un dia rentaven la roba però deixant-hi el sabó, després la posaven al cossi, coberta amb un drap, amb cendra a sobre, per passar-la l’endemà; això és, durant unes quatre hores s’anava tirant aigua bullent d’un calder que penjava al foc, damunt la cendra de la roba encovetada; l’aigua que s’anava filtrant fins a eixir pel forat o broc de baix, era recollida en un altre calder o altre recipient, des d’on la bugadera l’anava trasbalsant, amb el mateix tupí amb què la tirava al cossi, per traslladar-la de nou al calder de la llar; ja que el lleixiu s’havia de mantenir sempre calent, sense deixar d’afegir-ne a la roba i de recollir el que s’escorria per tornar-lo al calder del foc.

Al cap de les quatre hores d’aquesta feina pesada i laboriosa, llavors abocaven tot el lleixiu del calder del foc damunt del cendrer del cossi, tapaven l’orifici de sortida i deixaven reposar així la bugada durant unes quatre hores més; transcorregudes les quals, s’aviava el lleixiu, destapant el forat, i quan la roba estava ben escorreguda la treien del cossi i no l’esbandien fins l’endemà. (…) Els pobles que tenen riu o un torrent a prop, l’esbandien a l’aigua corrent. (…) Moltes dones quan posaven la roba blanca bugadejada a l’armari, sobre tot els llençols, acostumaven a posar-hi codonys o pomes entre els plecs, que la deixaven tota perfumada d’una flaire sana i natural molt adient amb l’esperit de la terra.

Ramon Violant i Simorra

Etnografia de Reus i la seva comarca. El vestit

Divendres 13 Agost 2010 17:05
Escrit per Carme Marti Canti

Etnografia de Reus i la seva comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat
R. Violant i Simorra

Sobre el vestit

Passem ara a la Conca i a Montblanc, el vestit tradicional que lluïen antany els homes era de vellut llis d’un color verdós oliva clar, per a cada dia i treballar, i de color blau marí o negre per a endiumenjar-se. Per a treballar es cofaven tan sol amb un mocador florejat enrotllat a la testa, i quan es mudaven, damunt d’aquesta lligadura es posaven la gorra musca llarga, plegada. I, antigament, també havien portat ret o gandalla penjant enrere cap a l’espatlla, així mateix sota la gorra musca plegada. Calçaven espardenyes de set tombs, «les més típiques i antigues del Camp de Tarragona», segons ens digueren a l’Espluga de Francolí.

431

La nostra dona rural, així la pagesa com la menestrala ciutadana, d’abans d’adaptar la bata o vestit d’una sola peça que, manta vegada la converteix en una mena de fardellot, vestia gipó negre molt cenyit o bé un cos més folgat anomenat sac, faldilles de colors foscos i llisos, primerament, i florejats després; una o dues faldetes interiors, mitges negres, blanques o blaves, mocador al coll; antigament el cabell recollit amb la gandalla, cofada amb el mocador doblat del mig en diagonal, amb els becs penjant cap al clatell i lligat sota la barba, a l’estil de l’antiga camperola russa; joves i velles, però no tant les noies, empraven la caputxa per acudir a les funcions religioses, i unes i altres calçaven espardenyes envetades, per a cada dia, i sabates negres per mudar-se.

Etnografia de Reus i la seva comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat

Dijous 12 Agost 2010 16:12
Escrit per Carme Marti Canti

Endreçar una biblioteca, afegir-hi nous llibres, que en aquest cas són llibres antics, és un plaer inesperat.  Hi tenim una primera edició d’Etnografia de Reus i comarca. El camp, la Conca de Barberà, el Priorat de Ramon Violant i Simorra, un llibre de referència.
L’obra va ser publicada per Edicions Rosa de Reus en quatre volums, un cada any a partir de 1955. Violant i Simorra parla amb detall de l’aspecte fisonòmic i geogràfic de la zona, de la història del poblament des del paleolític, dels poblats, de la casa i els seus annexos i aixoplucs, del vestit, de les feines casolanes, de l’agricultura, dels aliments, de la caça, de la pesca, de la ramaderia, de les indústries populars tradicionals, del comerç, de la vida social i religiosa, etc. Els textos s’acompanyen de dibuixos, estampes, goigs, gravats i fotografies.

La tirada del llibre va ser de 30 exemplars en paper de fil Guarro, numerats de l’1 al 30 (l’edició que tenim), i 500 exemplars en paper allisat de fabricació especial, nominats i sense numerar. El primer volum l’autor el dedicava a Gaietà Vilella Puig, editor de l’obra: “Homenatge d’agraïment, admiració i afecte.” El segon volum, l’editor el dedicava a l’autor: “En recordança de qui fou nostre admirat col·laborador: R. VIOLANT I SIMORRA per malaurada coincidència traspassat en aparèixer el volum primer d’aquesta seva obra, a la qual havia dedicat un esforç verament afectuós i intel·ligent.”

L’autor, en la nota preliminar, diu que aquest bocinet de la Catalunya Nova tindrà recollit en el llibre, a tall de reliquiari, part del tresor de l’ànima tradicional dels avis i es pregunta si futurs etnòlegs, historiadors i arqueòlegs no faran tard.

En l’actualitat es pot trobar l’obra editada en un sol volum per l’editorial Alta Fulla.